skip to Main Content

“Un temps la gent no volia peix bo perquè no el podien pagar; compraven morenes i peixot”

Jeroni Sureda Tous, “Moliner” (Son Servera, 1943) és un home de mar, i tan bé li va parlar-nos de barques, com de peix, com de xarxes, com de contraban… Ja ho diuen ja, que el dimoni sap més per vell que per dimoni!

Algunes embarcacions de Mallorca anaven a Alger a cercar productes de contraban…
El meu padrí, devers l’any vint anava a Alger a la vela, sortien de nit, s’arrumbaven (es dirigien) a cap Salines, i cap a Alger! Anava carregat de bessó i figues encistades, i d’Alger duien cafè, tabac, sucre… hi va haver mariners que es varen perdre anant a Alger, no collons, se’n varen perdre un parell! En “Botó” es va perdre. El padrí també anava a Menorca. Li deien “per on li heu de pegar? Deia “a Menorca de palangre”, i no era ver, anava a cercar bessó. No, i aquí, a Cala Bona, hi havia un quarter de carabiners, però feien els ulls grossos, m’entens?…

Guanyaven molt doblers amb el contraban?
Retia molt. Guanyaven una doblerada. Un dels anys que el meu padrí anava a Alger, amb un mes va fer quatre viatges i va guanyar quatre-centes pessetes. En aquell temps els tords volaven baixos (hi havia pobresa), saps que eren quatre-centes pessetes, llavors? Era una brutor, bon Jesús del cel! El padrí em contava que en aquell temps una quarterada valia devers cent pessetes. Ja està tot dit!…

Vós éreu pescador. Véreu qualque disputa per una pesquera?
He vist cantar-se els quatre mots de la veritat per una pesquera. Les pesqueres, saps que es tenen de geloses!…

Són mentiders els pescadors?
Hi ha de tot. Fa molts d’anys, a Ca’n Miraiet (cert restaurant) hi havia un cartell que deia: Aquí venen esclata-sanquers / pescadors i caçadors / i tota classe de mentiders / però no volem mal pagadors…

Vós éreu maquinista de la barca del bou anomenada “Rafelet”, que estava en el Port de Manacor.
Sí. Compràrem la barca i la duguèrem a Cala Bona. A Cala Bona no hi havia calat, la teníem en roda (fondejada amb àncores de vira), banda fora, fermada d’un cap. Un temps no hi havia moll aquí i abarloaven les barques (posaven les barques una al costat de l’altra)… en el Rafelet érem set de tripulació, cinc “a bordo” i dos en terra que adobaven xarxes…

Què menjàveu habitualment al “Rafelet”?
El dematí, peix torrat, i per dinar, de primeria arròs de peix, i per darreria peix bullit, i el vespre, sopàvem en terra, però antigament tiraven el vol (l’ormeig de xarxa) tot el vespre… amb el Rafelet anàvem molt al Fang, que és el nom d’una pesquera d’Alcúdia que està entre Mallorca i Menorca… un pic vàrem agafar tres tones i mitja de gerret flabiol dins l’herba-col. Ens va pegar un puta esbartot davant la punta de n’Amer! No era creguedor, el bou (la barca) anava de costat. Quan el peix estava a dalt, un s’hi va tirar damunt i va començar a tirar peix dins el bou. Estibàvem (col.locàvem) el peix a l’altre costat, entràrem en el moll amb la barca escorada (inclinada a un costat)…

Alguns pescadors m’han dit que el vent pot influir en la pesca de la llampuga…
Si el vent vé de llebeig o de ponent, la llampuga tanmateix va desbaratada i la pescada serà magra. Ja ho diuen: “Vent serverí, ni llampuga ni conill”… aquí, a Cala Bona, quan la mar buida (baixa el seu nivell) aviat entra ponent… i si parlam de la lluna, jo, el que he tocat amb les mans (he comprovat) és que en temps de llagosta, quan la lluna creix, ella corr i n’agafes més…

“Pescar de farol” és pescar amb un llum o farol que atreu el peix. Heu pescat de farol, vós?
Sí putes! Eren dues barques. Tiràvem les teranyines (cert ormeig). Una barqueta més petita duia un raig de llum i feia la volta amb l’ormeig. La petita enrevoltava la barca grossa per la popa; li feia el volt i tancava…

Deien que la millor esca per a pescar raors és el cor d’un be…
Sí fotre! És la millor esca per als raors! Vadéu si podíem arribar a un cor de me!…Hi ha moltes esques que ja no s’usen, agafàvem pardals de moro (Parastichopus regalis) per escar palangres de suret…

He sentit parlar als vells pescadors d’un punt del fons de la mar anomenat “Les Roques Maleïdes”…
“Les Roques Maleïdes” són unes roques molt traïdores que estan dins el blanc (arena). S’hi fa molt de peix. Hi han deixat molt d’ormeig. Es veu que fa com un esclata-sang i la xarxa es posa davall la barbacana (balma)…

Ara que parlam del fons de la mar, a què es refereixen els pescadors quan parlen del “magranó”?
A dues milles s’acaba el negre (barbes de posidònia) i llavors ve com una grava vermella, però a Cala Bona no li deim magranó, li deim “granissó”. N’hi ha que es creuen que el magranó que tu dius i el corall és el mateix, però el magranó s’espenya i el corall no s’espenya… per l’herba col, amb les xarxes llagosteres treia qualque magrana de corall…

L’aparició de les xarxes de niló va suposar un canvi radical en el món dels pescadors…
Els vells, amb les primeres xarxes de niló es pensaven fer ull (ull: forat) de tant de peix que treien. Va ser un canvi molt gran. Pensa que llavors havien de tenyir les xarxes seguit-seguit… i quan varen entrar les “maquinilles”, allò va ser la mar gran! Els pescadors vells, de tot d’una no l’acceptaven a aquell avenç. Antigament estibaven pel tamboret de popa, estaven acostumats a llevar a braços… un temps, tots els ormejos eren artesanals, per exemple les nanses, el gànguil, els gambins o el morenell. Les nanses llagosteres els feien de canyet molt prim, he vist fer armalls (ormeig de xarxa), amb una mida feien armalls… a molts d’ormejos els varen privar (prohibir). El gànguil és com un bouet petitó, amarràvem el gànguil per la popa, tréiem aquella gamba verda… Al rai (rall) també el varen privar, veies aquell cóp de peix (esbart de peix) i li tiraves el rai de damunt la planera (tenassa plana)…

Qui us va ensenyar a pescar?
Els pescadors vells de Cala Bona. Jo era un al.lot. Hi havia l’amo en Toni “Pejulí”, només anomenar-lo m’emociona! Li demanàvem consell, deia “jo ho provaria de fer d’aquesta altra manera”… els “Primos” també ens ensenyaven, amb un bastó ens feien triar el peix. Llavors hi havia al.lots de barca que feien les feienes més baixes, reclavaven posts de fusta, triaven peix… hi havia el patró “Teret” vell. Era un home que sempre anava descalç, dins la barca i per foravila i per tot, no duia sabates mai, canviava peix per faves o això. Si havia de dur peix a vendre a Son Servera no anava per camins ni dreceres ni un sant déu, anava recte, per dins sementers, descalç…llavors, el peix bo, cap-roig, llagosta, no es venia perquè no el podien pagar, la gent comprava morenes i peixot… els mariners demanaven a l’amo en Toni “Barqueta” quin temps faria. Deia “veiéu els “Al.lots de Santanyí” (cert níguls que anuncien pluja) que guaiten per damunt El Coll Baix? Idò vius!”…hi havia l’amo en Llorenç “Mestre”, que era calafatador, calafatava amb estopa i massilla…

D’això que em parlau, ja deu fer molt de temps…
Saps que ha plogut!…

Back To Top
Search