Llorenç Morey Cerdà, de Can Roca (Manacor, 1929) va ser un home que tenia la facultat de trobar aigua. Ho va descobrir ja de major, un dia que, assegut damunt un pedra li va començar a pegar un tremolor per tot el cos...
Molts de pagesos m’han dit que vós sou un gran cercador d’aigua. Quan i com us teméreu que teniu la virtut de trobar aigua?
Molt envant, quan tenia cinquanta-nou anys. Sempre vaig fer de pagès, vaig estar un poc fotut una temporada i no podia fer res. Un dia estava assegut a una pedra i amb això em va pegar una cosa molt rara, tot el cos es va posar a tremolar, com si m’emrampàs molt fort, com si em sacsassin tot el cos. Em vaig espantar molt, però molt. Em vaig decantar de la pedra i em va espassar. Jo no sabia què punyetes era allò que m’havia passat. Un dia vaig contar la feta a un cosí meu que era cercador d’aigua. Vàrem anar a la pedra i el cosí diu “davall aquesta pedra hi ha una vena d’aigua molt grossa, això és que tu tens contacte” (sensibilitat per a trobar aigua). Jo aquí ja vaig veure que tenia corrent (sensibilitat per a notar la presència d’aigua subterrània), però vaig pensar que “només s’hauria de moure un braç” perquè no podia ser que el cos se’n dugués aquella malmenada tan grossa cada vegada. Em vaig concentrar i a força de pensar em vaig arribar a preparar perquè només es mogués un braç quan dona senya d’aigua…
M’han dit que teniu l’extraordinària facultat de trobar aigua subterrània emprant únicament la vista..
No he de mester verga ni res. Jo el que faig és escampar la vista per la finca i quan la vista passa per damunt un punt on hi ha aigua em pega un corrent molt fort en el braç i el braç parteix tot sol (es mou involuntàriament)… en es Rafalot, en una setmana en vaig senyar tres, de pous…
Quins elements geològics poden confondre un cercador d’aigua?
El blau (argila blavosa) és el contrari més gros del cercadors d’aigua. Una vegada em va enganar el gas (el gas grisú). També pots trobar una cova, però jo em vaig preparar, vaig dir “m’he de témer de l’aigua que es mou i de la que està aturada. Si trob una cova em senya d’una altra manera. Una vegada en el Port (de Manacor) em vaig témer que davall una casa hi havia un buit molt gros… a Manacor hi havia un frare que era bon cercador d’aigua i quan anava a una finca per devora la mar coneixia si a davall hi havia aigua dolça o salada, duia una botelleta amb aigua salada i una altra amb aigua dolça i li donaven unes senyes les botelletes. Una vegada li vaig sentir a dir a aquest frare que per l’ermita de Manacor hi havia una vena grossa. Un dia, a la dematinada, quan vaig obrir els ulls, vaig pensar en la vena que havia dit el frare i la cama tota sola va partir (es va moure involuntàriament). Peg bot del llit i me’n vaig a l’ermita. Davallant els escalons vaig trobar la vena del frare…
Des de quina distància podeu notar la presència d’aigua subterrània?
Un dia que era a foravila, però no hi havia anat per cercar aigua ni res, estava mirant un turonet que devia estar a devers un quilòmetre i amb això el braç em va donar senya. Un amic sabia qui era l’amo. Ens hi presentàrem i vàrem trobar el punt…
A més de la vostra forma de trobar aigua o de cercar-la amb una verga o un pèndol, quines altres formes hi ha de cercar aigua?
Això que et contaré és molt antic. Antigament cercaven aigua aquí on feia el jaç una somera. Un temps, per trobar aigua tancaven una somera un parell de dies, llavors amollaven la somera i la somera partia corrensos, trescava, pasturava i arribava un punt que la somera s’aturava i feia un parell de rotlos com si fes un jaç en terra, idò aquí on la somera s’ajeia, cercaven l’aigua…
Es pot saber a simple vista quan un lloc no és bo per cercar-hi aigua?
Aquí on s’ajeuen i sesten (fan sesta) els mens en l’estiu no importa cercar-hi aigua.
La gent que té la facultat de trobar aigua, pot trobar altres coses al subsòl?
Jo no ho he anat a cercar a n’això, però tenc un amic que va perdre una rella de les conxes (d’un tractor) quan llaurava, i en Jaume “Moliner” amb la verga la va trobar. El que ens va fer el pou a ca nostra tirava un duro dins la marina i amb la verga el trobava…
Podeu trobar aigua sense acudir a una finca, a partir únicament d’un plànol d’aquella finca?
N’he trobades de venes, així. Fes-me un dibuix d’una finca que coneguis, basta que em dibuxis la forma de la finca i l’entrada…
(Dibuix el plànol d’una finca on hi ha 2 pous. Una vegada fet el dibuix, l’amo en Llorenç resta en total silenci. Al cap d’uns segons senyala dos punts que coincideixen perfectament amb la situació física real on es troben els pous de la finca).
Per què heu escrit el número 2 als punts que heu senyalat?
El braç m’ha pegat dues revinglades cada vegada i això vol dir que és la mateixa vena. Si m’hagués pegat tres cops hagués estat una altra vena… ho saps tu, si tens corrent?
No. No ho sé.
No ho has provat mai, d’agafar un pèndul o una verga?
No, mai. No crec que jo pugui servir, per això.
Això no ho saps. Vine, aviat ho sabrem, sortirem aquí al corral… posa’t aquí, agafa aquest pèndul. Davall aquest punt hi passa una vena d’aigo. Jo me faig enfora.
Què he de fer?
No has de fer res. Tú només has d’aguantar el fil sense moure la mà. Has d’estar quiet.
(El pèndol comença a moure’s per si mateix, en forma circular i en el sentit de les agulles d’un rellotge, cada vegada més aviat i el cercle que descriu és de cada vegada més gran)
…Per ésser sa primera vegada trob que es mou molt aviat. Sí, sí, tens contacte, ja ho crec. Si vols pots ésser un cercador d’aigua fi. T’has d’entrenar i podràs senyar pous.
Com m’he d’entrenar?
Tú mateix sabràs com t’anirà millor, t’has d’entrenar molt.
Vós me’n podeu ensenyar?
No, no. No te n’ha d’ensenyar ningú. Prova de fer-te una verga a veure si també et senya.
Ha d’ésser de magraner, la verga? He sentit a dir que és la millor llenya per a trobar aigua.
Basta que sigui d’ullastre…
…Parlem d’altres qüestions. Anàveu a cercar eriçons amb cans, vós?
Nosaltres en teníem un, de ca eriçoner. En haver sopat, quan el ca sentia que agafàvem el gaiato, ja botava. El ca cercava els eriçons i en trobar un eriçó, “nyop, nyop, nyop!”. Amb un vespre pentura n’agafàvem cinc o sis bons… qualque vespre, en haver sopat anàvem amb mon pare amb els filats de canya per les figueres i era ben bo de fer agafar dues dotzenes d’aucells. Saps que n’hi havia, d’aucells un temps! Bé, hi havia més de tot! Un temps veies mostels i ara no en veus. Una vegada vaig agafar un mart amb una gàbia enganadora, n’hi havia molta més, de salvatgina (mamífers canissers salvatges: mostels, marts, genetes, moixos salvatges), ara moltes coses s’han esvaït… un temps, amb mig paner de caragols ens bastava i ara si agafen dos sacs, millor que un!… si no podiem posar peus de porc, posàvem fonoll i un parell d’herbes dins els caragols…
Heu vist qualque atac de sa volatina a l’aviram?
(Volatina: aus rapinyaires)
Sí. Una vegada, això degué passar a cinquanta metres d’aquí on jo estava, veig com es tira una milana i pega a un pollet i la lloca se va alçar i se barallaven totes dues a un parell de pams d’en terra.
Vàreu sentir contar qualque fet extraordinari protagonitzat per una persona nascuda el dia de la conversió de Sant Pau? (25 de gener)
Tenc un cosí que es “Pau”, en Mateu “Copet”. En Mateu feia es servici militar per Pollença, a una part que hi havia avions, hi anaven amb bicicletes. Per aquella banda hi ha un redol que hi moltes basses. Idoi en Mateu i els altres varen baixar de les bicicletes per anar a pixar. En Mateu es va posar a pixar dins una bassa d’aquelles, i quan pixava varen començar a sortir calàpets i les voreres anaven plenes de calàpets que sortien de l’aigua…
Avui en dia encara hi ha persones que desenfiten màgicament una altra persona emprant un mocador negre.
Jo desenfitava amb el mocador, m’ho va ensenyar un de Son Macià que va haver de fugir d’Alger a la mala, les coses es varen embrutar per allà. Per aprendre’n, les paraules per a desenfitar te les han de dir entre les onze i les dotze del divendres sant.
Quin és el procés per a desenfitar amb un mocador?
Has d’agafar un mocador negre, millor de seda, o d’una altra cosa, però negre, que sàpigues ben cert que no està tenyit. Es fa un nuu en el cap i s’amiden tres braçades cap a la persona malalta. Si a la tercera braçada el mocador s’estira per ell tot sol i queda damunt la persona, és que està enfitada i llavors per a curar-la se diuen unes paraules i en tres dies la persona està bona…
Heu visitat qualque “curandero”?
Em recorda que una vegada vaig anar a una curandera a Sant Joan perquè vaig tenir pedres. Em va dir “Si tens un atac de pedres, digues aquestes paraules: Padre eterno, Cristo del Gran Poder, Hermana Pilar, venid con mi mano a curarme”… em recorda que a Manacor, na Joana de “sa Clova” llevava els esperons…
