Miquel Flores (Molins de Rei, 1999) és director de la Banda de Música de Manacor des del mes de setembre passat. La seva relació amb el món de la música va començar als quatre anys cantant a una coral infantil. Als set anys va començar a l’Escola Municipal de Música del seu poble i l’any següent ja va triar el saxo com a instrument. Va passar pel Conservatori de Barcelona, on va estudiar amb Miquel Bofill, per l’ESMUC, també a Barcelona, i va acabar els seus estudis superiors al Conservatori de les Illes Balears. Més recentment ha fet un màster a la Sibelius Academy de Finlàndia, on va estudiar interpretació clàssica i contemporània de saxo i va fer l’especialitat de direcció d’orquestra de vents. Ha format part de la Unió Filharmònica del Prat de Llobregat i de la European Union Youth Orchestra. Acutalment toca el saxo baríton en el Lítore Quartet.
Ja tenies una vinculació amb Mallorca, abans de decidir optar a la plaça de director de la Banda de Música de Manacor?
Sí, perquè havia fet els tres anys d’estudis superiors al Conservatori d’aquí, i em va agradar molt. Vaig passar una molt bona època aquí i tenia clar que volia venir a Mallorca passés el que passés. Quan vaig veure l’oferta de la Banda de Manacor, hi vaig optar sense cap tipus de dubte. Ara, a més de dirigir la Banda, també sóc professor de saxo a l’Escola de Música d’Alcúdia.
Havies dirigit abans una banda de música? Ha suposat un repte superior al que havies fet fins ara?
Durant el meu període de Hèlsinki mentre estudiava saxo, pedagogia i direcció vaig estar a l’Academy Winds Helsinki des del març fins al 2024 fins al juny de 2025. Era una banda prou petita, amb 25 persones, més o menys, però hi havia una molt bona relació entre tots. No hi havia tanta activitat com a la Banda de Manacor, que en té molta, però ja em vaig poder desenvolupar com a director. Gràcies als meus estudis, també vaig poder dirigir allà la Banda Militar de Lapònia a Rovaniemi.
La Banda de Manacor ve d’una trajectòria ascendent amb Pere Siquier i Eduard Bernabeu. Com l’has trobada? Quina ha estat la teva primera impressió?
Molt bona, tant musicalment com extramusicalment. Tant Pere com Eduardo van fer una feinada per fer créixer la Banda en tots els aspectes. Vaig veure una banda molt sòlida. Soc molt afortunat de poder-la dirigir.
Quan feia molt poc que eres aquí hi hagué la desgràcia de la mort de Miguel Angel Flórez. Com ho vares viure? Creus que les mesures que vàreu prendre per manifestar el dol varen ser compreses i acceptades per tothom?
Visc a Palma i a mi em va enganxar fora just en el moment que va passar, vam rebre un missatge d’Antònia Bassa dient el que havia passat. Jo ja estava nerviós per Sant Antoni, era el primer cop, i tenia certs nervis, i això em va deixar un buit, un xoc. Crec que es van prendre unes bones mesures tenint en compte la situació tan díficil d’una festa i una situació tan tràgica a la vegada, i els ciutadans van mostrar molt de respecte per les mesures que s’havien pres, independentment de si hi estaven d’acord o no. Els primers balls i la colcada en silenci varen suposar un símbol important. Crec que no s’havia de suspendre tota la festa. Miguel Ángel era una persona jove i amb un esperit festiu, ell no ho hauria volgut, tampoc.
Coneixies la festa de Sant Antoni a Manacor? Quina impressió t’endugueres?
N’havia sentit a parlar però mai havia estat a Sant Antoni a Manacor i em vaig endur una molt bona experiència. Tot i la desgràcia de Miguel Ángel, vaig veure la gent molt unida amb moltes ganes de fer festa i de deixar-se anar en aquesta tradició. Tothom ho va viure amb molt de cor i amb molta manacorinitat, si se’m permet l’expressió, i també he de dir-te que contagia…
Musicalment què en penses?
La cançó de Sant Antoni parteix d’una mateixa melodia, però el que varien són les lletres, i això és el que fa especial la música. El que em fa molta gràcia és que en haver-hi aquests canvis de lletra, sents algunes rialles per allò que diu aquella cançó o aquella altra. També és la màgia de la glosa.
Explica’ns les teves rutines com a director. I tb quins son els ritmes d’assajos amb la banda.
Ser director implica moltes moltes coses, a la part tècnica intento fer cada dia estudi de partitura. Intento dedicar-li el temps que puc, i també a la tècnica del gest, necessites consolidar la independència entre les dues mans, has de treballar la psicomotricitat, si no la vols perdre. Tot plegat et fa millorar i et fa aprendre més coses de la música i de tu mateix. Amb la banda assajam els dimarts i els dijous dues hores cada vegada. I en acabar els assajos fem una petita reunió, per valorar com van les coses.
Què ha de tenir per a tu un bon director de banda?
És un perfil que ha de ser prou complet, musicalment has de conèixer molts d’aspectes diferents. Encara m’estic desenvolupant, tinc 26 anys i tinc esperit de voler millorar, que és un dels punts claus per a la personalitat d’un director. També has de tenir un vessant social molt fort, l’empatia és una de les coses més importants, i més quan parlem d’una banda amateur. Procuro ser empàtic amb cada un dels músics, perquè venen a passar-s’ho bé primer de tot, a treballar i a passar una estona junts. Un director també ha de ser agraït, i cal també una gestió emocional, tant la pròpia com la dels músics. És important saber estar en cada moment, perque tens una posició important i de responsabilitat.
És important la disciplina per a tu?
És molt important, cal picar pedra cada dia. En termes d’estudi personal, la majoria de músics o fan classe o treballen l’instrument fora de la banda, la disciplina és una cosa que s’ha de promoure en els músics amateurs, però l’excés d’exigència pot ser contraproduent.
Com es decideix quan qualcú pot entrar a formar part de la banda?
No és un criteri cent per cent estricte. No hi ha una política establerta. Quan és hora de fer entrar joves hi ha molta connexió amb la banda jove, que du Antònia Bassa. Ens interessa fer créixer la plantilla de qualsevol tipus d’edat, millor si és de gent jove, perquè això ajuda a assegurar el futur. Si hi ha un músic que vol entrar, normalment també la gent de la banda ja el coneix. Fem un o dos assajos i veiem i ho valorem. D’ençà que hi soc jo, hi ha hagut un parell (“català”, diu rient) de casos en què hem fet aquesta valoració.
Es coneixerà que Miquel Flores es el director amb els concerts que proposarà la Banda? Aquest primer es proposta teva?
No hem programat coses amb altres bandes ni altres festivals. Però sí que fins ara la proposta que vaig fer durant les proves de director es du a terme com a programació de temporada. En el concert de Sant Antoni, tant la banda com el cor Ars Antiqua, van ajudar a donar forma al repertori perquè jo no coneixia la festa de primera mà. Intento sempre tenir en compte la varietat amb la idea d’oferir unes oportunitats de consumir cultura que siguin variades i del gust de tothom. Tindré també en compte gustos de la majoria de públic de la banda. És important mirar què agrada a l’audiència.
Parla’ns del concert. Quines peces de les que tocat destacaries?
És un concert de temàtica nòrdica: tots els compositors d’aquest concert són del nord. Hi ha dos finlandesos i un noruec. És un concert molt variat quant a energia. És especial perquè el dediquem a Miguel ángel, i vindrà un saxofonista solista, Xabier Casal, professor del Conservatori Superior de les Illes Balears. Un dels compositors que interpretarem és Jukka Linkola, que té una estètica atonal, que no té una tonalitat establerta. Tot i així agradarà molt i estic expectant per Xabier Casal que el conec bé i sé cert que ens aportarà molt.
Teniu altres concerts programats?
De temporada ens en falta un al juny, que serà l’últim d’aquesta temporada, sobre músiques del cosmos, amb les peces “Júpiter” o “Mart” de Gustav Holst, o la tan coneguda d’Star Wars.
