Caterina Bibiloni és professora de secundària de llengua i literatura catalanes. “Feia classes de teatre amb els alumnes i fèiem adaptacions de textos per poder representar. Va ser així que vaig preparar aquesta adaptació de Carta d’una desconeguda. Eduard Riera, company meu de música a l’institut, en veure el text em va dir que aquest no havia de ser per als alumnes, que aquest l’havíem de fer nosaltres”.
I va ser així que aquesta professora binissalemera va posar fil a l’agulla. “Vaig parlar-ne amb Miquel Brunet, i també amb mon pare, Baltasar Bibiloni. Brunet en va fer la part instrumental, i mon pare va fer una composició per a piano, violí i una veu de soprano, que ja teníem en ment que seria Sofia Domènech. Amb l’afegit també de l’actor Guillem Simó.
“En férem una primera representacó a l’estudi de gravació de Miquel Brunet, i va tenir tant d’èxit que en vàrem haver de fer cinc funcions. després n’hem fetes dues a Binissalem i una altra al festival de música de Bunyola. També hem actuat al Principal de Palma, a la sala petita”, diu Caterina Bibiloni. Les entrades cada vegada s’han exhaurides i sembla que aquesta vegada a Manacor també passarà el mateix. Actuen diumenge a la Sala La Fornal, a les 19h.
Les músiques de Zweig és una adaptació d’una part de la novel·la Carta d’una desconeguda, d’Stefan Zweig. “No és una obra de teatre, però tampoc no és un concert, sinó una manera d’explicar una història amb música”, diu Bibiloni. La veu de la soprano Sofia Domènech reprodueix el textos que abans ha dit Caterina Bibiloni com a actriu, que recorda que “baldament faci més d’un segle que està escrita i que ja no tengui un punt de vista femení com el que hauria de tenir avui, encara posa la pell de gallina”. Carta d’una desconeguda ens mostra “el model d’allò que no hauríem de ser com a dones, de viure totalment pendents de la figura masculina que sempre és superior a tu. I tanmateix el que posa de manifest és que has tengut una vida dedicada a l’amor, encara que després aquest amor t’hagi duit disgusts i mals moments. L’altre gran tema vigent és la pèrdua d’un fill, que és un fet que no s’ha de poder assimilar ni superar mai”, acaba dient Bibiloni.
En contra del que es podria pensar pel títol, el muntatge no és una recopilació de músiques de l’època d’Stefan Zweig, ni de cançons que puguin tenir a veure amb la temàtica, sinó que són composicions pròpies, com ja hem explicat, de Miquel Brunet i Baltasar Bibiloni.
Caterina Bibiloni ens conta també que “la idea no era fer una obra de teatre, sinó explicar una història. El muntatge està adreçat a les persones a qui els agrada que els expliquin històries.
