Skip to content

NOTÍCIA

Com es respon a les acusacions a Íñigo Errejón

PUBLICITAT

Vaig aterrar a Mallorca dimecres passat amb l’expectativa d’un pont tranquil allunyada de la feina i del córrer que visc Barcelona. L’entrada a ca nostra no sempre és així i, a vegades, la voràgine de les obligacions socials o familiars no et deixa arribar a aquesta calma anhelada. De totes maneres, he anat trobant qualque moment al llarg del pont per descansar. Alguna d’aquestes estones l’he dedicada a mirar el telediari i, com més avançàvem en el temps, veia com la dana i les seves seqüeles fatals en el seu pas pel País Valencià anaven guanyant terreny a les altres notícies d’actualitat. En un instant, vaig veure que les noves sobre les acusacions a Íñigo Errejón havien quedat en un segon pla. Les desafortunades condicions atmosfèriques havien aconseguit rebaixar la indignació per l’actitud del polític madrileny.

Així i tot, les denúncies a Errejón ja havien trobat uns dies per ser comentades. Efectivament, aquest cas ha estat àmpliament debatut a les xarxes socials, sobretot a Twitter, com és habitual en situacions similars (per exemple, ara mateix, la del guionista i director barceloní Eduard Cortés). Tenc la impressió, però, que les acusacions a Íñigo Errejón han tengut una repercussió major –o, almanco, d’un caire més personal– a la nostra illa. Aquesta sensació s’origina perquè no fa tant d’una campanya política de Més per Mallorca molt lligada al grup parlamentari Sumar de cara a les eleccions autonòmiques del 28 de maig de 2023. L’estratègia política s’articulà en aquesta línia amb les pròximes generals del 23 de juliol del mateix any a la cantonada, en què Més per Mallorca es presentà dins de la coalició de Yolanda Díaz (així com Más Madrid, el partit de l’acusat). En aquest context, Errejón va visitar la nostra illa, acompanyat dels líders del partit ecosobiranista mallorquí, poques setmanes abans del plebiscit del 28M 2023. Concretament, a la xerrada “Impulsar una transició ecològica justa. Construir una societat més igualitària i més verda” al costat de la formació Més-Estimam Palma a la plaça dels Patins o als actes polítics relacionats amb l’Acampallengua de sa Pobla.

Quan es publicaren les acusacions a Íñigo Errejón, gran part de la ciutadania, així com els dirigents de Més per Mallorca, no dubtaren a anunciar el seu suport a les víctimes i rebutjar públicament les accions del polític de Más Madrid, així com havia de ser. Amb això, hi va haver marge per a un debat extens respecte dels termes que empraven víctimes i acusat per fer referència als delictes sexuals, les agressions masclistes i tota una bateria de conceptes d’aquesta mena. Que es qüestionessin les paraules d’Errejón no em va sorprendre en cap cas, després d’enfocar la carta de dimissió a parlar de la seva salut mental sense trobar espai per al penediment ni el remordiment explícits.

De totes maneres, alguns comentaris respecte de les expressions de les afectades sí que em va sobtar. En aquesta línia, es posava en dubte el concepte d’humiliació emprat per una de les testimonis, aïllant l’eix del problema, que s’hauria d’haver mantingut en tot moment en les actituds masclistes per part del polític de Más Madrid. Enfora de voler fer entendre que no tot és discutible i amb la consciència que les puntualitzacions no resultaven del tot intranscendents, em vaig quedar perplexa veient com es desviava el focus d’atenció. Reflexionar què és o què no és una pràctica sexual humiliant no és irrellevant, però no és el tema que més hauria de preocupar a l’opinió pública. A més, de vegades es fa referència a aquesta qüestió des d’un enfocament moralitzador i taxatiu. De fet, és típic del sistema patriarcal aconseguir trobar bony o bua als relats de les víctimes de presumptes agressions sexuals. Moltes vegades sense la pretensió conscient de jutjar aquestes veus, per sistema, s’acaba cercant el que sigui criticable. S’ha parlat tant de la llei del «Només sí és sí» i se n’ha opinat a bastament a les xarxes socials com perquè ara resulti que no ha quedat clar que el focus de l’assumpte s’hauria de posar exclusivament en el lliure consentiment de les denunciants.

Back To Top
Search