Andreu Riera i els blauets de Lluc, al 60è aniversari del Festival de Pollença

Solem celebrar les fites assolides pels nostres esportistes, aquells que, com se sol dir, escampen el nom de Manacor arreu del món. Pot ser no valoram de la mateixa manera fites artístiques aconseguides per músics, actors i escriptors de Manacor, que de manera paral·lela als esportistes aconsegueixen ser presents en esdeveniments de gran qualitat artística. El Festival de Pollença ha aconseguit arribar a 60 edicions consecutives. Tot un aniversari que mereix, sobretot, reconeixement. Potser d’entrada aquesta trobada resulti llunyana a terres manacorines, però la petita història del festival està relacionada amb algunes personalitats que han estat importants en l’àmbit musical de Manacor. Fundat arran de la iniciativa personal del violinista anglès Philip Newman, un dels seus primers directors artístics fou Eugen Prokop, nat a l’antiga Txecoslovàquia i amic personal de Newman, el qual conduí el Festival de Polllença a una dimensió internacional, lloc de trobada de músics de primera fila. Prokop va mantenir relacions amb músics manacorins, va tocar sovint amb Conxa Vadell (pianista manacorina filla de Jaume Vadell) i el violinista Jaume Pinya, a més de ser un referent i mestre violinistes locals com Immaculada Mora. En tots aquesta anys, són gairebé vuit-cents els artistes de primer ordre que conformen la història d’aquest festival, de nacionalitats i estils tan diversos com ara la Gran Orquestra de la Ràdio Soviètica, l’Orquestra Nacional de França, la Pittsburgh Symphony, Lord Yehudi Menuhin, Mtislav Rostropòvitx, Lorin Maazel, Mischa Maisky, Ara Malikian, Maria Joao Pires, Monserrat Caballé, Ainhoa Arteta, José Mercé, Ravi Shankar, Goran Bregovic, Roger Hodson, Michael Nyman, Les Musiciens du Louvre, Nelson Freire … i així tot un seguit de noms de relleu excepcional. El festival, com a entitat amb ganes d’evolucionar, s’ha anat desenvolupant fins als nostres dies perseguint oferir al públic una imatge de superació constant i adequant-se als temps. Si inicialment fou una iniciativa on solament la música de concepció més culta i clàssica tenia lloc (especialment pel que fa a música de cambra i grups reduïts d’instruments), els darrers anys s’ha anat obrint a repertoris més contemporanis, a maneres de fer diferents i a la connexió amb altres cultures i moments històrics. Andreu Riera és l’únic músic manacorí que ha tocat com a solista en aquest festival. Si parlàvem abans de fites esportives en l’àmbit internacional, Riera ha aconseguit aquesta menció pel que fa a tocar en esdeveniments de calada internacional. Dia 25 d’agost fou present, per segona vegada, en aquest festival internacional.

Ets el primer músic de Manacor que actua de solista a aquest festival de calada internacional. Aquest concert és el teu primer contacte amb el Festival de Pollença?
No, la primera vegada que vaig tocar dins el marc del festival fou el 2014, amb el concert núm. 12 de Mozart, actuant de solista amb l’Orquestra Antonio Vivaldi de Venècia; i la segona vegada ha estat aquest passat 25 d’agost.

Aquest concert era un concert solidari, quina era l’entitat per la qual vau oferir aquest recital?
Bé, l’ocasió de poder fer aquest concert fou arran de la gestió de Pere Bonet, gerent actual del Festival. L’entitat per la qual oferírem aquest concert és Caritas. Els Blauets mai no havien actuat al Festival de Pollença, i tenint en compte la seva història, era un fet que d’alguna manera s’havia de produir d’una manera o l’altra. S’ha de tenir en compte que els Blauets són una de les institucions musicals més antigues d’Europa, un fet que solem oblidar. I tot plegat va venir rodat, poder fer el concert solidari i també presentar els Blauets en el marc del Festival de Pollença.

El programa que vau oferir presentava obres per a piano sol i també obres per a cor. Com ho vau escollir?
Vulguis o no, havíem de donar un fil conductor al programa. Per aquest motiu, amb Pere Bonet, vam pensar quin era el repertori més adient. Llevat de l’obra de Michael Haydn, la resta eren autors del Romanticisme, i vaig adaptar les meves obres per tal de poder oferir una mostra coherent del que és la música romàntica. El cor va cantar obres de Rheinberger, Brahms, Mendelssohnn, Berlioz i Casals, jo vaig cercar un repertori vinculat a aquests autors. Cal destacar Nostàlgia, una peça del pollencí Miquel Capllonch, que va rebre consells de Clara Wieck, la dona de Robert Schumann. I aquí es veu com alguns dels músics mallorquins de finals del XIX principis del XX mantingueren contactes amb les avantguardes romàntiques europees (1).

Després d’aquest concert, presentes un altre projecte vinculat a Pollença, el Mozart Festival 2021. Què interpretaràs, exactament, aquí?
Doncs conjuntament amb Magí Garcías interpretarem dia 11 de setembre, la sonata en la major K331, la fantasia en do menor K475, la sonata en do menor K457 i la sonata per a dos pianos K448. Tot plegat torna a ser una oferta planificada per Magí Garcías i Bernat Quetglas, director de l’Orquestra de Cambra de Mallorca. No deixa de ser una oferta de músics professionals illencs que mostren una empremta personal i capacitat de lideratge molt valuosa.

Quins propers projectes t’esperen?
Doncs una quarta temporada al cicle de sa Nostra, que aquesta vegada dedicarem a Chopin. El conjunt de conferències concerts anirà destinat a interpretar i comentar els valsos, nocturns, scherzos, poloneses etc. de Chopin, en un format que pretén sobretot divulgar l’obra des d’una perspectiva d’apropar-la al públic general (2).

(1) Cal explicar que les obres de Josef Rheinberger són objecte, avui, d’una merescuda reivindicació. D’aparent senzillesa, la seva obra és propera a l’estètica dels Drei Motteten de Mendelssohn; on la claredat i la serenitat d’expressió són elements claus. Però si de bellesa es parla, Nigra sum de Pau Casals n’és un petit tractat. Escrita per a l’Escolania de Montserrat el 1943, el text és del llibre Càntic del Càntics de la Bíblia. «Sóc bruna però bonica», un cant d’amor a la figura de la Mare de Déu de Montserrat, la moreneta; una obra que destapa les qualitats de Casals com a compositor. Aquesta obra sintetitza, d’alguna manera, els vincles musicals que uneixen a dues escolanies fonamentals per a entendre la història musical dels Països Catalans: l’escolania de Montserrat i l’escolania de Lluc.

(2) Els vincles que uneixen les peces del concert a Pollença no deixen de ser mostra de llaços invisibles que uneixen la vida espiritual i artística de Mallorca. L’escolania de Lluc és l’equivalent, a l’illa, d’aquesta escolania de Montserrat tan estimada per Casals ( i per a la qual compon el Nigra Sunt cantat pels Blauets). S’entrellacen els sinuosos i rars camins que uneixen alguns dels músics mallorquins. Conxa Vadell, professora de Riera, va tocar amb Eugen Prokop, i el mateix Riera ha estat blauet. Ricard Terrades, l’actual director dels Blauets, dirigí durant un temps el cor manacorí Ars Antiqua. I ara mateix, els Blauets compten amb una cantant manacorina, Aina Pastor, que forma part del cor des del Nadal passat.