Dissabte passat morí a València Gabriel Bauçà, frare dominic de Vilafranca de Bonany que exercí durant un grapat d’anys el seu ministeri a Manacor. Aquest text vol ser un record i un homenatge a una bona persona que ha passat per les nostres vides.
Gabriel Bauçà arribà a Manacor quan jo era un adolescent. Un frare mallorquí, de la Part Forana, que ben aviat es guanyà l’amistat i la confiança de la gent de la barriada. Per als meus pares i veïnats era el pare Gabriel, jo el vaig conèixer i tractar sempre com a Gabriel.
La primera cosa que m’ha vingut al cap en haver sabut de la seva mort ha estat recordar i agrair que en Gabriel va ser la persona que ens obrí les portes del Convent. Fins a la seva arribada hi havia hagut frares castellans que tenien una relació correcta, però també distant, amb els infants del barri: es reduïa a les estones en què acudíem a les celebracions com a escolanets i poca cosa més. No hi va haver mai la confiança i proximitat que ben aviat demostrà aquell frare vilafranquer. Aquesta política de “portes obertes”, però, arribà a altres àmbits, com veurem més endavant.
En Gabriel fou des del primer moment una persona amable i accessible i ens donà la possibilitat d’anar més enllà de les parets de la sagristia i del temple conventual; i ben aviat organitzà coses com excursions i qualque acampada a Lluc, amb molta voluntat, uns mitjans ben precaris i, sobretot, una paciència infinita.
Festes de Sant Domingo i ball dels Moretons
Si hom revisa la premsa de l’època i qualque document com El llibre dels Moretons d’Albert Carvajal, Antoni Gomila i Joan Lliteras, podrà comprovar que en Gabriel Bauçà va ser una peça fonamental en la recuperació de les festes de Sant Domingo i, de retruc, la represa del ball dels Moretons.
És cert que durant aquella segona dècada dels vuitanta Manacor visqué un esclafit de participació i iniciatives de barri i de veïnats que no s’ha tornat a produir. Fou llavors que, per exemple, el moviment veïnal va fer un esclafit, amb l’aparició de confraries de Setmana Santa i una represa, promoguda per part de les diferents parròquies, d’unes festes de barri o bé desaparegudes o amb les ombres molt mortes.
I aquí és on vull situar la figura i l’empenta d’en Gabriel que, juntament amb altres persones, feren mans i mànigues per recuperar les festes de Sant Domingo, una mica contrarellotge.
Vaig saber anys després que en Gabriel havia hagut de lluitar i de fer valer la seva decisió davant altres frares de la comunitat que només estaven disposats a unes festes amb uns actes mínims: la missa de Sant Domingo i una processó dins el Claustre amb el ball dels Moretons allà dins. Però que no anàs més enllà, sense concessions.
Gabriel fou la persona que obrí les portes també amb relació a les festes de Sant Domingo l’any 1985. I des de la seva represa han estat uns dies de bauxa al carrer, de trobada entre els veïnats i amb una parròquia i una comunitat que surt de les parets del Convent a fer una mica de vida amb la gent de la barriada.
Després dels seus anys a Manacor, va ser destinat a Barcelona. Una de les tasques que dugué a terme fou com a capellà en el servei religiós de l’Hospital de Sant Pau. El vaig visitar un parell de vegades i puc donar fe de la seva bona feina i de com era d’estimat per part dels pacients.
Vull acabar aquest escrit fent referència al bon caràcter i bonhomia d’en Gabriel, que sempre estava de bon humor. Era una persona una mica despistada i sovint tenia bo de fer confondre alguns conceptes o no recordar bé un nom.
Al final d’una missa de Sant Domingo, després de la benedicció, en Gabriel parlà a la gent per acomiadar la celebració. En acabar, hi havia ball de bot amb el grup felanitxer S’Estol des Gerricó. En Gabriel començà a xerrar i digué que podríem gaudir de la ballada amb la gent de L’Estel de Jericó. Férem una bona rialla i va ser una anècdota que recordàrem molts d’anys amb ell, amb un somriure a la cara que també compartí.
Bon viatge, Gabriel, i gràcies per tantes coses bones compartides amb tu, en nom meu i de la meva família. Gaudeix del descans etern i que brilli per a tu per sempre l’estel de la bondat i la senzillesa que en tot moment vares transmetre.
