skip to Main Content

“Catalina Cladera no em representa quan es troba amb el rei”

Joan Llodrà (Manacor, 1972) ha estat present dins el Consistori manacorí durant dotze anys. Amb influència creixent, ha estat un dels artífexs de la unió de MÉS i Esquerra en una sola llista i va arribar a formar part de l’equip de govern dels 144 dies previs a la moció de censura de la dreta. Després d’anunciar que es retirava de la política institucional, ara hi torna després de la renúncia de Catalina Mas al seu escó del Consell de Mallorca.

Un animal polític no es retira mai de la política?
D’una manera o l’altra no. Llegint o seguint l’actualitat, dins una institució, dins la vida diària, dins una associació, hi ha política. El concepte de “política” és molt ampli. Podríem dir que som “polític” d’abans de ser major d’edat, la qual cosa no sempre és bona, perquè et fa mirar el món d’una manera molt diferent de la gent que no ho és.

Arribes al Consell de Mallorca de forma sobrevinguda, per la renúncia de Catalina Mas, i per les dels qui et precedien a la llista. Feies comptes, encara que fos més endavant, aspirar a un escó al Consell?
És una cosa totalment sobrevinguda. Anant de vuit a la llista, està clar que ho feia només per donar suport. Després de dotze anys a l’Ajuntament, era una retirada de la política institucional. Ara bé, també està clar que si et presentes, és per ser-hi si hi has de ser. Faria lleig haver donat suport a la llista i ara renunciar al càrrec. Estic motivadíssim i em fa molta il·lusió, però no en feia comptes.

Els Consells són l’equivalent de les diputacions provincials, unes institucions poc dotades de competències i que semblen més repartidores i agències de col·locació que no institucions de servei públic. Ho veus així? Què es pot fer per pal·liar aquesta visió?
Qualsevol administració pot ser útil o no. Però sí, el Consell ve a ser com una diputació, que són administracions caduques i ràncies. M’agradaria convèncer-me que això no és així. Em neg a pensar que una administració per les competències que té pugui ser corrupta. Però la mala fama de ser la repartidora hi és. I crec que no passaria res si totes les competències fossin en mans del govern i dels ajuntaments. A mallorca la gent no sap diferenciar el Consell del Govern, cosa que no passa a Menorca ni a Eivissa.

I no obstant això, el Consell té moltíssimes competències…
I tant. IMAS, carreteres, recollida de residus, mobilitat… El Consell no fa lleis, i els doblers que hi arriben són bastant finalistes. Però les seves tasques són importants en el dia a dia, i així i tot es veu que no basta.

Quines seran les teves funcions dins el Consell, essent només conseller electe sense cartera?
Seran un poc estranyes, per aquest fet. En un ajuntament és difícil veure un regidor de l’equip de govern sense competències, i aquest serà el meu paper ara. Però hi ha un volum de feina important, perquè hi ha infinitat d’organismes on seré present: IMAS, Institut de l’Esport Hípic, l’Agència de Disciplina Urbanística, la Comissió de Patrimoni Històric, un gran nombre de consorcis… Em toca estar a moltes coses d’aquestes que els consellers exectuius no duen. I també tasques de coordinació entre diferents grups de l’equip de govern, contacte amb els municipis. És el que fa un diputat sense fer lleis.

No tenir cartera et dona marge per fiscalitzar la tasca de l’equip de govern, encara que el teu grup en formi part?
Sí. Hi vaig per això. De fet, ja vaig començar donant branca a la presidenta. Gairebé per unanimitat aprovàrem una moció en contra de la incautació dels superàvits dels ajuntaments per part del Govern espanyol. Després del pacte de la FEMP amb el Ministeri, va sortir a dir que hi donava suport…

Com es defensa l’autogovern, el finançament, la sobirania i la independència des del Consell?
Forma part del dia a dia. I no ho sé separar de cap qüestió política. Si dedic la meva vida a la política és per això, i si no ho poguéssim fer, valdria més que se’n cuidàs una gestoria o que ho privatitzàssim. De totes maneres, és ver que el Consell no fa lleis, que és com un ajuntament gros i que els seus posicionaments són simbòlics o teòrics.

Parlant de simbologia, la presidenta Cladera està alabada d’haver-se trobat amb Felip VI…
Jo no m’hi trobaré, i em pareix molt malament que s’hi trobi. Quan Catalina Cladera es troba amb el rei, a mi no em representa.

Però el cas és que ens representa a tots i s’hi troba. Forma part del paper institucional?
Si fos president del Consell, jo no hi aniria, a trobar-me amb el rei. Ara bé, a mi no m’han de demanar explicacions per donar suport de govern a una que hi va. Una altra cosa seria que jo hagués votat perquè hi anàs…

El Consell ha estat un lloc de conflictes importants dins l’esquerra sobiranista. Record la incineradora els anys noranta, o més recentment l’autopista de Llucmajor a Campos. PSM i MÉS fan el contrari del que prediquen quan governen. Cada vegada claudiquen?
No acaben claudicant cada vegada. Perquè això no sigui així, l’important és no arribar a aquestes situacions. I per no arribar-hi hi ha dues solucions: una, no prometre coses impossibles de complir, com va passar amb la incineradora. I dues, no signar determinats acords de govern, com va passar amb l’autopista, en què es varen signar coses de manera alegre.

Quina visibilitat tendrà Joan Llodrà al Consell, essent un conseller electe.
No ho sé. A més, tenc tendència a amagar-me. Supòs que em veuran poc. De totes maneres, som portaveu adjunt…

Parlem de l’Ajuntament. Es respira més tensió entre l’equip de govern ara que en els idíl·lics 144 dies…
És cert que en els 144 dies hi havia molta harmonia, per ventura l’harmonia perquè erem nou i pensàvem que duraríem poc. No sé si ara hi ha tensió, si n’hi ha deu ser la pròpia d’un equip de govern. Miquel Oliver lidera com ha de liderar i està per damunt les tensions que hi pugui haver.

Tornam anar enrere amb el Pla General.
Ha tengut una barbaritat de deficiències tècniques després de passar l’examen del Consell. Però em consta que són moltes en quantitat, però no en qualitat, de fet no haurà de tornar passar per Ple.

Què guanyarà Manacor amb el PG?
De bon principi, no passarà res. Els efectes es començaran a conèixer a poc a poc. És una eina de planificació, no d’execució. A més, faltaran doblers per executar, perquè el darrer any han passat moltes coses, i la gestió de la postpandèmica pot endarrerir molt les coses. El PG du una limitació contundent de sostre poblacional, es limita la construcció a sòl rústic, s’urbanitzaran espais urbans que ara no hi estan, disposarem d’ordre i de sòl i d’espai per a equipaments.

Pagam un preu per això? Els poderosos se’n beneficien…
És lògic que qui més té sigui el que manté més perspectives de negoci. Però també és qui en perd més. De fet, tots els manacorins n’hi perdem. I ells són els qui n’hi perden més.

Quina ascendència tens en l’actual equip de govern? Amb Miquel Oliver, amb Núria Hinojosa.
Amb Núria Hinojosa ens vàrem veure un parell de vegades pel PG. Li vaig dir que convenia aprovar-lo,i em va dir “tanta sort que m’ho dius perquè tothom em pega per això’. Ara no ens trobam tant, però la relació és cordialíssima. Amb Miquel Oliver amb el grup la relació és excel·lent. Parl amb ell com a mínim cada setmana.

Back To Top
×Close search
Search