Dius que “CGFT” que és una conversa simbòlica amb els teus padrins i una espècie de connexió amb els teus records i el món d’infància. Estàs fent una mirada enrere?
Sí, diria que sí. Supòs que quan et fas gran és inevitable mirar enrere i reflexionar d’on vens i on ets. El procés creatiu d’aquest disc ha fet evidents dinàmiques difícils, que tenen a veure amb l’emoció de traçar un camí propi que topa amb la nostàlgia i l’enyorança. Però també m’està donant la possibilitat d’encarar-les i transitar-les. Ja fa uns anys que estic establerta enfora d’allà on he crescut i de tot allò que m’havia acompanyat sempre, i com més temps passa més sé que mirar enrere m’ajuda a ubicar-me i a no perdre un sentit de pertinença que per jo és vital. Tenc la sensació que ara és fàcil mirar cap a defora, fer-se un embull, a mi em passa que em despist i de vegades m’oblid del que realment té valor per jo. Recordar la família, la infantesa, els amics i la calidesa de la cultura i la llengua pròpies m’apropa a la confiança, la curiositat i la genuïnitat. I és això el que vull compartir i des d’aquí d’on vull crear i mirar endavant.
Un tema que ve acompanyat de videoclip dirigit per Maria Burgués i molt marcat també pels records familiars, no? Què ens explica aquest videoclip?
Na Maria i jo cercàrem una manera estètica d’explicar una història de pertinença on l’espai urbà, fred i aparentment impersonal, es converteix en l’escenari íntim d’una quotidianitat influïda per l’imaginari tendre dels records i la connexió amb els padrins. El personatge que interpret reprodueix accions i gestos que la fan sentir acompanyada, emparada, que recorden a casa. Perquè fer això l’apropa als padrins i a si mateixa. La veiem en uns espais gens bucòlics mostrant diferents facetes, però amb una energia serena i pausada pròpia del que sap que tot anirà bé.
Amb “CGFT” tornes al català, com així? Tot el disc seguirà aquesta dinàmica lingüística?
En aquest disc hi haurà bastants cançons en català perquè és la meva llengua mare i l’enyor. I crec que no hauria pogut escriure CGFT en cap altre idioma. La tendresa i la vulnerabilitat que jo sentia escrivint aquesta cançó només s’hauria pogut expressar en català. I no és una cosa que triés conscientment, va sortir així. És fort el que passa i com ens transformam quan canviam de llengua: canvia l’imaginari, l’ànima de les paraules, el to, la intenció… Em fa il·lusió que l’àlbum reflecteixi la pluralitat lingüística que m’envolta, perquè és el que té sentit per jo i perquè realment l’abraç i la celebr.
Què més ens pots avançar del nou disc?
Puc dir-te que encara no està tancat i que anirà sortint a poc a poquet durant els mesos que venen. SENTIMENTAL és un àlbum amb una estètica pop-experimental i variada, fet des de la intuïció perquè és el que em funciona. Parla d’un moment vital i de sensacions subtils i és ben ple de contradiccions i de nostàlgia.
