Indigneu-vos
Expressió encunyada per la reina Isabel II del Regne Unit, ja fa molts anys. I és que per a molts, per la humanitat sencera, i el més important per al concepte d’humanitat, aquest 2025 és horrible i faig curt.
Ja farà un any que Trump és president dels EUA, i la seva política -més propera a les formes de la màfia- ha amenaçat i fet xantatge pràcticament a tothom. Va declarar que volia quedar-se amb canal de Panamà i amb Groenlàndia; pretenia, de fet, la desaparició del Canadà i Mèxic. Ha utilitzat els aranzels per fer xantatge a tots els països, i no se n’ha amagat. Ha donat el seu suport incondicional a Putin, l’agressor en la guerra contra Ucraïna, i també a Israel, que ha comès un autèntic genocidi a Gaza. Va prometre un rescat a l’Argentina només si Milei guanyava les eleccions. El xantatge intolerable al Brasil imposant uns alts aranzels si no alliberava l’anterior president Bolsonaro que serà jutjat per la seva responsabilitat en l’intent de cop d’estat contra Lula, guanyador de les eleccions i actual president. Ha amenaçat la Unió Europea, que forma part de l’OTAN, tenint en compte que els EUA són el soci més important d’aquesta organització. L’enviament de tropes al Carib, bombardejant iots (més de 80 morts i de forma extrajudicial) sota l’acusació de traficar amb droga però sense cap prova, amb el segrest d’un petroler, etc. És evident que l’objectiu és desestabilitzar el règim de Maduro, i ja veurem si no acaba amb una intervenció militar. Trump ha fet seva la teoria Monroe, “Amèrica pels americans”, llegeixis EUA. Tot molt perillós. Ha posat de panxa enlaire els difícils equilibris diplomàtics teixits d’ençà del final de la 2a Guerra Mundial. I tot això en manco d’un any. Ha batut records de manera electritzant. És el perill públic número 1. Eu un altre temps s’hauria guanyat el dret a la publicació propagandística del “WANTED …$”.
Les guerres d’Ucraïna, de Gaza, de Myanmar, d’Etiòpia, del Iemen, del Sudan, al Sahel, del Congo, amb desenes milers de morts, milions de desplaçats, fam i misèria, són conflictes desapareguts dels mitjans de comunicació. Un gran i immens negoci pels països occidentals, productors de la quasi totalitat de les armes.
Un any horrible també per Pedro Sánchez i el PSOE. Havent perdut la justa majoria al Congrés, amb Podemos cada vegada més lluny de les posicions socialistes i Junts anunciant el trencament pels incompliments del PSOE, tot plegat reconegut pel mateix Pedro Sánchez. Mala peça al teler! A això cal sumar-hi que els dos exsecretaris d’Organització estan involucrats en trames de “presumpta” corrupció. Ábalos i Koldo a la presó i a l’espera de judici, establert pel pròxim febrer. Santos Cerdán, tot i haver sortit de presó, amb una investigació on s’acumulen les proves incriminatòries amb tres detinguts més, Leire Díez (exmilitant socialista), Vicente Fernández, expresident de la SEPI i Joseba Antxon Alonso, administrador de Servinabar (empresa compartida amb Santos Cerdán). La causa és secreta i res se sap, només que es tractaria de corrupció.
Un altre problema greu són els casos d’assetjament sexual, i haver actuat tard i malament (és clar que les actuacions masclistes són responsabilitat de cadascú). Però allò que l’hi pot fer més mal, així com al PSOE és el cas Salazar, exassessor de la Moncloa i membre de l’executiva. Després de 5 mesos de rebre les denúncies no s’havien activat els protocols, els expedients s’havien perdut i tot fa olor d’un intent per protegir Salazar, i això no es pot acceptar (a part del ja expresident de la Diputació de Lugo, de la dimissió de Javier Izquierdo, senador membre de l’executiva).
El cinisme més eixordador el representa Feijóo i el PP, quan criden les dones afirmant que estaran més protegides i millor amb el PP. Un PP aliat de VOX que nega l’existència de violència contra les dones.
Avui s’ha publicat que la parella d’Ayuso, denunciat per frau fiscal per Hisenda i pendent de judici, treballa pel grup Quirón (se sabia feia temps) amb un nom fals, Alberto Burnet González quan en realitat es tracta de Alberto González Amador. Ayuso, presidenta de la Comunidad de Madrid, va pagar a Quirón 5.000 milions entre 2021 i 2024, el doble del que estava pressupostat. En fi, qui estigui net de culpa que llanci la primera pedra.
I per acabar, no vull oblidar Carlos Mazón, expresident valencià i responsable negligent de 229 morts i un país arrasat per la Dana. El polític més barrut, groller, miserable, insensible al dolor dels afectats, roí i mentider que hi ha hagut, victorejat pel PP fins a l’avorriment, protegit per Feijóo fins no poder més. I aquesta és la targeta de presentació del PP. Anam arreglats.
Així estan les coses, així anam i no hi ha horitzó de canvi.
