Maria Duran (Manacor, 1953) és jurista feminista especialitzada en drets de les dones recollia dilluns horabaixa la Medalla a la Promoció dels Valors d’Igualtat, que atorga el Ministeri d'Igualtat amb l’objectiu de reconèixer la tasca d’aquelles persones físiques o jurídiques que s’hagin distingit de manera rellevant en l’exercici i la promoció dels valors d’igualtat, i en l’eliminació de tota mena de discriminació basada en qualsevol condició personal o social. Parlam amb ella sobre aquest reconeixement a la seva trajectòria en la defensa i la promoció de la igualtat.
Abans de res, enhorabona! Com es rep un premi com aquest?
Està bé que de tant en tant et donin una culleradeta de mel. Estic molt contenta de rebre un reconeixement com aquest i hi havia associacions d’àmbit estatal, i moltes amigues i companyes que varen impulsar i ajudar a promoure la llei orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, entre elles Themis, de la qual, en aquell moment jo n’era la presidenta.
L’esdeveniment va començar amb una taula rodona i després es varen entregar els reconeixements. Què vares voler destacar en el teu parlament?
Vaig voler reconèixer la lluita de les associacions feministes en la defensa d’aquesta llei i vaig exposar tot el que encara queda per fer: dins del món de la judicatura, a les dones víctimes se’ls ha d’escoltar, no se’ls ha només de sentir. Això és importantíssim perquè la major part de les vegades hi van per un fet esporàdic més greu del que reben contínuament, perquè en un altíssim percentatge, aquestes dones han patit violència continuada. Cal que les dones sentin que han posat fil a l’agulla quan demanen auxili judicial, que sentin que les escolten. L’altra qüestió important a la qual encara hem de prestar atenció és al risc de noves agressions. Tot i que el Vio Gen ha millorat, no basta: hem de trobar solució perquè quan la meitat de la població pateix una situació de risc de violència es tracta d’una qüestió de dèficit democràtic. Finalment, també és important reivindicar encara una igualtat davant de la llei real. Pens que de cara al futur, és crucial tenir clar que la igualtat és l’antídot contra la violència masclista i és imprescindible la coeducació.
No és el primer que reps, de reconeixement. Ajuden aquests premis a la trajectòria a fer una mirada enrere?
Et fan sentir bé i t’ajuden a fer una mica de revisió, però per jo és rellevant destacar la tasca feta des de l’activisme. Totes les intervencions públiques s’han de fer tenint en compte l’impacte que poden tenir per sensibilitzar la societat, en aquest cas sobre el repte que tenim damunt la taula per combatre la xacra de la violència de gènere. Tenir un compromís amb el present i amb les futures generacions per acabar amb aquesta violència.
Què destaques o recordes amb més estima de tots aquests anys de feina a institucions i també en el món de l’activisme?
Ho vaig dir dilluns. El que més valor és quan Themis, l’any 1991 va començar a fer-se càrrec de l’assistència jurídica processal de víctimes de violència. En aquell moment no existien les ordres de protecció i vàrem trobar un recurs en un article de la llei d’enjudiciament criminal i vàrem inundar Espanya, demanant ordres de protecció d’acord amb aquest article i la Constitució. Això va generar un moviment molt important i això va ser un dels petits gèrmens perquè l’any 2003 es regulassin les ordres de protecció legalment. Això per jo és una de les passes més importants que cal tenir en compte des de la feina d’activisme jurídic per incorporar la perspectiva de gènere al dret.
Fa poc més d’un any deixaves la vicepresidència de Themis i també deixaves IB-Dona amb el canvi polític. A què dediques el teu temps actualment?
Estic jubilada, jo ara don suport i propòs iniciatives, però estic en un segon pla. És important que hi hagi saba nova per afrontar els reptes presents. Per exemple, l’actual junta directiva està fent feina en l’àmbit digital i els delictes tecnològics i sobre com incorporar la perspectiva de gènere en aquest àmbit o un altre exemple: quines les conseqüències pot tenir l’aparició i l’ús de la intel·ligència artificial damunt el dret de les dones. Ara jo vaig fent feina, però d’una manera més pausada. L’any passat vaig formar part d’un equip amb el qual hem fet un estudi de totes les sentències de divorci des de l’any 2021 fins al 2023 d’arreu de l’estat espanyol en les quals hi ha hagut violència. L’objectiu és analitzar quin tractament judicial n’han fet els tribunals i les respostes que han donat quan els menors han estat testimonis de violència o han rebut agressions físiques directes. Jo he analitzat casos de les Balears, la Comunitat Valenciana i una part de Catalunya. Això ho publicarà el Ministeri d’Igualtat i ara s’estan revisant algunes qüestions d’estil abans de dur-ho a imprimir. En principi sortirà abans de juny d’enguany.
