skip to Main Content

“Ara la gent té molta necessitat de riure i l’espectacle és divertit però alhora també dóna clatellades”

Mamen Duch (Barcelona, 1966) és actriu i una de les fundadores de la companyia T de Teatre. Aquest cap de setmana presentarà a Manacor T’estim si he begut, una peça teatral amb cançons a partir del text d’Empar Moliner que han produït conjuntament amb Dagoll Dagom i La Brutal. Parlam amb ella sobre l’espectacle.

Fotografia: Kiku Piñol

T’estim si he begut parteix del llibre d’Empar Moliner. Com s’articulen les diferents històries?
Sí, està basat en els contes de l’Empar Moliner i són diferents històries que passen dins d’un espai comú i tenen un lligam. A més, la gràcia de tot plegat és que hi ha números musicals, però els textos originals es mantenen de la mateixa manera.

Què té aquest text i com heu traslladat la seva essència?
L’Empar Moliner té un sentit de l’humor fantàstic, té mala llet i parla de coses quotidianes de manera molt directa i punxant i els seus textos s’han de dir així, funcionen molt bé i crea personatges molt reconeixibles. Ara la gent té molta necessitat de riure i l’espectacle és divertit però alhora també dóna clatellades.

No se li pot dir musical, doncs?
No. Hi ha més text que teatre musical però hi ha parts que són cantades. No tenim músics en directe però sí que les cançons han estat compostes per Andreu Gallent especialment per l’espectacle. És molt adient i especial i hi hem estat treballant fins a l’últim moment, canviant elements de la música i també del text.

Amb històries diferents, deveu anar jugant amb diversos personatges, no?
Exacte. Nosaltres som set actors i cadascun dels actors fem tres o quatre personatges. Tenim dos contes en els quals ets personatge principal i en els altres fem de secundaris. En aquest sentit, és molt divertida la part que no es veu perquè hi ha canvis molt ràpids i molt de joc.

Com us heu adaptat a això de cantar? Perquè amb T de Teatre no és quelcom que feu habitualment.
No com a T de Teatre no ho havíem fet mai, però nosaltres, com a T de Teatre en teníem moltes ganes i després de 30 anys sobre els escenaris, provar aquest format ara, la veritat és que ha sigut molt divertit. Es tracta d’una coproducció amb La Brutal i amb Dagoll Dagom i ells sí que solen fer molts espectacles musicals. Va ser un bon moment per provar aquesta combinació i hem gaudit molt.

Hi ha algun detall de l’escenografia o la il·luminació que ens puguis explicar?
No et puc dir què és l’escenografia perquè és una picada d’ull que fem a l’espectador quan comença l’espectacle i que no podem desvetllar. Sí que et puc dir que està creada meravellosament per Alejandro Andujar. En un primer cop d’ull pot semblar molt estàtica, però la desmuntem sencera i la movem moltíssim i passa a ser mil llocs diferents, s’adapta i es mou molt.

Com ha estat la feina amb David Selvas com a director? Havíeu treballat abans amb ell com a director?
No, mai havíem fet feina amb ell i ens feia il·lusió també compartir aquest espai amb La Brutal. Ells solen agafar textos clàssics i els donen un punt molt modern i són molt potents. El David com a director ha estat també fantàstic. De fet, tots els directors que també són actors com és el seu cas, t’aporten un plus perquè t’entenen molt i saben on tocar les tecles perquè toquen el mateix instrument. Semblarà un tòpic però és veritat, amb el David ha sigut molt fàcil: és una persona intel·ligent i educada i no tenia un espectacle senzill entre les mans. De fet, diria que és un espectacle complicat, amb molta gent sobre l’escenari, música, text… I ell ho ha fet fàcil.

Com valores el procés de feina?
Ha sigut un procés estrany, amb moltes interrupcions i molts canvis constants. Havíem d’estrenar el dia 14 de març, just el dia que es va declarar el confinament. Vam començar durant el febrer i la farem regularment gairebé un any després. Després hem reestrenat aquest setembre i hem hagut de tornar a aixecar l’espectacle, les coreografies i les cançons… I quan ja havíem tornat a refer-ho tot, aquí a Catalunya ens van tornar a tancar durant un mes. Aquest dijous vam reestrenar a Barcelona i aquest cap de setmana vindrem cap a Mallorca. A més, com que tractem moments molt actuals hi ha hagut textos que s’han hagut de modificar.

Imagin que ha sigut una situació complicada, reflecteix una mica la situació del món de la cultura en l’actualitat.
Molt. No entenc per què a la resta de l’estat espanyol la cultura ha estat oberta, vosaltres mateixos, a les Balears heu continuat amb els espectacles… I enlloc no hi ha hagut cap rebrot. Quan hem fet funció nosaltres baixem entre el públic, per exemple, i sempre ho fem amb mascareta i el públic també en du i sempre es mantenen les distàncies de seguretat. Crec que és una decisió política i els hi és més fàcil tancar i que la gent no surti… On em sembla que hi ha més problemes és als bars on no guardem distàncies i tampoc portem mascareta.

És també una qüestió de salut, la cultura?
La cultura és essencial per l’ànima, la gent té aquesta necessitat, no podem estar sense. De fet durant el confinament tothom va consumir cultura per un tub i el sector cultural la va donar de manera gratuïta i ara ens han tancat.

Vols afegir res més?
Que la gent vingui perquè s’ho passaran molt bé. És molt important ara mateix poder deixondir el cap dues horetes en els temps que corren.

Back To Top
×Close search
Search