Dissabte passat Toni Gomila va liderar la missa concelebrada per brufar els 40 anys de Can Lliro. Aquí teniu el vídeo i el text de l’actor manacorí, que ha confegit un altre bocí de la història del poble.
Toni Gomila
Lectura de la Carta del Profetes de l’Apocalipsi.
Hi haurà un dia en què el món finirà, un dia on s’acabarà tot allò que hem conegut i només ens quedarà lleu i enfora el record de qui vàrem ser. Un dia en què el darrer de nosaltres ja no reconeixerà carrers ni places, on l’estiu serà l’infern i l’hivern una caricatura. Quan el darrer de nosaltres acabi d’enterrar el penúltim, i comprengui que ja no parlarà mai més amb ningú que el pugui entendre; el dia en què el Judici Final dicti la nostra sentència a morir totsols; quan el nostre alè pronunciï només silenci; aquell dia, en què serem només enyorament i pena, abandonat enmig d’un carrer mal asfaltat el darrer de nosaltres alçarà el cap i clamarà, fort i clar: “que no hi haurà enemic que em pugui vèncer ni moneda que em pugui comprar, perquè jo som pujat dins un bar dels que coneixes l’amo”
-Paraula de Déu
-Vos alabam Senyor.
Perquè hi ha bars i bars. I hi ha bars dels que en coneixes l’amo, on hi entres perquè allò és ca teva. Hi ha bars que fan de la seva parròquia una família, on hi entres com un gendre o una nora que saben que allà els esperen i els estimen perquè ja són com a fills seus. On els cunyats peguen cops damunt el tasser carregats de raó. On els nebots estrenen pubertat i aprofiten un gol del Barça per assajar la concreció del desig i la besada. On els infants corren i entren i surten d’un corral on els cosins comparteixen tabac i la solució exacta per canviar el món. On les cosines omplen de complicitat i llavis vermells taules i cadires. On els padrins hi són presents amarant l’ambient i les parets mestres. On l’amo fa de pare estufat i cap de taula, i sa madona fa de mare, de marassa, omplint calderons d’amor i greixoneres de vida. On els fills discrets, discretíssims, ho saben tot perquè s’han pujat darrere una barra. Una barra que no és barrera, una barra que és taula parada, una barra que és suport i crossa pels afectats de soledat, i trampolí pels enamorats de la vida. Hi ha bars plens de goig, bars amb caràcter, bars que fan i que són poble. Hi ha bars amb estrella. I d’entre totes les estrelles, ben enmig del nostre firmament, guiant el nostre destí, Can Lliro.
Som aquí per celebrar la immortalitat, la salvació, la vida perdurable, la vida eterna, mai cap de nosaltres se sentirà totsol, ni abandonat, ni trist, perquè tots quants som aquí sabem que duim ben endins, l’estrella de Can Lliro.
Perquè Can Lliro som noltros!
Perquè Can Lliro encara fa olor de pa acabar de treure
del Forn!
Perquè a Can Lliro tothom és guapo!
Perquè berenar a Can Lliro és nutritiu!
Perquè no hi ha cap sala de concerts com Can Lliro!
Perquè els concerts de Can Lliro mos fan més ciutat!
Perquè no mos queda enlloc pus!
Perquè és sa resistència!
Perquè és el llumeret blau de l’esperança d’un poble!
Per ses Nadales! Pes concerts! Per Sant Antoni! Per sa Rua! Pes tardeo! Pel Barça i en Laporta! I pel país!
Perquè a Quíbia no hi ha rei!
A Quíbia no hi ha Ducs, ni Comtes, ni Barons, ni Marquesos!
Perquè Quíbia és un poble lliure i sobirà!
I perquè lo millor de Can Lliro són els clients!
[Segona Part]
Per tot això, germanes i germans, som aquí per concelebrar 40 anys de germanor, i hem vengut aquí, els 7 Patriarques de Can Lliro, a la glorificació d’aquest local i a beneir la seva immortalitat.
Parroquianes i parroquians, 40 anys consumint al seu local, perdonant els seus pecats, beneïnt les seves gràcies, pagant la cervesa que mos posa i se’n posa una per ell quan ja som a punt de partir, geni i figura fins a la sepultura, Guillem Canoves Miquel ‘Lliro’!!!
En nom de tota la parròquia de Can Lliro, el client número u, en Nicolau Casaus de Can Lliro, el president del Senat, el primer client que li va ajudar a muntar les taules, un home que contradiu allò de “menos es Mas”, li fa entrega de la pala d’honor que només un forner d’històrica nissaga pot dur, i el condecora com a gran patriarca.
Alto aquí. Un moment. Lo millor de Can Lliro són els clients, parròquia de falsos, de fariseus, voltros, que vos esquinçau les vestidures perquè a Ciutadella no hi qualquen pageses i partiu corrensos a la Baleària per llepar el cul a un caixer senyor botifarra!, Ja ho sabem que no heu pagat una entrada perquè 7 patriarques vos insultem, però si realment sou parròquia de Can Lliro heu de saber que Can Lliro no és St Antoni! Can Lliro no són els concerts! No són les festes i el tardeo! Can Lliro no salvarà el país. Perquè Can Lliro enguany no ho pareix, però tampoc no és el Barça! Ni ses festes! Can Lliro són ses idees! Són les idees dels clients de Can Lliro. I no pot ser que en el 2025 vos surtin set patriarques a sembrar un “campo de nabos” enmig d’un cadafal i no faceu ni un puta ‘abutxeo’. Els símbols de Can Lliro no són màrqueting, no són postureig. I si no són postureig, Garanya, on són les dones?
Germanes, germans, dins el seu silenci, dins la seva discreció, dins el seu amor, si hem beatificat en Guillem, alcem les mans a la glòria i honor, a la perpètua admiració, a la Santificació de na Cati de Can Lliro!!!!
Perquè Can Lliro és més que un bar, més que una família, més que un poble, Can Lliro és ca nostra, Can lliro som noltros! perquè el darrer de noltros abans de morir dirà oh le le oh la la ser Can Lliro és lo milor q hi ha!
