“Mallorca canvia massa aviat i la gent d’aquí de cada vegada té més dificultats per viure amb normalitat a ca seva. És una relitat que molta de gent comenta als carrers, a les places, dins ca seva, però que massa vegades la política evita afrontar. Mallorca ha entrat en un dinàmica de creixement permanent que no sembla tenir límits ni direcció”, així començava l’actor Toni-Lluís Reyes la seva intervenció com a mestre de cerimònies a la presentació de Coalició per Mallorca que va tenir lloc ahir al restaurant Mig i Mig davant prop d’un centenar de persones.
De fet, aquesta va ser la constant de tots els parlaments que s’hi varen fer: posar fre al creixement, minvar les places turístiques i desincentivar l’arribada d’immigració.
Reyes insistí que “de cada vegada hi ha més població, cada any, cada dia, cada mes, cada setmana, més pressió damunt el territori. La saturació és visible arreu: habitatges impossibles de pagar, serveis públics tensionats, carreteres col·lapsades, dificultats per accedir a una feina digna. La resposta sempre la mateixa: més construcció, més infraestructures, més consum, més trànsit, més ciment”.
Per Reyes “el problema no és la gent, sinó un model econòmic amb més habitants, més turistes, i més pressió damunt una terra que tés uns límits físics, socials i humans evidents”. L’actor i director teatral manacorí lamentà que mentre les xifres macroeconòmiques pugen, de cada vegada hi ha més mallorquins i mallorquines que no poden pagar un lloguer, que han de partir del seu poble, o que veuen com la Mallorca que coneixien es va desfent, esmicolant, a poc a poc. I quan una terra perd la capacitat de mantenir la seva gent també comença a perdre una part de la seva identitat”, per això, remarcà que “sense demagògia i sense por, Mallorca ha de poder avançar, però amb equilibri. Una societat necessita arrels, cohesió i capacitat de planificar el futur”. Poden sortir “preguntes que poden ser incòmodes: quanta pressió pot assumir Mallorca? Quin model econòmic volem? Quin futur tendran els nostres fills? Podran continuar sent mallorquins a Mallorca? Hi ha molta de gent que se sent abandonada i hi som per garantir que aquesta terra continuï sent habitable, viva i reconeixible per a les noves generacions”.
Tot seguit, Toni-Lluís Reyes donà pas a Ildefons Muñoz i Margalida Fons, coordinadors del partit a Manacor. Muñoz començà amb una petita broma: “Per als qui em coneixeu, la resposta és ‘no’, no he tornat de dretes. I per als qui coneixeu na Marga, la resposta també és ‘no’, ella tampoc no ha tornat d’esquerres”. Muñoz, policia local i també persona fortament vinculada al sector de la cultura, tant en el món del teatre com en el de la música, remarcà que “no n’hem parlat gens, ni de dretes, ni d’esquerres, durant tots aquests mesos, només hem parlat dels problemes que veim a Manacor. Però no ens hem plantejat si venien de la dreta o de l’esquerra, des del sentit comú, des de la generositat i des d’un amor sincer cap a aquest poble”, deia mentre insistia que “no ens basta ser d’esquerres ni de dretes, ni pertànyer a unes sigles com si fos un dogma de fe”. Muñoz presentava el nou partit com un grup de gent diversa i amb trajectòries i punts de partida molt diferents i fins i tot posicions ideològiques diferents Tots coincidim en una cosa: la nostra terra ja està en una situació límit, i quan un país entra en emergència el més irresponsable és entrar en dogmes i etiquetes. El món es divideix entre els que viuen sotmesos a consignes i els qui pensen per ells mateixos”.
Com ja havia fet Reyes, Ildefons Muñoz posava “Mallorca en el centre de tot, no subordinada a interessos externs. Sabem que molts us heu arribat a sentir estrangers a ca vostra, els serveis públics estan de cada vegada més tensionats. Construïm una escola nova, i tot d’una col·lapsa. Hem de construir un nou centre de salut, no tenim un solar on fer-lo i ja podem pensar a construir el tercer. Ampliam l’hospistal i ja podem fer passes per tornar a ampliar-lo”.
Ildefons Muñoz vinculava aquestes necessitats amb l’augment de població que ha patit l’illa les darreres dècades: “No són percepcions, sinó dades, Manacor ha passat de 24.000 habitants el 1981 a 50.000 avui. Només el darrer any hem crescut en 1.400 persones. El ritme de creixement supera la nostra capacitat d’integració i de cohesió. I ho deim sense culpar cap col·lectiu, perquè Mallorca és limitada. No necessitam més obra nova. Hi ha 5.500 habitatges que els propietaris no volen llogar”. En aquest aspecte, Muñoz feia referència a la demanda de Manacor de ser declarat zona tensionada per a l’accés a l’habitatge: “Encara limitarem més el mercat de l’habitatge i encara en tendrem mennys per llogar. No ha funcionat ni a Barcelona, ni a Berlín, ni a Estocolm”, deia mentre tornava al principi de la seva intervenció per recordar que “no necessitam més ideologia, necessitam gestió, i seguretat jurídica perquè treguin l’habitatge tancat al mercat i no condemnin el centre de Manacor”.
Ildefons Muñoz situava Coalició per Mallorca en una pretesa centralitat mentre rebutjava les contradiccions de la dreta i l’esquerra tradicionals. “Uns es preocupen pels nouvinguts del sud i els altres per la saturació turística i l’activitat especulativa que arriba del nord. Durant els darrers vint anys, PSOE i MÉS han format part del govern en diverses ocasions, i hem augmentat en nou milions de turistes. El PP i Vox, mentre criminalitzen l’arribada d’immigrants del sud, preveuen 120.000 nous habitants a les zones de transició de Palma”. Uns i altres, digué, “han convertit Mallorca en un parc temàtic. És incompatible ser ecologistes i defensar un creixement demogràfic descontrolat”.
Muñoz acabà la seva intervenció remarcant “la llengua i la cultura pròpies com a eina de cohesió”, mentre reivindicava un estat “laic i aconfessional, que superi masclismes i extremismes religiosos, venguin d’on venguin. No podem permetre tribunals ni lleis paral·leles”, deia en referència a l’aparició de tribunals islàmics a diferents països europeus, per acabar dient que “defensam els interessos dels manacorins, de qualsevol color i de qualsevol origen”.
La darrera a parlar per part de l’estructura manacorina del partit va ser Margalida Fons. Treballadora del sector sanitari i reconeguda apneista, Margalida Fons és també copropietària de l’emblemàtic Cine Goya. “Aturar la sobrepoblació no és racisme, és sostenibilitat. La sobrepoblació afecta els nostres serveis públics, la nostra mobilitat, i la nostra cohesió social”. La coordinadora del partit a Manacor ressaltava també que “la seguretat és llibertat, i sense seguretat la convivència no és possible. Quan els manacorins deixen de sentir que estan tranquils al seu poble, vol dir que hi ha un problema polític que hem d’afrontar aviat”.
Fons va fer referència també als qui han precedit l’aventura centrista i regionalista mallorquina: “Venim de la historia i anam cap a la història, allò que volem és que no hi hagi un trencament, que l’esdevenidor estigui lligat al passat”, deia citant Josep Melià Pericàs. “La multiculturalitat i el multilingÚístme són bons mentre no arraconin la nostra cultura i la nostra llengua”, deia, mentre feia també referència a la necessitat de “donar una certa prioritat als qui han viscut sempre aquí, als qui hi han pagat els seus imposts i als qui hi han cotitzat amb el seu treball”.
També prengué la paraula Joan Serra, coordinador del partit a Mallorca, convençut que la candidatura manacorina “estirarà el carro de Coalició per Mallorca a nivell autonòmic”. I el discurs es repetia: “Ja no hi cap més gent”. Serra feia referència al fet que “els consellers de Treball sortien a celebrar que havíem tornat a batre un rècord de cotitzacions de la seguretat social a Mallorca. Molta de gent hem obert els ulls i hem vist que aquest no és el camí. L’estat espanyol recapta milions d’euros cada any però vivim el perjudici de la sanitat i les escoles col·lapsades”.
L’acte s’acabà amb una copa de celebració. Entre els presents hi havia el secretari general de Coalició per Mallorca, Joan Lladó, que va ser acompanyat per històrics del PI i d’UM com Josep Melià Ques o l’exregidor i exconseller Miquel Àngel Grimalt, o el batle de Sencelles Joan Carles Verd. Curiosament no s’hi veieren cares de l’escissió del PP que que va configurar el PI a Manacor els darrers anys, com l’exbatlessa Catalina Riera o l’exregidora Bel Febrer, ni tampoc Mateu Juan, baciner i company a la colla de dimonis de Toni-Lluís Reyes. Sí que hi havia, però altres manacorins que per donar suport a la iniciativa, per compromís amb algun dels membres o per simple curiositat o inquietud política, s’hi deixaren veure: el músic i cantant Toni Nicolau; l’exregidor Guillem Roman, antics membres de la directiva de la delegació manacorina de l’Obra Cultural Balear com Cristina Salom, Serafí Lliteres o Margalida Fuster, o Margalida Galmés, membre del Patronat de Sant Antoni i de la directiva de l’Associació Cultura S’Agrícola, entre molts d’altres.
