Esteve Rubio, segon patró major de la Confraria de Pescadors de Portocristo, explica que a la confraria “només tenim un pescador, en Joan Teret, el nostre patró major, que va a la llampuga. De moment han començat bé, i no fan el màxim cada dia, de moment. A Cala Rajada sabem també que han començat bé i que a llonja la cosa també fuciona”.
La pesca de la llampuga va amb veda. “Nosaltres els professionals no podem comercialitzar llampuga abans de dia 25 d’agost i la temporada acaba a final de desembre tot i que no se sol aguantar fins tan envant”.
La llampuga arriba pel nord i “no comença igual de bé pertot”. Primer entra per Sóller, Pollença, Alcúdia i Cala Rajada, i “quan en pesquen a la Colònia de Sant Jordi, a Cala Bona ja no en pescam”.
La llampuga es diu així “perquè diuen que li agrada el llamp”. Per això, després d’un dia o dos de tempesta compareixen a les andanes on es pesquen. Esteve Rubio explica que no tenen clar quines són les condicions climàtiques que fan que la temporada pugui avançar-se o endarrerir-se o ser més bona o més dolenta. Ara bé, sí que veu que “de cada vegada se n’han d’anar a cercar la llampuga més enfora, suposam que per temperatura d’aigua. Podem haver d’arribar a llocs on trobam 1.000 metres de profunditat”.
Els pescadors no poden pescar la llampuga on ells volen, sinó que la Conselleria “tira una andana on pots tirar els capcers per a la llampuga”. Aquest peix és molt valorat a Mallorca i a Malta, però a la resta de la Mediterrània no té la mateixa consideració. A Mallorca la llampuga es pesca amb una art tradicional conformat per capcers de fulla de palmera que fan ombra perquè la llampuga s’hi fiqui davall. “Els pescadors hi passam la fluixa, i si n’hi agafes una després venen totes darrere”. És llavors que tiren la xarxa, la tanquen per davall i arrepleguen: “El peix queda dins el moridor i no té per on sortir”, diu Rubio.
Com se sap, les primeres llampugues solen ser petitones i així com avança la temporada van augmentant de mida i de pes: “La llampuga tot lo dia menja, i d’un dia per l’altre creix”, diu Esteve Rubio. La normativa d’enguany estableix un mínim de 35 centímetres. “Ara són llampugues de ració, que ja fan 700 grams o un quilo, i així com avança la temporada poden arribar a fer cinc o sis quilos, i excepcionalment poden superar els deu”, diu el pescador serverí.
Ara la llampuga es paga a llonja entre 7 i 8 euros (al punt de venda directa de Cala Bona pot ser una micoia més car), un preu que s’aguanta durant les dues primeres setmanes i que després pot anar baixant.
En aquests moments els pescadors poden agafar 150 quilos de llampuga cada dia, una quantitat que mentre no s’acosti a la quota màxima total que estableix la Unió Europea, no té per què ser modificada.
El plat de llampuga més apreciat i conegut és la llampuga amb pebres, però també hi ha molta gent que la fa marinada. Uns fideus de llampuga també són molt gustosos.
El raor, molt popular entre els recreatius, poc apreciat pels professionals
Aquest cap de setmana s’obri també la veda del raor. Diumenge comencen a aigües interiors, i a aigües exteriors serà dilluns. Dimarts obren a la reserva. “A nosaltres la mesura de començar un dia abans no ens afecta”, diu el segon patró major de la Confraria. “Els professionals no ens hi dedicam gaire, perquè hi has de perdre molt de temps. Són moltes hores i és feina, que és ver que es pot veure compensada, perquè el raor es pot arribar a pagar a llonja a 80 o 90 euros el quilo”.
