Record, potser era el 1964 i tenia 11 anys, en una acampada clandestina a Sallés (terres de Lleida), vaig tenir ocasió de conèixer Jordi Pujol, feia poc havia sortit de la presó arran dels fets del Palau de la Música Catalana (en presència del sanguinari dictador Franco) on es va cantar el Cant de la Senyera. El meu pare m’hi va dur, record vagament del que s’hi va xerrar, de Catalunya, de la necessitat d’organitzar-se per recuperar les llibertats perdudes, etc. També com en Jordi Pujol es va emmirallar en l’Estat d’Israel, de no ser res a tenir un Estat, i això volíem per Catalunya. Tot i ser tan jove, no ho compartia. Una anècdota per situar-me en l’objectiu d’avui.
Gairebé dos anys després de la invasió de Gaza, la destrucció és total (més del 80% de Gaza no és més que enderrocs), més de 60.000 palestins morts, assassinats per Israel, la majoria nins i dones, sense comptar els que estan dessota els edificis destruïts. I tot com a resposta a l’atac perpetrat per Hamàs en territori d’Israel, amb més de 1.000 mort-assassinats, més de 200 segrestats per Hamàs. El discurs oficial de l’estat jueu ha estat i és acabar amb Hamàs (i no ho han aconseguit).
Donaria molt per xerrar el naixement de Hamàs, el suport que va rebre d’Israel i inclús com el va finançar. L’objectiu d’Israel va ser molt clar, dividir els palestins i debilitar l’OLP (Hamàs té el control de Gaza i l’OLP el de Cisjordània). Divideix i venceràs.
No podem oblidar que Netanyahu està sent jutjat per corrupció, per frau, suborn i abús de confiança, i s’enfronta a 10 anys de presó (mentre sigui primer ministre i estigui en guerra no hi haurà judici). Netanyahu va guanyar les eleccions sense majoria i va pactar un govern amb partits d’ultradreta i ultranacionalistes, supremacistes jueus i antiàrabs, partidaris d’expulsar els palestins de Gaza i Cisjordània i annexionar-se tots els territoris. Al mateix temps han imposat les seves tesis: si hi ha treva o acord amb els palestins abandonen el govern, Netanyahu cau del poder i seria jutjat per corrupció. Continuar la guerra és l’assegurança de Netanyahu. Aquesta és la raó principal de la seva posició maximalista? És molt probable, però la podem donar per concloent. Allò que sí que sabem és que és l’origen del dolor, el patiment i la massacre del poble de Palestina.
També és cert que la justificació de tots els crims compta amb la complicitat dels EUA, de la Unió Europea, de la Gran Bretanya, d’Austràlia, etc. No han acceptat ni tolerat cap crítica, l’hi han venut totes les armes que ha demanat, han justificat l’injustificable i Israel s’ha crescut, s’ha atorgat el dret a massacrar, assassinar, perseguir i planificar una neteja ètnica. No ha admès cap crítica, ha insultat tothom, inclòs el S.G. De l’ONU. Tota crítica és resposta amb l’acusació d’antisemita. I no diguem, amb l’arribada de Trump a la Casa Blanca. L’oncle Sam l’ha envalentit.
I no solament és la destrucció material, la persecució ètnica, els milers de morts-assassinats. La destrucció d’hospitals, el seu bombardeig, d’escoles ara refugi de la població civil, sense aigua, ni electricitat, ni benzina pel funcionament del que queda dels hospitals, per bombejar aigua, per les poques ambulàncies. Israel ha prohibit l’entrada de l’ajut humanitari, els camions mesos aturats a Egipte, la prohibició de les ONG. L’invent d’una milícia mercenària nord-americana i controlada per Israel disfressada d’humanitària i responsable de repartir aliments en 4 llocs de tota Gaza, ha provocat més de 1.000 morts en les anomenades “cues de la fam”, disparats per aquesta milícia i l’exèrcit. Més de 200 mort de fam, la majoria nins i bebès, amb imatges de desnutrició que posen el crit al cel i deshumanitzen l’estat d’Israel, els -EUA, la Unió Europea (ha demostrat que no és res, més que un lacai de Trump) i tota la humanitat. I Netanyahu negant l’evidència de les morts i la fam (imatges que recorden el desastre de Biafra). I l’ajuda és a les portes de Gaza, però Israel en nega l’entrada. Cruels les imatges que cada dia veiem.
242 periodistes morts o assassinats, com els 6 de fa uns dies (més morts que en la Primera i Segona Guerra Mundial, la del Vietnam i Corea juntes). Israel no vol testimonis del genocidi que practica. Israel no autoritza l’entrada de periodistes a Gaza.
Qui no recorda la proposta de Trump de construir un “resort” de luxe a Gaza, prèvia expulsió dels palestins. Ell mateix sortia en la gravació. Amb Trump no es poden separar els seus interessos personals del seu paper de president. És possible tanta ignomínia, tanta misèria i maldat en el personatge Trump, en Netanyahu, l’exèrcit jueu i la submissió dels aliats? Trump s’ha carregat l’ordre mundial, i els criminals com Netanyahu s’han donat permís per cometre atrocitats
El meu desig és la pau definitiva, i “vull veure el criminal jueu assegut al Tribunal Penal Internacional i condemnat fins a la fi dels seus dies”.
