Skip to content

Cantina escolar com a conquesta del 1932

XII Jornades d’Estudis Locals
Antoni Tugores va presentar aquesta comunicació sobre la cantina escolar del 1932. A Espanya va començar una utopia amb la segona república. Un país empobrit per la guerra d’Àfrica i també per la història heretada de finals del segle XIX: es pot calcular gairebé un 80% d’analfabetisme i el que cal subratllar és que no s’albiraven canvis a l’horitzó sociocultural. Potser amb el canvi cap al règim de la república, si aquesta complia la promesa, es feia possible l’accés a l’educació. Es posaren en marxa noves escoles, algunes ja estaven començades i, però no acabades, algunes encara no estaven en funcionament. Però calia, sobretot, acabar edificis com el de l’Escola Graduada, dissenyada per l’arquitecte Guillem Fortesa Pinya, per la qual cosa es necessitaven 40.000 pessetes que no estaven a l’abast de l’Ajuntament. S’iniciaren, així, diverses gestions dirigides al govern central.
L’Escola es va poder inaugurar un any després de l’entrada de la república, el 14 d’abril de 1932, per la intervenció de Marcel·lí Domingo, ministre d’Instrucció Pública, que esdevingué una peça clau. S’aprovaren cinc escoles públiques i una a Son Macià, però un sector d’intolerants no estaren d’acord. Es manifestaren i fins i tot arribaren a untar de merda les portes de cal Batlle.
L’Escola de sa Murtera s’inicià; i es comença a parlar de la cantina escolar el 1932. Els menjadors escolars havien nascut amb la idea de permetre que els nins de fora vila poguessin accedir a l’educació, i així també donar menjar als mals nodrits. La cantina de Manacor va ser pionera, amb l’aixopluc d’un govern centrista i moderat que també va ser pioner en aquest sentit.
El 15 de novembre de 1932, s’anomena una comissió que estudia el seu possible funcionament. El 14 de gener 1933 Voz y voto publica que la cantina escolar fou un èxit. Sobrepassen els quaranta i molts alumnes que estan en llista d’espera. Tot i aquest èxit, l’Ajuntament és conscient que aquest servei escolar no pot ser deixat a la voluntat dels responsables, sinó que s’ha d’ajustar a concurs públic. El servei, per tant, es va treure finalment a dit. Les bases parlen d’una cantina escolar annexa a l’Escola graduada, i de com es donarà menjar a aquests nins. La cantina no es crea tan sols per finalitats humanitàries, sinó també pedagògiques. Per aquest motiu es determina que els alumnes de la classe social que sigui menjaran tots plegats i no hi haurà privilegis.
El concessionari, segons es va estipular, serviria berenar i dinar cada dia de classe. Dos plats, a més s’hi afegirà un tassó de llet, un berenar de pa o panet.
L’1 de març de 1935 el governador va cessar el consistori republicà i el va substituir per quatre prohoms; sortien així el batle Amer i regidors. El nou consistori va desfer bona part de l’èxit, s’anul·laren els concursos, i tot plegat afecta a la cantina escolar, una de les experiències educatives més importants.
L’estiu de 1935 es feia un informe detallat de tots els nins usuaris del servei on es va anotar el nombre de matrícula, el nom, l’edat, el nom dels pares, etc. El major dels usuaris tenia 15 anys, la resta eren nins d’entre 12 i 7 anys. Iniciada la guerra, el responsable de la cantina, Bartomeu Sansó, fou detingut i executat, la seva dona (Maria Amer) tancada a la presó de sa Torre. Joana, la seva filla, recità magníficament un poema a l’arribada del Comte Rossi, un mes després de la mort de son pare. Li feren llevar un llaç obscur que portava en senyal de dol. L’havien amenaçada de no poder tornar a l’escola.
Antoni Tugores va presentar aquesta comunicació sobre la cantina escolar del 1932. A Espanya va començar una utopia amb la segona república. Un país empobrit per la guerra d’Àfrica i també per la història heretada de finals del segle XIX: es pot calcular gairebé un 80% d’analfabetisme i el que cal subratllar és que no s’albiraven canvis a l’horitzó sociocultural. Potser amb el canvi cap al règim de la república, si aquesta complia la promesa, es feia possible l’accés a l’educació. Es posaren en marxa noves escoles, algunes ja estaven començades i, però no acabades, algunes encara no estaven en funcionament. Però calia, sobretot, acabar edificis com el de l’Escola Graduada, dissenyada per l’arquitecte Guillem Fortesa Pinya, per la qual cosa es necessitaven 40.000 pessetes que no estaven a l’abast de l’Ajuntament. S’iniciaren, així, diverses gestions dirigides al govern central.
L’Escola es va poder inaugurar un any després de l’entrada de la república, el 14 d’abril de 1932, per la intervenció de Marcel·lí Domingo, ministre d’Instrucció Pública, que esdevingué una peça clau. S’aprovaren cinc escoles públiques i una a Son Macià, però un sector d’intolerants no estaren d’acord. Es manifestaren i fins i tot arribaren a untar de merda les portes de cal Batlle.
L’Escola de sa Murtera s’inicià; i es comença a parlar de la cantina escolar el 1932. Els menjadors escolars havien nascut amb la idea de permetre que els nins de fora vila poguessin accedir a l’educació, i així també donar menjar als mals nodrits. La cantina de Manacor va ser pionera, amb l’aixopluc d’un govern centrista i moderat que també va ser pioner en aquest sentit.
El 15 de novembre de 1932, s’anomena una comissió que estudia el seu possible funcionament. El 14 de gener 1933 Voz y voto publica que la cantina escolar fou un èxit. Sobrepassen els quaranta i molts alumnes que estan en llista d’espera. Tot i aquest èxit, l’Ajuntament és conscient que aquest servei escolar no pot ser deixat a la voluntat dels responsables, sinó que s’ha d’ajustar a concurs públic. El servei, per tant, es va treure finalment a dit. Les bases parlen d’una cantina escolar annexa a l’Escola graduada, i de com es donarà menjar a aquests nins. La cantina no es crea tan sols per finalitats humanitàries, sinó també pedagògiques. Per aquest motiu es determina que els alumnes de la classe social que sigui menjaran tots plegats i no hi haurà privilegis.
El concessionari, segons es va estipular, serviria berenar i dinar cada dia de classe. Dos plats, a més s’hi afegirà un tassó de llet, un berenar de pa o panet.
L’1 de març de 1935 el governador va cessar el consistori republicà i el va substituir per quatre prohoms; sortien així el batle Amer i regidors. El nou consistori va desfer bona part de l’èxit, s’anul·laren els concursos, i tot plegat afecta a la cantina escolar, una de les experiències educatives més importants.
L’estiu de 1935 es feia un informe detallat de tots els nins usuaris del servei on es va anotar el nombre de matrícula, el nom, l’edat, el nom dels pares, etc. El major dels usuaris tenia 15 anys, la resta eren nins d’entre 12 i 7 anys. Iniciada la guerra, el responsable de la cantina, Bartomeu Sansó, fou detingut i executat, la seva dona (Maria Amer) tancada a la presó de sa Torre. Joana, la seva filla, recità magníficament un poema a l’arribada del Comte Rossi, un mes després de la mort de son pare. Li feren llevar un llaç obscur que portava en senyal de dol. L’havien amenaçada de no poder tornar a l’escola.
Back To Top
Search