skip to Main Content
Escola Sí, Però Com?

Escola sí, però com?

Ningú voldria estar a la pell dels responsables de la Conselleria d’Educació ara mateix. El curs està a punt de començar i les instruccions per als docents encara ara no estan publicades. És complex prendre decisions i comanar feines amb les circumstàncies que vivim actualment. El cert és que s’ha establert una ràtio màxima per aula de 20 alumnes. Això implica tant a primària com a secundària de cada dos grups fer-ne tres. La conseqüència immediata: ocupació de tots els espais comuns en els centres, que així i tot en molts de casos seran insuficients, i també la necessitat d’un increment significatiu, no simbòlic, de professors i mestres als centres escolars, que fins ara no s’ha donat, tot i l’esforç de la Conselleria en aquest sentit.

El que està molt clar és que ni la societat ni l’economia es poden permetre un altre confinament total amb les escoles tancades. La pandèmia continua, el virus és viu. El nombre de contagiats és més que important. Però els casos més greus han davallat percentualment. La convivència amb el virus sembla que ha esdevingut més duguedora que no a l’inici, en què l’animaló es va acarnissar amb els més febles i va provocar una mortandat més que significativa.

Si tots els sectors professionals fan feina i en fan amb més o menys normalitat (tot garantint les mesures sanitàries més necessàries, com ara l’ús de mascareta o el rentat de mans i la distància) també ho han de poder fer els professionals de la docència. No es tracta, en absolut, de criminalitzar ningú, ni d’abocar tampoc ningú a un contagi segur. Però no obrir les escoles significaria un fracàs de tota la societat i també una demostració que no sabem llegir els errors del passat. D’altra banda, veus autoritzades adverteixen que als centres educatius les absències vendran més pels professionals que no pels infants mateixos, que presentaran, ben segur, un índex baix de contagi.

El curs, sigui com sigui, comença i es desenvoluparà envoltat d’incerteses. Cal que mantenguem el cap fred i que no duguem al terreny de les emocions ni de la viseralitat la resolució dels problemes que, de ben segur, sortiran ara i adés. Amb calma, amb voluntat de consens, i amb decisió i fermesa, tots els agents implicats en la gestió d’aquest curs han de remar en un mateix sentit que abasti des de la primordial i essencial formació d’infants i joves fins al sosteniment del sistema que fins ara ha permès un funcionament més o menys correcte (sempre imperfecte) de la nostre redolet.

Back To Top
×Close search
Search