Carrers deserts, dues dotzenes d’infants darrere i un ball de dimonis elegant i pausadíssim alhora. Així era la festa de Sant Antoni i el ball dels dimonis l’any 1976. Fa anys que Llorenç Llodrà va penjar aquest i altres vídeos al seu compte de youtube. Avui tothom du una càmera incorporada al seu mòbil i el valor documental del que enregistram és gairebé nul. De fet, la finalitat gairebé exclusiva d’allò que es fotografia o s’enregistra és compartir-ho a les xarxes, amb gent que, segurament, és allà mateix on nosaltres som.
Poques càmeres de vídeo hi devia haver a Manacor l’any 1976, per això, que Llorenç Llodrà, a més de tenir la càmera, tengués la intuïció històrica d’enregistrar moments com aquests balls dels dimonis per la festa de Sant Antoni és d’una riquesa documental que no podrem ponderar mai prou bé.
Na Camel·la abans de la reforma impulsada pel batle Miquel Riera, qualque hídria escapçada, les mèlies majestuoses. Les travessies de cases baixes entre Na Camel·la i Baix del Cós, el carrer d’Artà… una nina que no gosa acostar-se als dimonis perquè té por, un concepte avui desaparegut entre tants d’infants. L’imperial Jaume Melis que més que ballar sembla que transita enmig dels dos dimonis petits, seguint només el ritme dels sonadors amb el garrot. El ball davant l’històric colmado Rexach. O fins i tot davant cal batle Pedro Galmés, una tradició que va suprimir Llorenç Mas, primer batle democràtic, que va traslladar el ball davant l’Ajuntament, que és la vertadera casa del poble. A les imatges, conversant distesament durant un ball, hi podem veure també Andreu Serra, Cornet, vestit amb l’elegància d’un altre temps, amb una gorra i un gec a posta per a l’ocasió.
Una meravella de vídeo d’un temps que no tornarà.
