Toni López és un dels cantants-actors de la companyia La Tresca i la Verdesca i ens parla del muntatge que duran a la Fiet d’enguany. L’espectacle es podrà veure el diumenge 16 d’octubre a les 13.30 h i a les 18 h
Un dels fets màgics dels espectacles de teatre infantil i juvenil són els noms dels muntatges. És el cas del Maquinaigües, la proposta que durà el diumenge 16 a les 13.30 i a les 18 h a la Fiet de Vilafranca la companyia Tresca La Verdesca.
La història del Maquinaigües ve d’enrere. De molt enrere. Segons ens explica Toni López, un dels tres actors-cantants que hi participen, “les cançons neixen fa bastants d’anys, concretament l’any 2009”. Aquell any, el Museu de les Aigües de Cornellà celebrava els cent anys de la central de bombament d’aigua. Aquesta central es va construir el 1909 per abastir d’aigua Barcelona, davant la previsió que amb el creixement de la ciutat hi podria haver problemes en aquest sentit. “De fet”, continua Toni López, “van decidir dur l’aigua de l’aqüífer del Llobregat cap a Barcelona, perquè ja hi havia problemes d’insalubritat i de malalties transmeses per aigua mal conservada en les cisternes particulars”. Aquella canalització va suposar un gran avanç.
Així, el Museu de les Aigües de Cornellà encomanà un seguit de cançons a la gent de Tresca la Verdesca. El centenari, diu Toni López, “es va celebrar, entre d’altres actes, amb un concert familiar amb unes cançons que explicaven el viatge que feia l’aigua de l’aqüífer del Llobregat fins a les cases de la gent”. Això va rodar, en l’escenari magnífic de la central modernista de Cornellà, durant dos o tres anys.
Sempre s’havien dit que havien d’enregistrar aquelles cançons, i amb l’aturada de la pandèmia, aprofitaren per fer-ho. Era el 2019. I fins el 2021, inicialment superat el sotrac de la Covid-19, en prepararen l’espectacle.
Evidentment, no tothom ha viscut de prop el fet concret de dur l’aigua del Llobregat des de Cornellà fins a Barcelona, per això, sobre l’escenari, “hem canviat una mica l’òptica. L’escenari de la central de Cornellà era molt bonic i anant a teatres vàrem mirar de donar al muntatge, que dirigeix Guillem Albà, un enfocament més universal”. Toni López explica que “tota la societat hem necessitat l’aigua i s’ha d’extreure i canalitzar i fer-la arribar a les cases de la gent. Totes les ciutats del món han hagut de fer aquest procés. És un homenatge als treballadors que han fet possible que ens arribi a l’aixeta. Els nens no són conscients que això és possible gràcies a això, ni que a mots de llocs l’aigua no està canalitzada”.
No hi ha, a Maquinaigües, un missatge explícit sobre la universalitat de l’accés a l’aigua, però sí de conscienciació que “l’aigua la gastem, la consumim i la deixem marxar sense pensar en l’esforç que hi ha hagut darrere per poder-la dur fins a les nostres cases”.
López explica que tenint en compte els currículums escolars, potser és més adequada, aquesta obra, “per a infants de segon cicle de primària, però com que són cançons, sovint n’hi venen de més petits”. I afegeix que “si hi venen avis, molt millor, perquè aixípoden recordar als seus nets com anaven a buscar aigua a les fonts o als pous.
