Un horabaixa de Black Friday amb els lírics grecs

La doctora en filologia clàssica, Antònia Soler, participà en la V Tardor Poètica de Manacor, en què parlà de poesia lírica grega

Una de les primeres referències que Antònia Soler va fer durant la seva conferència va ser l’explicació de l’origen del terme “lírica”; en el sentit que aquest tipus de poesia era cantada, no recitada com passava amb el gènere èpic, i que l’intèrpret del cant es feia acompanyar per una lira. Va ser molt curiós veure, a una de les imatges que es varen projectar, una lira feta amb una closca de tortuga i les cordes a partir dels fils extrets d’un budell.

La ponent es referí, també, als dos tipus de poesia lírica que es donaren en el món grec: la lírica monòdica, amb un sol intèrpret; i la lírica coral, amb diversos intèrprets. Aquest segon tipus de lírica va esdevenir, amb posterioritat, els cors de les tragèdies gregues, que són una part del drama cantada.

Un dels aspectes que va esmentar la doctora Soler va ser el fet que la irrupció de la poesia lírica grega suposà la descoberta del jo més íntim dins la producció literària d’aquella època, en la qual les gestes dels herois i les llegendes mítiques, tal com es recullen a la Il·líada o a l’Odissea, eren conegudes per tothom. Començam a veure textos, molts d’ells conservats de manera fragmentària, en què els autors i autores parlen d’aquelles qüestions que, de llavors ençà, han acompanyat la vida dels homes i les dones en aquest món: l’amistat, el pas del temps, el plany per la mort d’algú estimat, el gust pel bon menjar i el bon beure…

Així, doncs, aquests autors del segle VII abans de Crist són els primers manobres que forgen la majoria de tòpics literaris que trobarem de manera ininterrompuda a la literatura universal des de llavors fins a l’actualitat. I és ben cert que, després d’haver-los llegit i conegut, tenim la certesa que el fil d’Ariadna, aquell que va fer possible la sortida del laberint, no s’ha trencat i encara té recorregut per a molt de temps. Nihil novum sub sole, en el bressol del món clàssic es varen infantar totes les arts, tots els colors primigenis de la paleta ja hi eren.
La conferència va comptar, també, amb la lectura de poemes d’autors com Arquíloc, Alceu o la poetessa Safo, que havien estat traduïts per la ponent. Ens ells hi vàrem poder descobrir actituds com el menyspreu de la glòria militar a canvi de salvar la pròpia vida, el lament pel pas dels temps i l’arribada de la vellesa, la lloança d’un bon banquet acompanyat d’un bon vi i grans amics, o els efectes fogosos que pateix qui ha estat pres per un enamorament desfermat, entre d’altres.

En un horabaixa de Black Friday, en què la globalització consumista ho envaeix tot i sembla haver-hi poc marge per a la reflexió i la cultura, agraírem aquell moment d’aturada, per parar esment en els lírics grecs, en el punt de partida, en el moment en què tot era nou.

Montserrat Nadal