skip to Main Content

Adeu, ametla! Fins quan, garrova?

Fa només algunes dècades, l’ametla era el cultiu a la seca majoritari de Mallorca. Grans extensions de terra tenien plantacions bellíssimes d’ametlers que el mes de gener emblanquinaven el conró amb la flor més primerenca del nostre camp. La bellesa, però, no dona doblers. Sí que en donaven, en canvi, les ametles que els pagesos es cuidaven bé de recol·lectar amb l’arribada de les primeres tempestes d’agost i setembre. Ho pagava, fer aquella feina feixuga, de vegades molesta pel poll, carregosa pel tragí de les teles, incòmoda pel sol d’estiu, però agraïda pels sacs reblits d’ametla que després es pagava a un preu generós.

A poc a poc, però, l’ametla californiana, ni de molt tan gustosa, però més grossa i més vistosa, i també més productiva, va anar guanyant terreny en un mercat que ara ja és tot seu. L’ametla mallorquina es paga avui a preu de patató i els pagesos s’han aturat de recol·lectar-la, si no és per tenir-ne dos saquets per fer-ne torró o altres dolços hivernencs. A tot això s’hi ha d’afegir l’arribada de la Xylella, la malaltia que ha devastat l’ametlerar mallorquí fins al punt de baratar de verd en blau la fesomia del paisatge de l’illa. Diuen els experts que tot allò ja no tornarà. L’ametla, ni per economia ni, sobretot, per clima, no tornarà ser pus mai el cultiu majoritari a la seca del camp mallorquí.

Però alerta, sembla que ara un altre arbre està de moda. D’uns anys ençà, el mercat ha fet disparar el preu de la garrova, i allò que alguns deixaven caure per al gust i gaudi dels porcs, ara resulta que fa anar llépol el pagès més desprès. Tothom toma i recol·lecta les garroves, bàsicament perquè han multiplicat per cinc o sis el preu de venda de fa alguns anys. N’aprecien, diuen, sobretot, el garroví, amb usos alimentaris i cosmètics fins ara poc coneguts. Avui un quilo de garrova pot arribar a pagar-se a 1,60 euros. Una barbaritat. Caldrà veure fins quan es podrà sostenir això. Fins quan les grans extensions continentals no estaran sembrades de garrover, cultivades amb mà d’obra barata i amb una producció massiva que podria deixar d’aquí a pocs anys, el preu de la garrova mallorquina on va ser no fa tant de temps. Especulació, intermediaris i preus allunyats de la realitat. Esperem que puguin aguantar molts d’anys així i que la garrova continuï sent la gallina dels ous d’or del castigat camp mallorquí. Gaudim, ara que podem, d’aquest lleuger privilegi.

Back To Top
Search