A Mallorca estam acostumats a rebre gent de fora i això ha fet que siguem acollidors, però no amb tothom per igual. Si els que venen de fora duen doblers els anomenam turistes, si venen sense doblers els anomenam migrants. Som discriminadors selectius i, conscientment o inconscient, destriam la gent, no per la seva procedència, cultura o religió com pels seus doblers. No valoram les persones pel que són, sinó pel que ens poden aportar o pel profit que en podem treure i per això tots volem un “estranger milionari” com a veïnat, però ningú de nosaltres vol un immigrant pobre. I això és una incoherència perquè si nosaltres reclamam ser tractats pel que som i no pel que tenim, solem valorar els altres més pel que tenen que pel que són, veient l’altre com un mitjà i no com un fi en si mateix.
Si ara rebutjam els que venen de fora perquè creiem que no ens poden aportar res sinó que més aviat utilitzaran els nostres recursos i serveis, no hem d’oblidar que si la nostra societat viu en l’opulència és perquè ha explotat i encara explota els recursos dels països més pobres (basta recordar un exemple: la major part de la nostra roba està feta per mà d’obra miserable de països empobrits i que les multinacionals tèxtils ens venen a un preu elevadíssim amb relació al cost de producció). També cal recordar que molts dels nostres avantpassats varen emigrar a Amèrica Llatina i gràcies a això varen poder subsistir. Qui ha fet pujar el preu de l’habitatge no ha estat precisament la gent humil, sinó les ganes d’especular dels mallorquins que més tenen.
La pobresa no és un fet que ve determinat per situacions de la naturalesa, sinó que és una situació creada per decisions polítiques, una conseqüència del poder. No es tracta de fer caritat, sinó justícia. El que ens fa humans i ens diferencia dels animals no és la intel·ligència i capacitat de raonar, sinó la solidaritat i la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres. Tots tenim la roba a l’estenedor, i més ara amb la inestabilitat que actualment hi ha globalment per mor de les guerres, del canvi climàtic i de les lluites de poder globalitzades.
Pot semblar que en la nostra societat, enlluernats per la indústria del turisme, no hi ha pobresa, però actualment hi ha gent que requereix l’atenció institucional i la solidaritat social:
- Migrants que, a més de no trobar feina regular ni habitatge en condicions i a preus assequibles, estan a expenses de l’explotació de mallorquins que, bé perquè tinguem una empresa o bé perquè necessitam mà d’obra barata, els pagam sous miserables. I a més, no poden protestar ni reivindicar res perquè no tenen papers.
- Joves que, tot i ser la generació més preparada intel·lectualment de tota la història, no poden adquirir un habitatge o no troben feines qualificades i han de fer feines mal pagades i en alguns casos han de migrar a l’estranger.
- Treballadors pobres que tenen feina estable, però el sou no els basta per arribar a final de mes o afrontar qualsevol despesa inesperada.
- Dones amb càrregues familiars, bé sigui perquè són fadrines o perquè han de cuidar a familiars, que no poden accedir a feines estables o que no cobren el mateix que els homes per la mateixa feina o responsabilitat i que han d’assumir soles les despeses econòmiques.
- Pensionistes que van ofegats perquè les seves pensions no han pujat en relació amb la pujada de preus i, a més, han d’ajudar econòmicament als familiars.
- Pagesos i pageses sense terra que veuen perillar el seu sou per causa del canvi climàtic o de les fluctuacions del mercat globalitzat.
Ja ho deia el papa Francesc que “el capitalisme mata”, però també pot matar aquella ideologia política que, amagada darrere unes sigles socials o d’esquerres, mira més pel seu manteniment en el poder a base d’acontentar les classes mitjanes que no mantenir-se fidel a la recerca d’un món més just i humà. De les inhumanes ideologies de dretes, ja ni en parlem.
