Una de les informacions més llegides d’aquesta setmana al diari AraBalears ha estat la secció “Això era i no era”, on la periodista Clàudia Darder s’acosta a figures conegudes i mediàtiques de la mà de persones que els són pròximes i que els coneixen de tota la vida. Aquesta setmana el torn ha estat per a Miquel Oliver, batle de Manacor, i qui n’ha parlat ha estat Joana Gomila, que és sa mare.
En aquesta secció sempre surten detalls amagats del personatge protagonista. Joana Gomila, tot i mostrar-se cautelosa a l’hora de parlar del seu fill, perquè passa pena com a mare de dir-ne només les coses bones, n’explica un bon grapat de detalls que ajuden a explicar la personalitat d’Oliver. “A només catorze mesos ja xerrava amb claredat”, diu Joana Gomila, que recorda que el batle va néixer l’any que Las Grecas publicaren el seu famós tema “Te estoy amando locamente”.
“Va ser un nin tranquil i observador que mai no va donar gaire guerra. Tan tranquil com ell no n’hi ha hagut cap altre. Era dormidor, poc plorador i amb una calma que el distingia”. Ara hi ha dies que la perd, aquesta calma, quan s’ha d’enfrontar amb segons quins companys de consistori…
Apassionat de la natura i dels animalons (“Coneixia tots els cants dels ocells”, diu sa mare), Miquel Oliver va destapar una gran sorpresa dins ca seva quan va dir-los que seria regidor. “A ca nostra mai s’ha parlat de política”, diu Joana Gomila a la periodista Clàudia Darder. La mare del batle, finalment, també admet que passa pena: “M’hauria estimat més que no es ficàs en política”, tot i que reconeix també que n’està orgullosa. Joana Gomila és conscient que “l’exposició pública té un preu: les crítiques de gent que no sap com són realment”, i això és el que li fa mal.
Seria ben interessant poder tenir descripcions tan detallades del moment que es va formar la personalitat de qualque altre regidor de la sala… Meam si s’animen els del diari AraBalears, perquè de ben segur que hi trobarien una mina!
