skip to Main Content
Confinat Amb 4 3 2 1, De Paul Auster

Confinat amb 4 3 2 1, de Paul Auster

Quan Pedro Sánchez va anunciar que decretarien l’Estat d’Alarma havia acabat de llegir Alta Fidelidad, de Nick Horby, i em trobava en el difícil però també encisador moment de decidir quina seria la meva pròxima lectura. Feia un any que tenia el totxo (pesa 1,2 quilograms) de 890 pàgines de la darrera novel·la de Paul Auster, 4 3 2 1. Vaig pensar que seria una bona elecció pel confinament, i així ha estat.
4 3 2 1 és una autèntica obra d’enginyeria literària que combina quatre novel·les en una. Archie Ferguson, fill de Rose i Stanley, va néixer dia 3 de març de 1943 a un hospital de Nova Jersey. A partir d’aquí, Auster ens narra quatre vides diferents del protagonista fruit de l’atzar, la casualitat i la presa de decisions, totes amb el plató de la Nord-amèrica dels anys 50, 60 i 70. Arriben a sortir tants personatges (tants Archies, tantes tietes, tants cosins, tants amics, tantes nòvies) que sense un esquema és impossible poder seguir amb detall les diferents trames narratives.
Al llarg de set setmanes, la meva indeferència i desafecció cap a unes compareixences de Sánchez envoltat de militars es mesclaven amb la vivència traumàtica de l’assassinat de Kennedy per part del protagonista de 4 3 2 1. Mentre els presos i preses polítics veien denegada la petició de poder realitzar el confinament a ca seva i els exiliats i exiliades continuaven sense poder tornar al seu país, Archie Ferguson es convertia en un activista pels drets civils als Estats Units i participava a la primera gran protesta feta a Nova York contra la concentració de tropes nord-americanes al Vietnam. Quan a la vida real veiem que les competicions de futbol, bàsquet o scrabble s’han aturat, i ens sorprenem de comprovar que és possible viure sense dedicar hores i hores a aquestes aficions, a la vida novel·lada de 4 3 2 1 he pogut gaudir amb les passions desenfrenades que provoca l’actuació estelar de Willie Mays en un partit de beisbol entre els New York Giants i els Cleveland Indians. M’imaginava com Archie Ferguson anava al cinema cada setmana i mirava amb interès pel·lícules com Dotze homes sense pietat o L’home que sabia massa i s’enamorava d’actrius com Grace Kelly o Doris Day, i hores més tard jo em trobava amb el dilema, també encisador, de subscriure’m a Netflix, HBO, Rakuten o Filmin per poder veure alguna cosa de qualitat per la televisió.
Després d’un bon grapat d’anys, Archie continuava traumatitzat per la mort de son pare, i no podia treure’s del cap la imatge del cos carbonitzat del seu progenitor que havien publicat els diaris, i la lectura coincidia amb el vint i dosè aniversari de la mort de mon pare, recordat també en una publicació local. Quan un dels quatre personatges creats per Paul Auster (per mi, el més alter ego de tots) passava dies i setmanes escrivint, fent exercicis de narrativa i demanant als professors i amics l’opinió sobre els seus manuscrits, jo em barallava amb els personatges buits i sense ànima de la novel·la que intent escriure.
Si en el període que abarca 4 3 2 1 els Estats Units haguessin viscut un confinament com l’actual, segur que Paul Auster s’hi hauria referit, i que cada Archie Ferguson l’hauria viscut d’una manera diferent i genuïna. L’autor va confessar que sentia que s’havia estat preparant tota la vida per escriure-la, i hi ha abocat tots els records que li han passat pel cap, tots els jo que han habitat dins ell, tots els coneixements adquirits. D’aquí que, dins el més de mig milió de paraules que componen la novel·la, hi hagi lloc per unes breus però sorprenents referències a les brutalitats de Franco, a l’assassinat de Lorca o a la genialitat de Pau Casals.

Mateu Mas

Back To Top
×Close search
Search