El número u

El número u del món jugant a tennis, el nostre Rafel Nadal, va decidir baixar al terreny dels mortals i escrigué una carta en la qual es defensava dels rumors i xerrameques del poble. El que fins llavors no deixaven de ser xafarderies i notícies de segona varen agafar rellevància des del moment que el Batle Oliver les matisà, amb dades concretes, en unes declaracions que va fer a un mitjà digital. El tennista, ofès per les acusacions d’haver tengut tractes de favor i d’haver predicat més que practicat la manacorinitat, defensà en la carta que les actuacions de les seves empreses se situaven en tot moment en el marc de la legalitat, i que estimava tant Manacor que fins i tot havia aportat una important quantitat d’euros per acabar l’Auditori sense demanar res a canvi. La seva resposta, publicada en primícia pel número u de la premsa comarcal, airejà la polèmica fins al punt que la caverna mediàtica mesclà ous amb caragols, com fa sempre, i situà el conflicte Nadal-Oliver als eixos de l’espanyolisme i l’independentisme. Segons ells, les acusacions d’Oliver tenien un únic objectiu: atacar Nadal perquè és constitucionalista i convidat de luxe a la llotja del Bernabéu. En conclusió, i ara que sembla que la polèmica s’està apagant, per tota la península ja saben que Manacor té un batle independentista i que Rafel Nadal va aconseguir una Llei aposta del Parlament per poder instal·lar el seu hotel+restaurant+centredetecnificació+gimnàs+museu+acadèmia+piscina+institut+etcètera a la carretera de Cales. No dubt del bon assessorament de l’esportista, però no veig que altres números u, com per exemple CR7, decideixin entrar directament en polèmica davant les múltiples acusacions que reben periòdicament. Potser és això el que el fa diferent.

El número u de Manacor en vots a les dues darreres eleccions municipals, el nostre Miquel Oliver, s’havia limitat a respondre les preguntes del mitjà El Confidencial, explicant uns fets determinats. Bona la va fer. Per què es fica amb aquests embolics? No té merder abastament en gestionar l’Ajuntament? Ho va fer com a cortina de fum per no parlar de la manca de llumets de Nadal al Districte Cinc? Sigui com sigui, aguantà com un batle valent, capaç de defensar els seus postulats i declaracions de manera persistent i sense acoquinar-se davant els durs atacs de la premsa madrilenya. Va rebre públicament insults, amenaces i desitjos d’una mort propera per les xarxes virtuals. Cap d’aquestes amenaces, pero, no rebé la comdemna dels que sempre demanen que es condemni tot.

El número u de Porto Cristo és ara mateix en Kiko Gil, el president de l’Associació de Veïnats. No té modus operandis partidista, i això s’agraeix. Després de fer pública la seva indignació per l’abandonament que patí el Port quan a decoració nadalenca, de reunir-se amb el Delegat per demanar-li explicacions i expressar la seva estupefacció, ha estat capaç d’organitzar unes brigades ciutadanes per ornamentar tot el poble. Durant un parell nostre de dies, matí i horabaixa, un grup de col·laboradors s’arromangà i guarní d’ornaments les places i principals carrers del Port. Un número u que ensenya que només amb la queixa i remugant no s’arriba enlloc. La gent gaudí de fer i de sentir-se poble. I això només és el principi. Qui sap si aconseguirà que el número u dels vots dugui a terme inversions sucoses al Districte Cinc, i si els números no surten, sempre hi és a temps a demanar al número u del tennis que demostri i practiqui, un pic més, la seva manacorinitat ajudant a finançar alguna inversió al seu port preferit.

Mateu Mas