Berta Costa Zapico (Manacor, 2015) i Joan Mascaró Guardiola (Manacor, 2013) són els actors principals d'El drac màgic, el musical de Nadal del Tetre de Manacor. Ell estudia 1r d'ESO a l'IES Mossèn Alcover, mentre que ella és alumna del CEP Es Canyar, on cursa 5è de primària. Avui que és el dia de l'estrena, hem parlat amb ells, per veure com van aquests nirvis... No són gaire els artistes que poden dir que han actuat davant 800 persones...
Com va ser la vostra selecció?
Berta Costa: primer ens feren presentar una cançó en vídeo i respondre un qüestionari, i després ens convocaren al càsting.
Joan Mascaró: Sí, varen fer dos càstings, i com que encara no ho tenien gaire clar, hagueren de fer un tercer càsting amb les cinc darreres persones seleccionades, i d’aquí ens varen triar a nosaltres.
Berta Costa: Va ser llarg.
La intuïció em diu que deveu haver fet teatre, abans, ja. Fèieu Mostra de Teatre Escolar?
Berta Costa: Sí, jo he fet tres anys de mostra escolar.
Joan Mascaró: Sí, jo també he fet tres anys de Mostra. A més, també vaig al Conservatori i toc el piano.
Explicau-nos com és aquesta obra que heu de representar.
Berta Costa: És un nin (o una nina) que està molt enfadada amb el món i li compareix un drac per ajudar-lo, però no el convenç, i a partir d’aquí comença un viatge màgic ple de pirates, reines, estrelles…
Joan Mascaró: Aquests personatges surten dels dibuixos que fa el protagonista, que s’ha refugiat en el dibuix per sortir de les seves preocupacions.
Deis que pot ser un nin o una nina, el protagonista. Com és això
Berta Costa: Perquè un dia l’interpreta en Joan i un dia l’interpret jo. Ens anam alternant el paper.
S’assembla, la manera de fer feina de les obres de la Mostra amb un muntatge tan gros com aquest?
Berta Costa: És molt diferent. No hem tengut temps… hem fet molta feina. Jo he notat que he canviat molt, durant aquests tres mesos. Tant pel text, com per les cançons, ara les obres de la Mostra no em pareixen res…
Estau nirviosos? No tothom pot dir que ha actuat a l’Auditori, i més en el paper de protagonista.
Joan Mascaró: Ahir hi estava molt més que avui, però no sé explicar per què.
Berta Costa: Jo aquesta darrera setmana he estat molt nirviosa, i ara no hi estic gens.
I això que sou els protagonistes!
Joan Mascaró: Sí, però també hi ha en Joan Manuel Vadell, que fa de drac. Sense nosaltres l’obra no existiria, però sense ell tampoc.
I si qualque cosa no surt bé, davant tanta de gent?
Berta Costa: Pot passar que qualque cosa no ens surti… però el públic no ho veurà.
Heu notat una manera diferent de dirigir-vos?
Berta Costa: Vulguis o no, ens han duit més a retxa, perquè du més feina, però ens ha agradat molt fer feina amb tota la gent que ens ha dirigit. Joan Toni Sunyer a la part actoral, Mar Grimalt a la part vocal, Sebastià Gris a la part musical.
Joan Mascaró: I na Lola Lloberas i totes les al·lotes que ella dirigeix, també ho fan molt bé.
Heu pogut fer aportacions al muntatge?
Berta Costa: Qualcuna! Així té la nostra gràcia.
Hi ha altres menors que actuïn a l’espectacle?
Joan Mascaró: Hi ha na Neus Gil, que fa 1r de batxillerat, i fa d’Estrella, és una autèntica professional. I totes les ballarines també són menors d’edat. En total som 39 persones damunt l’escenari, i 52 en total.
La vostra vida deu haver canviat, aquests darrers tres mesos…
Joan Mascaró: Sí, perquè fèiem quatre assajos cada setmana, i hem hagut de deixar altres coses. Però com que també el temps que un assajava l’altre havia d’esperar, hi ha hagut dies que fins i tot hem pogut fer els deures aquí a l’Auditori.
