El tren de Llevant: una reclamació històrica, més enfora que mai

L’Obra Cultural Balear de Manacor organitza demà a les 20 h a Can Lliro la taula rodona “Tren de Llevant: ara més necessari que mai”, en la qual membres de diverses associacions pro transport públic debatran sobre la conveniència de tornar a impulsar la reobertura de la línia ferroviària Manacor-Artà. Sota la conducció del periodista Sebastià Sansó, participaran en la taula Guillem Ramis, de l’Associació d’Usuaris del Tren, Eloy Crusat, de l’associació Mobilitat Mallorca (MoMa) i Paco Galián, de l’associació Volem el Tren de Llevant.
Més necessari que mai, perquè «quan vàrem començar a fer feina com associació, Mallorca no tenia tanta pressió humana ni de mobilitat com ara» diu Galián. El transport en general sempre ha estat bastant precari, però aquests darrers anys tota la qüestió de la mobilitat ha agafat volada, en el sentit què «la gent és més conscient que s’ha de reduir l’ús del cotxe privat i s’han de donar més facilitats per a la mobilitat» diu el membre de l’associació Volem Tren de Llevant. Considera que no s’estan complint les necessitats de la població quant a mobilitat i fa referència a la dificultat de moure’s i fins i tot «viure» si no tens cotxe.
El tren de Llevant és una reclamació històrica i tot i ser més necessari que mai, està més enfora que mai? Galián respon rotundament que sí. «Ho teníem a tocar quan fa uns anys es va parlar de fer el primer tram Manacor – Artà. Va arribar al Congrés dels Diputats, semblava que la cosa avançava i que finalment no es fes ens va desanimar molt. Actualment, està molt malament la cosa, ens adonam que cada nova proposta que es fa, deixa enrere la del tren de Llevant». De fet, l’activista fa referència al darrer anunci de Marga Prohens sobre el tren Palma – Llucmajor. «No criticam que es faci aquest nou tram, ens encanta que s’aposti per una mobilitat més sostenible i una xarxa ferroviària més forta i aquesta proposta contribuirà a reduir la saturació de cotxes però alhora torna a deixar la proposta de Llevant en segon pla».
El portaveu de l’associació Volem el Tren de Llevant explica que tot plegat, després de tants anys de reivindicació, és poc esperançador. Galián viu a Cala Rajada i afirma que «essent el primer nucli turístic de la zona, som el darrer mot del credo: no tenim connexió directa amb l’aeroport, per exemple, ni tampoc freqüències suficients. Els autobusos van plens, sovint la gent va dreta fins i tot per als trajectes interurbans, cosa que hauria d’estar prohibida i tampoc hi ha una estació d’autobusos ni els serveis mínims que hauria d’oferir qualsevol xarxa de mobilitat d’un indret que principalment viu del turisme com és el nostre».
Des de l’entitat consideren que reprendre el traçat de Manacor – Artà seria una primera passa i només es tracta «de voluntat política» perquè «amb només la recaptació de dos anys de l’ecotaxa de Capdepera, podríem pagar el projecte: el turisme no ha de ser només consum de territori i massificació». Ara bé, defensa que el futur del tren és arribar a la capil·laritat, fins a zones turístiques com Cala Millor o Cala Rajada, tot i que reconeix que això seria més complicat perquè s’hauria de pensar un traçat, un fet que suposa la implicació de diverses parts.