skip to Main Content
El Correvers Es Converteix En Coronavers I Omple Les Xarxes De Poesia

El Correvers es converteix en Coronavers i omple les xarxes de poesia

La pionera celebració manacorina del Dia Mundial de la Poesia comptà amb la participació d’una trentena de poetes. Els vídeos penjats a Youtube, Facebook, Instagram i Twittter sumaren prop de 10.0000 visualitzacions.

Faltava poc més d’una setmana per al gran dia. Manacor Poètic ho tenia tot a punt per a la celebració d’una nova edició del Correvers, la ruta poètica que du els versos a llocs insospitats de la ciutat. I precisament era la ciutat enguany la temàtica triada, amb visites a cases grans i petites i altres indrets emblemàtics de la vila. Però no va poder ser. El confinament semblava que havia de fer impossible el Correvers. Tanmateix, el col·lectiu Manacor Poètic s’arromangà i aconseguí una participació massiva de poetes, tant manacorins, com ara Bernat Nadal, Jaume Mesquida, Cristina Salom, com també de fora poble, com Glòria Julià o Pau Vadell. També hi tengueren presència dues guanyadores del Premi Ciutat de Manacor, com són Anna Pantinat i Laura Carbonell.

La jornada començava puntualíssima a les 9 del matí, tal com s’havia anunciat, amb el Manifest, que enguany anava a càrrec dels glosadors Maribel Servera i Mateu Xurí. Després, fins a una trentena de poetes, rapsodes i músics desfilaren pels comptes d’Instagram, Facebook, Youtube i Twitter de Manacor Poètic. En total, prop de 10.000 visualitzacions acumularien tots aquestes vídeos, el darrer dels quals es va compartir a les xarxes entorn de les sis de l’horabaixa, nou hores després del primer. Precisament a les sis era l’hora prevista per a la col·locació de la placa poètica d’enguany, d’Antonina Canyelles.

Caldrà veure si Manacor Poètic, una vegada passat el confinament, celebra l’edició d’enguany o si, per contra, decideix esperar fins el pròxim 21 de març.

La placa d’Antonina Canyelles a Na Camel·la

Primer va ser Miquel Àngel Riera. Després el seguiren Jaume Santandreu i Antònia Vicens. Ara era el torn de col·locar a Manacor una placa de la poeta palmesana Antonina Canyelles, concretament amb uns versos del seu llibre Putes i consentits. La placa s’havia de posar a una de les columnes que sostenen les emblemàtiques hídries del passeig de Na Camel·la, a l’alçada del carrer de Sant Joan. Manacor Poètic cercara el dia per poder-ho fer, quan acabi el confinament.

Manacor Poètic, col·lectiu organitzador, ha creat un vídeo d’agraïment a tots els participants:

Tot seguit, alguns dels participants en aquest Correvers/Coronavers.

Manifest glosat

Maribel Servera i Mateu Xurí feren el manifest que cada any encapçala el Correvers: “Deixau-vos acompanyar, rebeu la nostra energia, perquè sentir poesia pot esser una font d’amor que ens faci passar millor aquest etern dia a dia”.

Schumann i Debussy

Andreu Riera, des del piano de ca seva, ens va fer arribar dues peces clàssiques. El “Somni” de Robert Schumann i el “Clar de lluna” de Claude Debussy. Tot un luxe, poder sentir els versos dins la música.

Què passa si ballam?

Anna Pantinat, Premi Ciutat de Manacor va dibuixar-nos la línia del ball: “Un mapa de corbes perquè és sabut que ningú no balla en línia recta. Tot aquest territori és el meu país. El meu París. Aquí em quedo”.

Acompanyar un canari amb maraques

L’actriu Carme González recità un poema d’Antonina Canyelles, heus-ne ací alguns versos: “El canari, ja ho saps, ha de cantar una mica cada dia i l’has d’acompanyar amb les maraques que et vaig portar de Cuba”.

A la ciutat

Cristina Salom recità un poema propi de temàtica urbana: “Anant de tentines pels carrers on les passes ressonen inoportunes espantant les gàrgoles que ens miren distants des de les teulades”.

Lletra per a una cançó

Joan Adrover posà amb la veu música als seus versos: “Com l’estel que t’anunciava tornaran les nits boges, la tendresa, més enllà de la vida que ens espera. Més enllà de la saviesa tornarà tot l’amor que ens escriguérem”.

De Barcelona a Estocolm

I passant per Manacor. Joan Manuel Homar, barceloní d’origen manacorí recità el poema Estocolm: “Avui les canonades són sordes com els precs en l’església buida del crepuscle que fuig”.

Des del finestral

L’actor Joan Miquel va fer un muntatge audiovisual espectacular a partir d’un poema del també economista Antoni Riera Font. Les imatges formaven part de la performance Sano.

Un poema sonor

El compositor Xavier Gelabert havia d’estrenar el 21 de gener “La violació de Lucrècia” en el marc del Correvers. A la fi, ens compartí virtualment aquest “Cum Clave”, dedicat a “totes les dones confinades amb els seus maltractadors”.

En el compte de youtube de Manacor Poètic podeu veure la resta de vídeos i també un que aplega l’hora de poesia que va suposar aquesta marató.

Back To Top
×Close search
Search