skip to Main Content

Els cossiers, fòssils amb vida

De forma inesperada per a molta de gent aquesta setmana ha esclatat la polèmica. El que hauria pogut ser un videoclip a l’ús amb la vinculació de la dansa dels cossiers i la darrera cançó del grup Manel, ha esdevingut a la fi un motiu de controvèrsia de la qual encara molta de gent se’n fa creus.

Cent per Cent va ser també protagonista involuntari de la controvèrsia. A la nostra edició digital, tot d’una que en tenguérem notícia, férem públic l’enllaç del videoclip a les xarxes. La nostra única intenció era la divulgació, i certament l’aconseguírem, perquè l’enllaç és a hores d’ara la notícia més vista durant aquest 2021 a la nostra web. Ben aviat, però, ens arribaren veus de l’entorn de les persones que havien participat en el vídeo advertint-nos que “no eren els Cossiers de Manacor”. Sí que hi sortien unes persones que havien fet de cossiers, però els Cossiers, com a entitat no hi havien participat. Més aviat al contrari, tant els de Manacor, com també els de Montuïri, o els d’Algaida, o fins i tot els de Son Sardina, s’havien negat a prendre part en el videoclip dels Manel. En tots aquests casos, hi havia uns estatuts que regulaven, i regulen, les sortides d’aquestes agrupacions dansaires, sempre vinculades a les celebracions i festes dels seus pobles, però molt escassament divulgades i participades més enllà dels carrers de les seves viles i de la seva gent.

Però el videoclip es va rodar, en terres felanitxeres, i amb participació entusiasta d’un grup de balladors manacorins. La dansa, l’estètica, la gestualitat… tot recorda poc o molt les danses de cossiers mallorquines, però d’una forma més o menys abstracta. Què hi pot haver de dolent, en això? Segurament molt poca cosa. Amb una estètica colorista, molt vinculada a la natura (el paisatge mallorquí, felanitxer, per més senyes), els components de Manel, vestits a la manera cossiera participen amb instruments de música tradicional al costat dels balladors i de la dama en un ritual que s’enfila per viaranys pròxims al surrealisme i sobretot molt allunyats de les vinculacions eclesials que encara avui tenen moltes de les danses de cossiers mallorquines, que són adaptacions modernes de l’església catòlica de danses paganes que fàcilment es poden remuntar al neolític. De qui són els cossiers? Tots tenen patronats o associacions, o fins i tot institucions, que els regeixen. Però els cossiers són del poble, abans que de ningú.

És ver, cal estar alerta de la seva banalització o desvirtuació (ballant fora del seu context), com també cal estar-ho de la seva utilització mercantil (com la que al restaurant de Cal Dimoni d’Algaida va menar els cossiers d’aquest poble a la desaparició). Però, que la cultura pop i de masses faci una aclucada d’ull a una dansa arrelada a la terra i a la gent, més que una falta de respecte, hauria de ser considerat com un sentit envejable de l’oportunitat, i una capacitat d’endinsar-se dins un món que li és tan aliè com primigeni.

Si els cossiers d’arreu de Mallorca han estat capaços d’endinsar-se en el segle XXI com ho han fet només és explicable per la seva plasticitat i mal·leabilitat. Si haguessin estat un fòssil, faria estona que estarien esquerdats.

Back To Top
Search