Oleksiy Nyahay i Svitlana Shymon viuen de Manacor. S’hi varen establir fa sis anys i aquesta setmana emprenen el seu primer viatge per carretera cap a Ucraïna, el seu país d’origen. Ho fan per transportar material humanitari i de suport als ucraïnesos.
«Nosaltres tenim una furgoneta i quan Rússia va començar la guerra la comunitat ucraïnesa de Mallorca va fer una crida per les xarxes socials demanant material de suport. Gràcies a la solidaritat dels mallorquins aviat varem omplir la nostra furgoneta i algunes més i ja hem partit de Manacor cap a Ucraïna per dur-lo fins allà». Així explica Oleksiy Nyahay l’origen del viatge que ha emprès amb la seva parella, Svitlana Shymon. «Vivim des de fa sis anys a Manacor, hi tenim ca nostra però la nostra família i molts dels nostres amics són allà, volem donar suport als nostres compatriotes», explica Shymon.
En el carregament aquesta parella transporta fins Ucraïna la seva pròpia furgoneta hi ha menjar en conserva, medicaments, roba, menjar i llet per infants, ordinadors o maquinària mèdica. Dimarts dia 1 de març sortiren del port de Palma en direcció a Barcelona. I des d’allà «recorrerem uns 2.400 quilòmetres passant per França, Alemanya, la República Txeca, Eslovàqua i Hongria fins arribar a la la província de la Transcarpàtia i a la ciutat d’Újhorod, que és d’allà on som», concreta Oleksiy Nyahay.
Des de l’inici de l’ofensiva russa sobre Ucraïna i fins a començaments d’aquesta setmana la Transcarpàtia és l’única de les 24 províncies ucraïneses en la qual pràcticament no s’han registrat bombardejos. «Molta gent de la resta del país va cap allà, és una zona mínimament segura perquè la guerra a Ucraïna és total, falta de tot, la gent està molt preocupada i hi ha molta gent que vol fugir», explica Svitlana Shymon. De fet aquesta província de l’oest d’Ucraïna és una de les portes de l’èxode dels ucraïnesos que fugen de la guerra i les bombes. Les carreteres i els trens estan operatius i ucraïnesos de tot el país viatgen cap a la província de Transcarpàtia per travessar la frontera que separa aquesta regió ucraïnesa de Polònia, Eslovàquia, Hongria o Romania.
«Els nostres pares són majors, no volen deixar ca seva i no volen mudar-se enlloc, esper que tot s’acabi aviat», explica Oleksiy Nyahay. «Jo aniré a veure’ls, si el trànsit està obert als cotxes vull visitar-los abans de tornar cap a Mallorca», afegeix Svitlana Shymon.
Abans de la visita familiar aquesta parella d’origen ucraïnès que viu a Manacor haurà de descarregar la furgoneta i lliurar el material que han recollit a Mallorca. «Hi ha un cert col·lapse però l’ajuda a Ucraïna es reparteix de manera organitzada, hi ha organitzacions humanitàries, molts de voluntaris i el mateix govern ucraïnès que també fa feina perquè la població no passi fam i s’encarrega de fer arribar a la gent i a l’exèrcit tot el que puguin necessitar», assegura Oleksiy Nayahay.
Sobre la possibilitat de quedar a Ucraïna per combatre amb les milícies ciutadanes de resistència, aquest veïnat de Manacor assegura que «se m’ha passat pel cap allistar-me i fer la guerra, però de moment tenim l’objectiu de col·laborar amb el transport i la logística. Com a mínim volem fer tres viatges cada mes amb la nostra furgoneta», afegeix Nayahay.
Per fer-ho possible el Govern els facilita el viatge en vaixell de la furgoneta fins a Barcelona i una vegada allà «hem de passat pel consolat d’Ucraïna per arreglar papers però durant el viatge ens coordinen des de Mallorca i des d’Ucraïna, que ens indiquen en quin punt hem de fer l’entrega de tot el material que duim», explica el matrimoni ucraïnès que viu a Manacor. «Sabem que a la frontera hi arriba molt de material d’ajuda, hi ha certs punts col·lapsats però pensam que estarem dos dies allà i en una setmana tornarem ser a Manacor per carregar la furgoneta i fer el viatge un altre pic. Seguirem fins que tot això deixi de ser necessari», conclou Svitlana Shymon.
