skip to Main Content

A la fi, una nit de l’art a Manacor!

Que l’equip de govern actual ha tengut la sort de poder disposar dels doblers que l’Ajuntament tenia estalviats arran del bloqueig de la llei Montoro-Montero és un fet incontestable. I que això l’haurà ajudat a poder impulsar obres de manteniment i reforma de places i carrers, també. Que segurament tendrem aigua potable abans d’acabar el 2023 gràcies a aquests doblers i a l’impuls decidit de Cristina Capó i la gent de la SAM, també.
Però és una realitat indiscutible també, que les activitats socioculturals proposades per aquest equip de govern, sortís d’on sortís la iniciativa, han funcionat i han obtingut una resposta de participació i de públic més que notable. Ens venen al cap iniciatives com la sorprenent ManaFreak, o la més recent Vila del Llibre. Manacor, amb activitats com aquesta certificava una situació que està en boca de tothom: la ciutat de les perles i el moble és la capital cultural de Mallorca, un dels pulmons de la cultura catalana i un indret dinàmic i acollidor, participatiu i intel·ligent, format i emprenedor.

Amb tots aquests qualificatius, amb totes aquestes condicions i amb una xarxa més o menys cohesionada, més o menys activa, però sobretot molt nombrosa d’artistes, sorprenia, per no fer servir un altre verb amb connotacions més pejoratives, que Manacor no tengués una de l’art com la tenen a Palma, a Felanitx, a Campos i a tants d’altres municipis i viles de l’illa.

Era un poc, a la fi, també, conseqüència d’un desert artístic que havia anat prenent forma els darrers anys, després de la desintegració del Patronat Municipal d’Arts Plàstiques, i de l’absència d’espais expositius permanents i exclusius. Pensam en la perduda Torre de les Puntes, en l’intent fracassat del carrer Major, a l’antic edifici de Ca’n Bauçà, ara ja municipal a tots els efectes; i fins i tot en la torre dels Enagistes, on les exposicions, com és natural, si són de caire artístic només hi poden entrar de forma puntual. Aquests dos factors esmentats suara potser són causa o potser són conseqüència d’aquesta manca d’una nit de l’art fins ara. I cal confiar per això que aquesta primera edició, amb totes les precaucions del món, pugui servir d’embrió perquè les arts plàstiques i les persones que s’hi dediquen trobin un fil per estirar i duguin Manacor al lloc que es mereix pel que fa a la difusió i coneixement de l’art. Les persones som animals sensibles, intuïtius i intel·ligents. Som emoció i som passió. Som interpretació, curiositat i il·lusió. Res d’això ha de ser debades. Sense l’art no som complets. Amb l’art, sens dubte, som millors. És per això que l’Ajuntament hi ha d’abocar tots els esforços que siguin necessaris i sentir que la seva actuació és de servei públic i de contribució a una pota més de l’anhelat i socialdemòcrata estat del benestar.

Back To Top
Search