Montserrat Nadal (Manacor, 1971) és llicenciat en filologia clàssica per la UB, fa feina a l’STEI Intersindical des de l’any 2004 i des del setembre de l’any passat és el delegat del sindicat a la comarca de Llevant
Quines són les condicions òptimes per fer la feina de docent en la situació de pandèmia que vivim?
Allò ideal seria disposar de les condicions que fessin possible una tornada segura a les aules. Fa mesos que l’STEI Intersindical diu que allò prioritari era preparar el curs 2020-21. Això passa per un augment del nombre de docents i per una reducció significativa de les ràtios, amb grups de 12 alumnes i amb els espais disponibles. Tot i que valoram de manera positiva el darrer increment de professors, el consideram insuficient.
Si no hi ha aquestes condicions, el millor és no començar?
L’activitat lectiva presencial s’ha de reprendre i, per això, cal que l’educació sigui considerada una “qüestió d’estat” a les Illes Balears. Ja no és un tema que depengui de la Conselleria d’Educació o de Sanitat; és una prioritat del Govern, perquè ens hi jugam el futur de molts infants i joves i la cohesió social.
Creis que la societat pot viure un altre confinament total amb els infants i joves sense anar a escola?
És la situació que cal evitar. El confinament va posar al descobert mancances com la bretxa digital, l’absència d’un entorn d’estudi per a molts infants o l’excés de càrrega de feina dels docents, que varen fer moltes més hores que en l’ensenyament presencial. Foren uns mesos molt durs per a les famílies, alumnes i professorat i és un escenari que no ens podem permetre.
Quines són les sensacions que us arriben per part dels professionals docents?
Incertesa i molta inquietud. Amb ganes de començar el curs i de retrobar-se amb l’alumnat però amb el neguit i la por d’haver d’afrontar una tornada a les aules que ha de ser segura; amb treballadors especialment sensibles a la COVID-19 pendents d’un informe del Servei de Prevenció de Riscos. A això cal afegir que els equips directius i els docents han elaborat durant el juliol els diferents plans de contingència per fer front al escenaris que es podien presentar. Fins a mitjan agost es feia feina amb l’escenari A i ara han sortit les noves instruccions amb l’escenari B, amb la redistribució d’horaris i grups que suposa.
I per part dels pares i mares?
La federació d’associacions de pares i mares ha manifestat que el seu desig és reprendre les classes presencials fins a segon d’ESO i amb semipresencialitat a partir de 3r d’ESO. El que volen és una tornada segura a les aules, com tots.
Quines actuacions té previstes l’STEI de cara a aquest inici de curs?
A la Junta de Personal del juny vàrem acordar que, si a principi de curs no hi havia un escenari adequat, hi hauria mobilitzacions. Hem fet una enquesta i dels afiliats que ens han contestat la majoria opina que, si n’hi ha, han de ser de tota la comunitat educativa. Hi estam fent feina…
