Antònia Llodrà Brunet (Portocristo, 1973) és esteticista i fa onze anys que és regidora a l'Ajuntament de Manacor. Després de passar per diferents responsabilitats, tant a l'equip de govern com a l'oposició, ara la regidora portenya és delegada de Portocristo i de Recursos Humans. Falta un any per a les eleccions. És un bon moment per fer balanç del que s'ha fet fins ara i del que resta per fer.
Comencem pels temes de més actualitat. S’accelerarà l’habilitació del punt verd després de la proposta del PP aprovada en el darrer ple?
El nostre objectiu era cercar un altre lloc per fer el punt verd, perquè no hi ha tants d’espais disponibles i que complesquin els requisits al voltant del poble. Sí que feim feina en el projecte del punt verd, que està en marxa, tant per part dels tècnics d’Urbanisme com pels de Medi Ambient. Tenim el solar que ens va cedir la Conselleria, devora la depuradora, però sempre hem dit que no és un lloc ideal, però sí que vèiem que és el lloc més ràpid. La nostra opció és de fer un punt verd mòbil perquè el dia que disposem del solar de devora l’institut, on l’Ajuntament tendrà 9.000 metres propis, el poguéssim traslladar allà. La moció del PP pot ajudar a accelerar alguna part del procediment, però la nostra idea ja era tenir el projecte acabat i poder-lo incorporar dins el pressupost de 2027.
Aquests 9.000 metres de què parles, depenen de la iniciativa privada, no és ver?
Sí. És un polígon de serveis. L’Ajuntament hi posaria un tanatori i un punt verd, en aquest solar que fa llinda amb l’institut. A més, també disposaríem de metres per a una ampliació de l’institut, si fos necessari, o per ubicar-hi les dependències de la Policia Local.
S’han fet diverses incorporacions de romanents les darreres setmanes. Què vendrà cap a Portocristo?
Aproximadament cinc milions. La part grossa se’n va al projecte de millora de la carretera de Son Servera, per resoldre els problemes de l’aigua que s’hi acumula amb les grans plogudes. També destinam 600.000 euros a la millora de la xarxa de l’aigua potable, que ho coneixerem amb la pressió de l’aigua que arriba a les aixetes de les cases; i 700.000 euros per a actuacions a la depuradora, on es col·locarà un col·lector nou, que desembossarà el col·lector del carrer de Burdils. A banda d’això, també farem una millora per un import de 183.000 euros en l’enllumenat als carrers de Llevant, Ponent i Migjorn, on els arbres tapen els fanals. No són obres d’embelliment, sinó d’augmentar l’eficiència en els serveis.
També estau inclosos dins el pla d’asfaltat.
Sí. A Portocristo hi invertirem 280.000 euros i a s’Illot més de 300.000. També hi ha la compra de vehicles per a Serveis Generals i una partida de 12.000 euros per a pintura viària. Al carrer de Joan Amer es començarà una remodelació total, tant de voravies com d’enllumenat i asfalt.
I mentrestant teniu les escoletes en marxa. Van al ritme que toca, les obres?
Sí. La de Portocristo esperam que pugui començar a funcionar el curs 2027-2028 i la de s’Illot ja començarà el curs que ve, el 2026-2027.
Parlant de manera conceptual. Estàs satisfeta de la relació econòmica entre Manacor i Portocristo? Portocristo hauria de tenir un pressupost propi?
Consider que aquests anys hem fet feina per tenir el pressupost més definit per a Portocristo. Però no estam al tant per cent que ens tocaria tenir com a nucli, que hauria de ser d’un vint per cent dedicat únicament i exclusivament per a Portocristo. També hem de tenir en compte que hi ha serveis bàsics o també l’enllumenat, que es paguen directament des de Manacor. Potser en l’àmbit cultural sí que tenim un pressupost més propi. El que està clar és que hem de tenir una part del pressupost de serveis generals per poder gestionar-la des d’aquí. No tenc cap problema a l’hora de posar-me d’acord amb la delegada de Serveis Generals, ella no fa cap diferència, però ens agradaria molt més tenir-ho definit.
Això vol dir que és necessari un referèndum per definir quina ha de ser la relació entre Manacor i Portocristo. Heu dit i repetit que el faríeu aquest mandat. I només falta un any, ja…
Més que un referèndum farem una consulta popular per saber què opina la gent, abans d’arrancar una tramitació que pot ser llarga i feixuga, volem saber què pensa la gent. Hi feim feina com a partit per poder-ho treure dins enguany. La gent jove ens dona molta més pitja que la que podríem tenir nosaltres…
Una consulta amb el partit… però sense la participació de l’Ajuntament?
Això ho haurem d’acabar de definir amb els socis de govern, a veure quina postura tenen ells. Ha de sortir del poble. Per darrere hi ha gent que ens pitja que fins i tot no està vinculada amb AIPC, i la consulta popular és una de les maneres que tothom se senti com a seva aquesta iniciativa.
Tanmateix… és per demés. Governar els nuclis des de Manacor sempre acaba reportant una sensació d’abandonament per part dels ciutadans d’aquestes localitats.
Ho podem extrapolar a tot. Els nuclis ho trobam de Manacor, Manacor ho troba de Palma, Palma ho troba d’Espanya i s’Illot ho troba de Portocristo. El gran sempre és mal vist pel petit, perquè les necessitats pròpies són les de cadascú.
La relació Manacor-Portocristo pot tenir similituds amb la relació Catalunya-Espanya. Sempre hi ha el somni utòpic de la independència, que es combina amb l’acció de govern. De fet, AIPC sembla que reclama més independència quan no governa. En canvi, si té poder tot es tranquil·litza…
Quan hi ets dedins, el temps et menja. Moltes vegades voldries fer molt més i quedes curt. Això ens ha passat amb el tema de la independència. Perquè el dia a dia et dediques a gestionar els pocs doblers que puguis tenir. No pot ser que la consulta surti només de les persones que estam dins l’Ajuntament, ha de ser una cosa conjunta.
MÉS-Esquerra és el partit que més favorable s’ha mostrat a un possible referèndum. El PSOE, en general, no s’hi ha pronunciat… en canvi el PP i Vox sembla que tendrien clar que de referèndum res de res… Pot ser una línia vermella, això de cara a futurs pactes?
No depèn d’Antònia Llodrà, això. Depèn del partit. Quan ens acostem a les eleccions seran temes que anirem tractant, i així es definiran aquestes línies vermelles. La consulta popular, per exemple, marcarà si el referèndum ha de ser o no una línia vermella. Dependrà del que surti… i veurem també quina és la reacció dels altres partits, o la nostra mateixa…
Dius que els joves us empenyen a fer la consulta. Com és la relació amb l’associació Pescatruis? Hi ha veus crítiques?
Les relacions amb Pescatruis són bones. Hi estam en constant comunicació, perquè sempre tenen nous trulls per organitzar. Clar que hi ha veus crítiques amb AIPC, i les agafam com a crítiques constructives. Tant de bo n’hi hagi més, perquè això ens marca reptes i ens ajuda a traçar un camí sobre cap a on vol anar la gent d’aquí. També amb l’associació de la Tercera Edat hi estam en contacte per tot el que necessiten organitzar.
Amb l’Associació de Veïnats no deu ser tan fluïda, la cosa. Els darrers anys la relació ha estat tensa.
També hi estam en contacte, sobretot per via telefònica i per resoldre aspectes relacionats amb el manteniment de carrers, places i altres infraestructures.
Parlem de la nova junta d’AIPC. Hi ha una incorporació important de gent jove. Molta de gent es va pensar que Joan Gomila es tornava a presentar a l’Ajuntament… Però no és així, no és ver?
La junta sempre és una combinació de persones joves i velles. Qui l’ha presidit sempre ha estat gent que ha estat dins el partit i que no són els regidors. És una mescla de gent, perquè quan ets dins junta t’hi impliques més. Som un partit petit i funcionam amb la nostra pròpia dinàmica, ningú no ens diu com ho hem de fer. Els joves estan molt actius gràcies a Pescatruis, però això no vol dir que Pescatruis sigui AIPC.
Una altra qüestió: la dreta és a un sol regidor d’estar en disposició de poder governar amb el suport de dos regidors d’AIPC. Ningú no veu una pujada espectacular que permetés un pacte del PP amb AIPC sense necessitat de comptar amb Vox. Hi pactareu, amb Vox, si es dona el cas?
Antònia Llodrà no pot pactar amb Vox. El passat mandat ja vaig dir el mateix. Però jo no sé si hi seré. És una cosa que també depèn del partit. Nosaltres som un partit frontissa i sempre hem ballat enmig. El partit després és el que decideix i també decideix qui va de número u. Si hi som jo, no pactarem amb Vox.
Però record que la primera vegada que AIPC va quedar a l’oposició, Jaume Brunet va dir que AIPC era un partit que estava fet per ser al govern. Consentiríeu quedar a l’oposició, si l’única opció fos formar govern amb Vox?
La raó de ser d’AIPC és governar. No pots pretendre estar a l’oposició i fer feina… ho vàrem veure durant el mandat passat que vàrem ser a l’oposició. Si hi ets pots recollir les propostes que la ciutadania et fa. Si no hi ets, és més dificíl.
Però et postularàs per ser-hi?
Jo hi som des de sempre. Hi som i hi seré.
Estau en negociacions amb S’Illoters i Simpatitzants per tornar a anar junts?
Tenim molt poca relació. Júlia Acosta ara és la regidora de s’Illot, però amb el SYS hi tenim poca relació.
Si comptam totes les vegades que heu governat, heu estat més pics amb la dreta que amb l’esquerra. Creus que us pot haver perjudicat governar ara amb l’esquerra?
Nosaltres som un grup petit, però al mateix temps ampli i divers. Tenim gent de dretes i gent d’esquerres. La nostra finalitat ha estat sempre Portocristo. No som de dretes ni d’esquerres, som del Port. A la gent de dretes que tenim dins el partit potser li fa més mal, ara… però al final el que importa és el resultat que es veu.
Hi ha gent que es queixa que heu acabat fent el que fan els de sempre, amb totes aquestes obres que comencen ara que falta un any per a les eleccions…
Quan s’acosta any electoral pareix que després tothom es posa les piles i ho has de fer tot. De dedins ho vius d’una altra manera. Ens han passat diferents coses. Hem governat dos anys en minoria, i les coses s’alenteixen perquè falten mans i la tranquil·litat d’anar aprovant unes incorporacions de romanents, que s’aprovaran i es tiraran endavant. Quatre anys és molt poc temps. Quan comences a posar els projectes damunt la taula, i que el departament s’hi pot posar, quan te’n tems han passat dos anys. I quan ja tens els projectes a punt, és quan has de posar els doblers. I trobes que som al darrer any i serà un any complicat per circular per dins el poble, és cert. El municipi ha crescut molt i l’Ajuntament s’ha mantengut amb un personal semblant i això a Urbanisme també li passa, hi ha manco eprsonal del que hauria de tenir perquè fluís d’una altra manera.
Justament tu ets la delegada de Recursos Humans… Tendrem a la fi la Relació de Llocs de Treball, abans del maig de l’any que ve?
N’estic molt contenta. Ho vaig assumir amb molta por, perquè és una patata calenta tot el departament en si, perquè són 400 empleats… I hem avançat moltíssim. La Relació de Llocs de Treball està pràcticament acabada, amb les adequacions retributives pertinents. Hem de passar tot el conjunt pel ple. Abans d’acabar el 2026 estarà tancada.
Què suposarà?
La Relació de Llocs de Treball fixa les tasques de cada lloc de feina, les hem valorades amb una puntuació, que és el que et dona després el sou. És a dir, hem regulat les tasques d’acord amb el seu sou. Amb la RLT tothom sabrà on es troba el seu lloc de feina i en quines condicions.
Continuam sense poder ampliar personal quan estam a punt de travessar el llindar dels 50.000 habitants? No hi ha unes ràtios?
Hi ha ràtios a serveis socials, per exemple. Si feim una ampliació de competències podem posar més personal. I de fet, hi ha departaments on sí que hem pogut ampliar.
