skip to Main Content

José Luis Guerín: “Sense punt de vista, no hi ha paisatge, només hi ha territori”

De la mà de 39 Escalons Cinema Club arriba a Manacor José Luis Guerin. El cineasta impartirà un taller els dies 23 i 24 d’octubre sota el títol “Poètiques del paisatge”. En parlam amb ell.

Què poden esperar els alumnes que venguin a Manacor? És el mateix paisatge que territori?
El que distingeix el paisatge del territori és que en el paisatge hi ha un punt de vista, sense punt de vista només hi ha un territori. Implica elegir. L’important és l’enquadrament, el punt de vista. A partir d’aquí es tracta de repensar en sí en la realitat del paisatge. I de veure’l molt més que com un simple decorat, o una localització en què es desenvolupa l’acció. La pel·lícula està compresa en un paisatge, interpretar un paisatge és el que fa una pel·lícula.

Parlam de paisatge urbà també?
No tant, perquè així tindríem un ventall infinit de possibilitats i amb el taller tenim un temps limitat. Parlam, sobretot, de paisatge vinculat a la naturalesa.

En poesia, fins i tot en novel·la, però també en pintura i en altres arts plàstiques, el paisatge es vincula sovint amb l’estat dànim? Parlareu d’això, també?
Sí. Què veim quan veim un paisatge? Culturalment ha anat canviant la relació amb la naturalesa, també per la implicació nacionalista, per la idealització… De què ens parla un horitzó? Hi ha un pòsit cultural brutal. Per exemple, l’ascensió de Petrarca al Mont Ventoux, que per a ell va ser una experiència gairebé mística. Estam impregnats de tradicions culturals, també hi ha la visió arcàdica, la lírica del renaixement, o visions més realistes… L’horitzó com a connotació religiosa, o els romàntics. Quan veim un paisatge, no veim la mar, veim l’estat d’ànim d’aquesta imatge. Per això cal que ens interroguem en quines coses gravita el paisatge.

L’enquadrament és matemàtic o intuïtiu?
Més que de matemàtiques parlaria d’idees. Quan enquadres un paisatge, integres o exclous el que hi ha en aquell paisatge, és una qüestió més d’elecció. M’agrada pensar quines idees vehiculam a través del paisatge. Només demanar-se per què exclous o inclous determinats elements en els enquadraments, ja genera una quantitat ingent d’idees que es transmeten en aquesta decisió és extraordinari.

Paisatge és fotografia, en cinema?
El paisatge pot no veure’s explícitament a través de la imatge. Sovint està suggerit, fora de focus, i es transmet més pel so. Podríem parlar d’un paisatge sonor… En el cinema hi ha una dialèctica apassionant entre mostrar i suggerir. A més, també hi ha paisatges imaginaris, mentals, de la memòria.

El paisatge es veu igual en una pantalla grossa que en una de petita?
El pintor tria una escala i sap que no expressa el mateix amb un quadre petit que amb un de gros. Quan fèiem feina en pel·lícula fotoquímica hi havia l’opció de triar el format pensant en la nitidesa dels petits motius en un pla general. Tot això s’ha uniformitzat en veure-ho en un ordinador. Els canvis tecnològics reconfiguren el nostre pensament sobre la forma. M’agrada molt la foscor en cinema. En una pantalla d’ordinador això no funciona. Particularment, he de fer una mica d’abstracció de la tecnologia perquè m’immobilitza

Què es demana a qui vulgui acudir al taller? Cal una mínima formació cinematogràfica o artística?
No. L’única qüestió és que tenguin curiositat, si has sentit qualque cosa veient un paisatge ja hi estàs convidat.

 

Back To Top
Search