skip to Main Content

“A les Balears, les víctimes de violència masclista no callen”

Maria Duran (Manacor, 1953) ha exercit d’advocada durant més de tres dècades. Des del juliol de l’any passat és la directora de l’Institut Balear de la Dona. Ningú més indicat que ella per abordar la xacra de la violència masclista i com hi podem fer front.

Com s’explica que a aquestes alçades del segle XXI haguem de continuar denunciant com ho feim la violència masclista?
Està justificat en la mesura que hi ha un nivell de violència masclista molt elevat. Tot i que s’ha avançat en la visibilització d’aquesta violència, encara fa falta el compromís social per combatre-la i concreció de les diferents formes que té aquesta violència, que no és estàtica. Sí, hi ha violència dins les llars, però hi ha moltes altres formes de violència que varen sortir en la mesura que hi ha canvis socials, i que són masclistes perquè la societat encara és masclista.

Les Illes Balears són l’indret de l’Estat espanyol amb un índex més elevat de denúncies per violència de gènere. Quina lectura en fas?
Doble. D’una banda és un repte per a les administracions públiques, que han de donar resposta a les víctimes d’aquesta violència, en forma de recursos i de reparació. Però també hi ha una lectura positiva, i és que això vol dir que les dones víctimes de violència no callen. Seria molt més greu tenir aquestes víctimes i aquesta violència soterrada i silenciada.

Parles d’actuacions per a les víctimes, però també s’endevina cabdal la prevenció…
És importantíssima. Els dos darrers anys l’IBDona amb la Conselleria d’Educació hem fet un gran esforç perquè els centres escolars tenguin recursos i creïn una visió crítica de la violència masclista.

Com a directora de l’IBDona, però també com a lluitadora històrica del feminisme, quina diagnosi fas de l’evolució del masclisme entre les capes més joves de la societat?
Hi ha avanços molt grossos entre els joves. El 62 per cent de nines i adolescents fins a devuit anys s’autodenominen feministes. I prop del cinquanta per cent d’al·lots accepten la igualtat. També és cert que després hi ha un aprenentatge mimètic del que veuen dins ca seva. Aquest aprenentatge no passa pel filtre del raonament i ens fa fer una passa enrere. També és molt preocupant l’accés tan primerenc a la pornografia (infants de vuit anys hi tenen accés), perquè suposen uns models artificials de sexualitat on la dona hi és mostrada amb una submissió extrema i amb pràctiques agressives i danyoses per a les dones i la seva salut.

Heu transferit moltes competències als consells insulars. Per què IBDona es queda el servei d’atenció a víctimes de 24 hores.
S’ha fet d’aquesta manera perquè hi hagués més proximitat. L’IBDona té dues funcions primordials, una és la de la coordinació, de manera que el servei tengui la mateixa qualitat en qualsevol indret de les illes. L’altra és la implantació de les taules de coordinació i prevenció de la violència masclista. Donen uns resultats espectaculars per les iniciatives que prenen. L’any passat n’hi havia deu, ara ja en tenim vint-i-vuit, i esperam que tots els ajuntaments en tenguin.

Quines novetats ens esperen quant a legislació?
En aquests moments l’IBDona ha eixamplat la mirada i hem constatat com a violència qualsevol forma d’explotació sexual, tracta, explotació sexual d’adolescents, prostitució. Es tracta d’una violència simbòlica cap a totes les dones i material cap a les víctimes d’explotació sexual. Preparam una llei per ajudar aquestes dones, amb mesures dissuassòries per als puters.

En l’àmbit autonòmic?
Sí, ho començam a estudiar. Abans d’acabar aquesta legislatura hi haurà una resposta abolicionista clara per part de l’ens autonòmic.

Quina protecció tenen els menors víctimes de la violència masclista?
Des de 2015, els fills i filles menors d’edat es consideren víctimes de violència masclista, bé perquè n’han estat destinataris directes, o bé per la violència psicològica que suposa veure que la figura del pare, que és qui t’ha de protegir, agredeix la mare, que és la que els inspira amor. Nosaltres hem creat un ajut de 435 euros, que s’afegeix al subsidi d’orfendat, si és el cas. Aquest ajut s’allarga fins als 21 anys, i fins als 25 si estudien una carrera. També establim com a prioritària l’atenció psicòlogica, per combatre’n les seqüeles i per evitar reproducció de models de submissió per part de les nines i de violència per part dels nins.

Com s’explica que menors tutelats per l’administració siguin víctimes d’explotació sexual?
La resposta no la podem donar en un segon. Aquests infants estaven en aquests centres per una problemàtica familiar, i no per un comportament antisocial. Podien entrar i sortir del centre. En aquestes escapades, que ara s’han vist molt reduïdes, eren cohartats amb els “caramels” que els podien donar els explotadors sexuals. Des del 2010 hi havia informes que apuntaven supòsits en aquest sentit. Haurà estat bo tenir aquesta visibilitat, perquè a partir d’aquí s’hagi afrontat el problema d’arrel. L’informe de l’IBDona és molt més preocupant perquè abasta instituts d’ensenyança secundària. Per això preparam una eina que servesqui tant per al professorat, com per a serveis socials i entitats de menors, per detectar aquestes situacions de risc i prevenir-les.

Back To Top
×Close search
Search