Desapareixerà la Junta de Districte del Port?

El Plenari Municipal que es va celebrar a Porto Cristo el passat mes de juliol serví per confirmar les meves nul·les habilitats per pronosticar el que pot succeir a la política local. Ni anunci de terrenys per l’escola nova, ni informació sobre la sala d’arts escèniques ni cap referència a la consulta sobre l’autodeterminació del Districte Cinc que duia el batle al seu Programa Electoral.
Ara bé, sí que s’aprofità el desplaçament de la comitiva municipal a la zona costanera per deixar caure que s’havien trobat irregularitats en la composició i forma de la Junta de Districte, de manera que els pròxims estatuts de l’organisme configuraran una representació política a la Junta d’acord amb el que triïn tots els manacorins, i no només els empadronats a Porto Cristo. Divertidíssim. S’ha de veure com acaba tot plegat abans d’adjectivar aquesta possibilitat.
Tampoc tenen raons els autonomistes portenys. Ells, que lideren i presideixen la Junta, la qual hauria de reunir-se de manera ordinària cada dos mesos, no l’han convocada des del mes de març. Arribarem a estar mig any sense cap Junta de Districte? D’acord que hi ha hagut la pandèmia per enmig, però tenc entès que això no ha estat motiu perquè altres òrgans, des de claustres de professors i AMIPAS fins a organismes internacionals, deixessin de treballar i de realitzar les reunions oportunes, presencialment o telemàtica. Hi creim o no hi creim en la Junta? Importa a algú?
De fet, persones de l’entorn d’AIPC han aprofitat l’estiu per tornar lluir camisetes amb aquell antic logo del llaüt amb vela que clamava “Es Port Independent”. Haurem de veure si és una moda retro o si es tracta del renaixement d’un moviment seriós i organitzat, decidit a lluitar perquè Porto Cristo es converteixi en el seixanta-vuitè municipi de les Balears. Sigui com sigui, pareix que la Junta té els dies comptats, perquè uns la volen fer desaparèixer per convertir-la en Ajuntament i altres per convertir-la en un ens testimonial.
Els best-sellers de l’autoajuda afirmen que les crisis s’han d’entendre com a oportunitats. I així ha estat en el cas de les festes del Carme de Porto Cristo. Mentre tots els pobles del nostre redol anul·laven les celebracions, aquí es van tirar a la piscina i, tot i els riscos, decidiren centralitzar tots els actes en un espai que gaudia de les condicions oportunes per garantir un aforament limitat i la distància social recomanada. La cosa ha funcionat, i fruit d’aquesta crisi han ressuscitat la Plaça del Sol i la Lluna, un espai que la Colònia del Carme tenia desaprofitat i en desús. Aquests darrers mesos s’hi han celebrat una vintena d’actes culturals, tots a l’aire lliure: concerts, pel·lícules, obres de teatre, etc., i l’acollida popular ha estat excel·lent. Tenc entès que els regidors Mateu Mercè i Artur Aguiló són els responsables de la intensa activitat cultural que hem pogut gaudir al Port aquest estiu: l’enhorabona, i que continuïn apostant per la vida cultural al Port també durant la tardor i l’hivern.
I ara que tornam a ser al setembre, ens trobam que l’escola de Ses Comes continua amb els quatre barracons, sense pati i amb la meitat del centre amb obres en marxa. Des d’aquí, tot el meu suport a la comunitat educativa d’aquesta escola, que haurà d’afegir a tots aquests greuges les mesures de prevenció de la pandèmia. No tenc cap dubte de què treurem el carro i que els mestres ho donaran tot per compensar la lamentable gestió política respecte les infraestructures educatives a Porto Cristo.