L’emblemàtic edifici industrial de Can Pinya, just al costat de l’antic quarter dels Sementals, a l’altra banda de carrer de l’actual col·legi Simó Ballester, cau. Aquesta antiga fàbrica de licors, que té el seu origen a final del segle XIX té fitxa al catàleg de Patrimoni de l’Ajuntament. Fa anys que està venal i de fet fa un temps es va especular amb la possibilitat que podria albergar una clínica privada. Res de tot això ha passat, l’edifici continua a la venda i el seu deteriorament és preocupant. El cadenat del portal de l’únic portal d’accés sembla forçat. Una de les parets, de tan molinat que està el marès té una perforació per on hi podria passar un cos. A la part superior, un dels portals està obert. A l’interior sembla que són nombroses les cobertes esfondrades.
La descripció de la fitxa de patrimoni configura així l’edifici: «Edifici de planta rectangular amb dos aiguavessos i que presenta a la seva part de davant dues alçades i al darrera una alçada. La zona del darrera serien espais accessoris a l’ús principal que tenia l’edifici del davant com a fàbrica d’aiguardents. Ambdós edificis estan separats per un pati central. Tota la façana està feta de carreus de marès, i les obertures, encara que la majoria d’elles estiguin tapiades, tenen forma d’arc rebaixat o ansa-paner dovellat. La façana està capcimada per diversos frontons triangulars, de reminiscències clàssiques. Tenen coberta de teules a dues aigües. Els interiors són de gran altura i els espais són molt amplis, ja que per la funció de l’edifici era necessari que no estassin gaire compartimentats. La coberta està aguantada per un gran embigat de ferro».
Segons la fitxa del catàleg, es tracta d’un «edifici de fàbrica d’aiguardents del sector de l’alimentació en ús des de finals del segle XIX fins a un moment indeterminat del XX. Aquest edifici probablement formava part de tot el complex que hi havia al voltant de l’estació associat a l’arribada de l’electricitat i a la instal·lació de la primera fàbrica d’electricitat en aquest indret l’any 1902 per l’empresa Servera i Melis».
Com a elements patrimonials destacats, la fitxa valora «l’estructura de les façanes; les voltes de canó interiors i la volumetria de la nau principal. La resta de naus que s’adossen estan en tan mal estat que és impossible de conservar». L’edifici està parcialment protegit i el catàleg destaca com a elements de conservació la volumetria i les facánes, els pilars interiors fets amb cantorns de marès a l’edifici principal, la tirada de voltes de canó de l’eix central i també l’alambí de l’antiga fàbrica de licor.
