“Com a professor, Josep Antoni Grimalt era temut perquè era exigent, però alhora també és un orador extraordinari”

Josep Antoni Grimalt i Jaume Guiscafrè han dedicat trenta anys a l’elaboració crítica de les rondalles d’Antoni Maria Alcover. Dissabte a la Institució Alcover, i amb un programa ben farcit, se’n va presentar el darrer volum. Hora de dinar, a més, es va retre un homenatge al professor Grimalt. Ens en parla Jaume Guiscafrè.

Quines rondalles inclou aquest novè i darrer volum?
Inclou tots aquells textos que Alcover i Moll havien agrupat en sèries, com els ecos de la vida del Bon Jesús, la vida de Tià de sa Real, el rei en Jaume, sant Vicenç Ferrer… i que trobam als volums V i XXIV de l’edició popular de Moll. Solen ser textos molt més breus que no els de les rondalles meravelloses, tot i que alguns han pogut ser catalogats segons l’índex internacional.

La vostra feina ha estat diferent, per això?
Més o menys la mateixa. Hem incorporat les anotacions manuscrites que se n’han conservat, que, en ser textos més breus, de vegades són idèntiques a les de la versió impresa. Sí que per ventura l’apartat de comentaris crítics és més reduït.

Heu trobat llegendes semblants en altres cultures europees?
És cert que les llegendes solen estar vinculades a un territori o a personatges històrics, però moltes també són conegudes a l’àrea europea, com ara les que estan vinculades a l’Antic i el Nou Testament, als tresors amagats, a les ànimes en pena, els follets o les mores encantades…

El final d’aquesta edició és una cloenda o un punt de partida?
La idea és que servesqui de punt de partida per a futurs estudis de les rondallles. L’edició de Moll tenia una finalitat diferent, i per això es deia popular, perquè presentava uns volums petits, manejables, barats… Nosaltres, a més les hem classificades amb un sistema internacional plenament vigent i hi hem incorporat les anotacions de les llibretes de treball de camp d’Alcover.

Dissabte també homenatjau Josep Antoni Grimalt. Fes-nos-en una breu semblança.
És una figura clau per entendre moltes coses. Com a professor universitari els que el vàrem tenir tots el recordam. Era temut perquè era exigent, però també pens que una de les virtuts que tenia és que és un orador extraordinari. Explicava molt bé. Com a investigador, Josep Maria Pujol ja el va definir com el degà dels rondalllistes catalans. Ja la presentació de la seva tesi l’any 1975 va suposar un avanç importantíssim en l’estudi de les rondalles. Entre altres facetes, a més, hi ha l’estudi i edició de l’obra de Villalonga, sense oblidar la de divulgador, primer a TVE-Illes Balears amb Lletra menuda i a IB3 Televisió amb Parlant en plata, a banda de nombrosos articles al Felanitx o al Diario de Mallorca.

Televisió, xarxes socials… encara es conten rondalles?
De rondalles encara se’n conten, fins i tot de les que Alcover va recollir. Com a gènere prestigiós del folklore o la literatura oral, que era la idea que en tenien Alcover, Aguiló, Amades o l’Arxiduc, la implantació social ha canviat moltíssim. Josep Maria Pujol, anys enrere ja deia que la rondalla com a gènere folklòric ja estava a les darreres i que s’havia refugiat a les escoles, que continuen sent un centre de difusió de les rondalles.