Rafel Oliver (Palma, 1952) va ser responsable d'espectacles a l'Ajuntament de Palma en temps del batle Ramon Aguiló. Més endavant va crear una empresa amb la qual ha duit el Ballet de Moscou per tot l'Estat. Parlam amb ell com a creador d'unes converses mensuals en què participen persones de diferents àmbits, unes tertúlies a l'estil de les que es feien un temps... Debat i intercanvi de coneixements per enriquir intel·lectualment els qui hi participen. La darrera es va fer a Son Pou Nou i va comptar amb una notable participació manacorina.
En què consisteixen aquestes trobades?
Intentam que diverses persones expliquin un tema que coneixen d’una forma molt resumida. No són conferències ni xerrades, sinó trobades entre amics. A cada trobada intent agafar gent que pugui tractar temes diferents, feim un dinar i després la gent s’amolla més i conta més coses. Amb aquest format ens asseguram que contin coses que habitualment no es conten i surten. Per posar un exemple, el contraban a Mallorca… que és una cosa que poca gent coneix amb detall perquè la mateixa comunitat intenta amagar segons quines parts de la història. Una cosa que no es conta, per exemple, és que el contraban més lucratiu, i que significava vida o mort, era el de la penicil·lina. Un altre tema que ha sortit és el dels infants robats.
Quant de temps fa que ho organitzau?
Fa devers vuit anys. Jo tenia una casa llogada a Colau Llaneres, i hi fèiem trobades, hi venien amics d’en Colau i amics meus. Hi va arribar a venir Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique, i que havia arribat a fer entrevistes a Fidel Castro, entre molts d’altres.
Quanta de gent hi sol participar?
Entre 18 i 20 persones. Hi ha passat moltíssima de gent. La meva idea és anar canviant de persones i de llocs. Aquesta vegada ho hem fet a Son Brun, al terme de Manacor, i hi va venir la gent que hi cabia. Antoni Truyols ens va parlar d’enginyeria genètica a la medicina, de l’esperança que suposa i dels conflictes ètics que implica; Antònia Galmés ens va parlar de les vacunes; Gabriel Mestre abordava la irrupció de Trump a la societat americana; Jaume Adrover ens va parlar de la destrossa de Mallorca entre els anys 2015 i 2024 i Fina Santiago parlava dels reptes de l’esquerra davant l’avanç de la dreta reaccionària. Manel Santana hi va parlar dels cafès de Manacor. Lluís Ballester, Lucía Mestre, Maria Rosa Rosselló, Albert Flores o Vicenç Borràs són altres dels qui també hi parlaren.
Cada quan ho feis?
Feim les trobades una vegada cada mes. Per a la pròxima tenim prevista la participació de Xavier Pastor, l’històric membre del GOB i de Greenpeace. Són persones que aporten moltíssim. En un principi les fèiem a l’estiu, però ara hem optat per aquest format mensual. La gent que hi ha vengut fa un parell de mesos hi vol tornar. La idea de les converses és d’intercanvi de coneixement i d’opinió: jo et don i tu em dones.
Les persones que hi venen estan significades ideològicament.
Sí. En general abordam les qüestions des d’un caire progressista. El racisme, el gonellisme, el terraplanisme… no hi tenen cabuda. Però sí que hi ha debat i hi surten aspectes interessants. Fina Santiago, per exemple, hi va reconèixer el darrer any que la gran cosa que mancava era l’habitatge perquè la gent jove tengués accés a lloguers assequibles. El que no pots dir a una conferència ho pots dir darrere un dinar.
Són trobades que tenen una repercussió en els cercles influents…
A mi m’enriqueix, i per això ho faig. M’interessa aquest sistema de compartir els coneixements i reflexionar cap a on anam. Per exemple, ser conscients del que ens ve si no anam alerta amb l’avanç de l’extrema dreta, o que els hospitals no estan preparats per a la gent major, i raonar sobre les coses que passen, que no són blanc o negre, sinó que són de molts de colors. I el format funciona. Cada conversa enriqueix, si anam canviant… Ho feim amb la idea d’aprendre a estimar més el que tenim a devora.
