“L’ideal per a un músic és viure de fer concerts”

Joan Sebastià Sansó (Manacor, 2002) acaba de treure, sota el nom artístic de Jantià, el seu primer EP, que ha titulat P.A.S.

Cinc cançons per a aquest primer disc teu. Són noves o són acumulades des dels teus inicis musicals?
Fa anys que componc i faig cançons, però és cert que aquestes que formen part de l’EP les vaig escriure amb la idea que formassin part d’un disc. Tenen unes lletres més cuidades, més poètiques, que no les que havia fet quan tenia catorze o quinze anys.

Dins quin gènere d’ubicaries? Cantautor?
El gènere amb què crec que quadren més les cançons que faig és el pop, o el pop rock. De fet, tenen un rotllo de rock molt americà, però crec que la base és més popera i de cantautor.

Com són les temàtiques de les cançons? Et decantes per qüestions més personals i íntimes? Cerques la protesta o la denúncia? Parles del col·lectiu? O hi ha un poc de tot?
Diria que en aquest primer disc és tot més que res personal. S’hi veu molt la temàtica del canvi de l’adolescència a una edat més adulta, els canvis emocionals, els dubtes vitals que es presenten…

La pregunta del milió. Com es fa una cançó? Què és primer? La música o la lletra?
Jo sempre solc començar per la música. Sí que és vera que allò que anomenam inspiració de vegades em ve d’una frase o d’una paraula, però la tendència sempre és a deixar preparades les diferents parts de la cançó, músicalment parlant, i després em pos amb la lletra.

Quines influències et reconeixes?
Quan em demanen això, sempre pos dos exemples, tot i que tots dos fan músiques que no s’assemblen amb el que faig: Billie Eilish i Greenday. Fan una música més independent… un estil que ara pega molt fort.

On podem trobar el disc? És una autoedició? Com el difons? És un temps complicat per a la música en directe, ara…
L’ha editat Produccions Blau, i es pot trobar a totes les plataformes de la xarxa, com ara Spotify o Apple Music, però també en format físic, que ja es troba a Xocolat, per exemple. És ver que és una època difícil a l’hora de fer concerts, però a poc a poc van sortint cosetes. És estrany fer concerts amb la gent asseguda, però es fan i més o manco funcionen.

Cap a on camina Jantià?
El meu objectiu a curt termini és estudiar. Me’n vaig a Barcelona a començar els estudis de grau superior musicals, amb la idea de fer dos anys de guitarra al taller de músics, i després passar al grau superior de sonologia a l’ESMUC. Per a més endavant ja començ a pensar tot el procés que mena a enregistrar un disc com a tal. L’ideal per a un músic és viure de concerts, però això no vol dir de cap manera que descarti ser professor, per exemple, que és una feina molt digna i molt guapa.