Avui fa 216 anys, a una petita localitat del nord d’Anglaterra de nom Shrewsbury, va néixer el cinquè dels fills de Susannah i Robert, el petit Charles Robert. Ningú a la vila, ni tan sols a la família, podria imaginar que tot el seu llinatge seria recordat per l’activitat científica i intel·lectual del jove Charles. La primera sorpresa seria la germana de Charles, Caroline, a qui va ser encarregada la formació dels petits de la família abans d’anar a escola. Per Caroline, es feia evident que el seu germà aprenia més lentament i amb més dificultat que la germana petita dels dos, Catherine. Tanmateix, qui va acabar revolucionant el món de la ciència va ser Charles que, seguint la seva passió pel col·leccionisme, va aprendre a reconèixer i classificar tota mena d’espècimens de flora i fauna. Sens dubte la seva contribució més coneguda va ser la teoria de l’evolució per selecció natural, una idea que, tot i ser coneguda i acceptada per la gran majoria de la població, encara avui és poc entesa, sobretot pel que fa a les seves implicacions en camps com la medicina o farmacologia.
El febrer de 1995, a un lloc tan aparentment poc relacionat amb el geni anglès com és Silicon Valley, a Califòrnia, el Dr. Robert Stephens va començar a commemorar el llegat del gran naturalista anglès amb la celebració del primer dia de Darwin. El dia triat, l’aniversari del seu naixement, dia 12 de febrer. Poc després, la seva iniciativa va ser seguida pel Prf. Pigliucci a la University of Tennessee, el 1997. Finalment, va ser Amanda Chesworth, qui es va unir a Stephens per fer oficial la celebració de la diada a New Mexico l’any 2000. Plegats, han posat en marxa una iniciativa que avui és global per commemorar i celebrar l’obra i la figura de Charles Darwin amb l’esperança que la celebració «inspirarà la gent de tot el món a reflexionar i actuar sobre els principis de valentia intel·lectual, curiositat perpètua, pensament científic i delit de veritat plasmats en Charles Darwin […] un dia de celebració, activisme i cooperació internacional per a l’avenç de la ciència, l’educació i el benestar humà.»
Crec que la millor manera que ara mateix, avui, aquí, tenim per unir-nos a la celebració és llegir un fragment escrit per Darwin:
«En els cossos vius, la variació provocarà les lleus alteracions, la generació les multiplicarà gairebé infinitament i la selecció natural escollirà amb habilitat infal·lible cada millora. Que aquest procés continuï durant milions o milions d’anys; i durant cada any sobre milions d’individus de molts tipus; i no podem creure que un instrument òptic viu es podria formar així superior a un de vidre, com ho són les obres del Creador a les de l’home?
Si es pogués demostrar que existeix algun òrgan complex, que no podria haver estat format per nombroses, successives i lleus modificacions, la meva teoria es trencaria absolutament. Però no en puc trobar cap cas. Sens dubte existeixen molts òrgans dels quals no coneixem els graus de transició, més especialment si ens fixem en espècies molt aïllades, al voltant de les quals, segons la meva teoria, hi ha hagut molta extinció. O de nou, si ens fixem en un òrgan comú a tots els membres d’una classe nombrosa, perquè en aquest darrer cas l’òrgan s’ha d’haver format per primera vegada en un període extremadament remot».
Darwin, Ch. (1860) On the origin of species by means of natural selection, or the preservation of favoured races in the struggle for life. London: Murray. p. 189. (La traducció és nostra).
