skip to Main Content

Sant Antoni a Manacor: una serp de set caps que es volen devorar entre si?

Ningú no esperava que la festa de Sant Antoni d’enguany pogués acabar com ha acabat. L’accés d’una dona al ball oficial dels dimonis i el comunicat conjunt de Patronat, Ajuntament i Assemblea Antipatriarcal feia preveure un ambient de comunió, mal que fos impostada, entorn de la festa de Sant Antoni.

El dia abans de la revetla dels foguerons, però, tot es va tòrcer. El rector Antoni Amorós, entre llàgrimes, va explicar als assistents al darrer assaig de completes que no hi podrien entrar tots. Es faria una tria de persones segons les tres primeres xifres del DNI. I dels 900 assistents als dos assajos, només 600 tendrien accés al temple. Xavier Gelabert reblava el clau acusant directament “la més alta autoritat”, és a dir el batle del municipi, de ser el màxim responsable d’aquesta restricció, alhora que convidava als assistents a anar a demanar-li explicacions. La incitació a l’escarni i al linxament va ser escoltada per un bon grup de persones, que anaren fins al domicili per cantar i protestar per haver estat exclosos de les completes en el que consideraven “una injustícia i un robatori”.
Les festes de Sant Antoni suposen un complex entramat de sensibilitats, amb una relació que sempre pot esdevenir tensa entre els encarregats de la litúrgia catòlica i el poder civil. L’acusació directa envers el batle, accentuava una distància que ja feia estona que alguns membres de l’equip de govern havien volgut mantenir amb l’església, reivindicant així la laïcitat de l’estat i de l’administració pública.

La benzina estava escampada damunt la festa. Una stori del nou i (in)flamant capella manacorí Joan Francesc Cortès acusava de mentiders i irresponsables que els qui viuen “sense Déu” (en una clara referència al batle i a l’equip de govern) i alhora s’erigia en hereu dels capellans que “no vàreu poder cremar el 36”. Els fantasmes del passat tornaven sobrevolar Manacor el dia que s’havien d’encendre els foguerons. La tensió entre els dos estaments era màxima i hi hagué moviments perquè Cortès finalment no presidís les beneïdes tal com estava previst. El prevere de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat va demanar disculpes als assistents a les Beneïdes, unes disculpes que, després de la contundència de la seva publicació, no tothom ha acceptat.

No hi ha altre context que el que tenim. Sant Antoni i un enfrontament entre el poder civil i la cúria eclesiàstica, per una banda; i per l’altra, el creixement sostingut de la ultradreta i el neofeixisme cada dia que passa. No hi ha justificació possible a un missatge d’aquest estil, ni ara, ni mai.

Cal esperar que els ànims es calmin, però també que tots aquests incidents signifiquin un abans i un després en les relacions entre Ajuntament i església. Les confessions religioses, totes, han de romandre al marge del poder polític, que ha de mantenir l’església al marge de totes les esferes de poder. Ni l’església ni cap membre de la seva cúria no són autoritat i no han de figurar enlloc més que no sigui estrictament les seves celebracions. I encara més, no hi haurien de ser presents, tampoc, en les seves celebracions, les autoritats polítiques del moment, si no és que ho fan a títol estrictament personal, i no com a representants de la ciutadania manacorina.

Back To Top
Search