“El donatiu d’un milió d’euros de Rafel Nadal va ser un acte emocional”

Vint-i-sis anys haurà estat a la batlia de Sant Llorenç Mateu Puigròs. Només un mes abans de la fita, ha participat en el nomenament de Rafel Nadal com a fill adoptiu del municipi. D’això, i d’altres qüestions en parlam en aquesta entrevista.

Avui mateix heu nomenat fill adoptiu de Sant Llorenç el tennista manacorí Rafel Nadal. Explica’ns quines sensacions heu tengut en aquest acte.
Això era un acte que ens havia quedat pendent perquè ja havíem iniciat aquest expedient de nomenament de fill adoptiu segons el nostre reglament. Després, a causa de la pandèmia, l’hem hagut de postposar, i ara a la fi hem trobat una data, i hem pogut convidar-hi unes cinquanta persones en representació de les persones afectades per la torrentada. La gent ha volgut agrair a Rafel Nadal l’acte de generositat que va tenir amb el nostre poble. Podem dir que representa tots els qui feren donatius, que a la fi varen pujar a tres milions d’euros. D’aquests tres, la Fundació Rafa Nadal en va posar un. I a més, ho va fer de forma gairebé immediata. Jo crec que va ser un acte emocional per part seva, perquè ell quan va venir a ajudar va anar a cases de familiars seus, de fet una padrina seva havia viscut a Sant Llorenç.

El donatiu de Nadal representa una tercera part dels que es feren de forma popular i anònima. Això són molts de doblers.
Sí. També la Caixa va aportar un milió d’euros per comprar parcel·les urbanes, però no ho comptam perquè no anava dins el mateix caramull que els doblers aportats per Rafel Nadal o per tanta d’altra gent. Tots aquests doblers serviren per ajudar la gent que no tenia assegurances a les cases i no podia cobrar del consorci, o també als qui cobraren una indemnització inferior al mal que havien patit les seves cases. Pensa que hi va haver més de 350 cases afectades, amb diversos nivells. La cosa més complicada va ser aprovar el criteri de distribució. Al final a l’Ajuntament vàrem decidir utilitzar els mateixos criteris de repartiment de la Conselleria. El primer es basava simplement en l’alçada que havia assolit l’aigua que havia entrat a la casa. Es varen fer visites oculars a totes les cases afectades per l’aigua. L’altre criteri és més discutible, perquè fa referència al valor cadastral de la casa. N’hi havia, per exemple, que havien estat reformades feia pocs anys, i això no es va poder tenir en compte.

Hi hagué cases amb mals estructurals, o la gran majoria foren desperfectes en instal·lacions elèctrica i de llanterneria i també de mobles i altres béns de dins les cases?
Sí. També n’hi hagué de mals estructurals. De fet, moltes famílies estigueren mesos a poder tornar a ca seva. Si el mal era estructural, l’índex d’indemnització també canviava.

El gest de Nadal va ser espontani? Vull dir: hi havíeu parlat abans? Li féreu cap proposta? O va sortir directament d’ell?
Va ser una decisió totalment espontània seva. Des del primer dia ja ho va anunciar. I jo crec que això també va significar un estímul perquè molta altra gent, empreses particulars, gent de tot l’estat, alemanys… també hi volguessin fer la seva aportació.

Hem llegit en alguns mitjans que tres anys després el risc d’inundació a Sant Llorenç continua sent el mateix…
No. Hem obert el carrer Cardassar fins a baix de tot. Per exemple, quan va caure la portassa que estava feta damunt aquest carrer, la gent que era dins les cases va veure que l’aigua va fer una baixada de dos pams. També l’Ajuntament va comprar el solar de la plaça de Jaume Santandreu perquè no s’hi pogués construir, i també al carrer del Pou. Les coses estan millor que no estaven.

On és el risc, idò?
En els ponts, tant el de la carretera de Son Servera com sobretot el de la variant, que encara és l’hora que l’hagin de modificar. Hem punyit perquè la cosa sigui més àgil. Però en segons quin projecte Recursos Hídrics i Consell es passen la pilota d’un a l’altre.

I els habitatges, se n’han llevats de zona inundable? O això és més complicat?
La normativa permet fer una suspensió de llicències, i de fet ja hi ha solars que ja no es poden construir i l’Ajuntament els ha adquirits per evitar l’expropiacióen d’altres estam en procés d’expropiació però anam fent. També hi havia una casa que dona al torrent a devora la carretera de Son Servera i ja està comprada.

Però hi devia haver cases habitades en zona inundable. Això està resolt?
Les cases del carrer de Lepant, per exemple, a damunt les normes ja queden fora d’ordenació i poden ser objecte d’expropiació. La intenció és que l’Ajuntament compri aquestes quatre o cinc cases que queden i es puguin reubicar a un altre lloc, però no estan en una posició tan greu com aquesta altra que ja hem comprat. El pont de la carretera d’Artà milloraria bastant la seva situació. Hem de remarcar bé que els punts crítics claus continuen estant com estaven, les tres carreteres i la variant. També voldria aclarir que les ajudes que havien de venir de Madrid, del Govern i del Consell per obres d’emergència ja estan totes ingressades. S’ha de dir que varen ser àgils en la tramitació i generosos i varen entendre que no s’havien d’anar a discutir filigranes. El que no va arribar com s’esperava són les ajudes directes des de Madrid als habitatges.

Arriba l’hora del relleu. Què deixes pendent per al pròxim batle?
L’activitat municipal no s’acaba mai: hi ha dos reptes importants: acabar tot el tema de la torrentada i la qüestió dels fons europeus, que són difícils d’aconseguir perquè hi ha una normativa molt complicada.

El mes que ve acabes de batle. Deixes l’Ajuntament també?
Acabaré la legislatura perquè vull donar una mà en el que tenim començat fins ara. I punt. Estaré a un segon pla i oferiré col·laboració, encara no sabem des de quina àrea. Demà tenim la primera conversa amb en Pep per parlar d’aquesta qüestió, precisament. El que tenc clar és que faig una passa al costat i que donaré una mà en tot el que calgui.