Artur Aguiló Frau (Manacor, 1995) és el nou president de l'Associació de Confraries de Setmana Santa de Manacor.
Com has arribat al càrrec?
Jo des de ben petit ja formava part de la Confraria de Sant Pau, a la barriada de sa Torre. El meu oncle Pep ja era el president i jo vaig créixer anant a fer el pas net el diumenge del Ram, entre capes i vestits de campinorat. Encara no devia tenir els tres anys el dia que em vaig vestir de campinorat per primera vegada. El 2019 ja era president de la Confraria, i quan vaig deixar l’Ajunament hi vaig tornar. Per ser president de l’Associació de Confraries necessites ser el president de la teva. Hi havia una junta que sortia, amb Maria Sansó al capdavant, i no volien continuar. Vaig fer un equip i ens hi presentàrem.
Quantes confraries sou?
A Manacor hi ha 11 confraries i els centurions. Cada una té els seus estatuts propis, que regeix el Bisbat.
Quina massa de gent mouen les confraries?
Hem de tenir en compte que els confrares no són només les persones que tenen vestit o que surten a la processó. Hi ha confrares d’honor, confrares amb vestit, o confrares que es cuiden de qüestions més logístiques com el manteniment dels passos, les flors… Si comptam una cinquantena de persones per cada confraria ens surten 500 o 600 persones pel cap baix.
Quina és la vostra funció com a associació conjunta de totes les confraries?
Dins l’associació hi ha un o dos representants de cada confraria. Ens cuidam del tipus d’actes que s’han de fer, de les activitats que volem promoure durant la Setmana Santa manacorina, els recorreguts, els horaris… També feim propostes de millora. La intenció d’aquesta nova junta és que els actes no es limitin a la Setmana Santa, sinó fer actes durant tot l’any que puguin servir també com a espai de debat i d’opinió.
Quin tipus d’actes es poden fer fora del calendari de Setmana Santa i que no siguin processons?
Tallers per a infants, tallers per a adults, concerts… Vaig entrar el juliol i ara hem tengut la feina de preparar la Setmana Santa d’enguany, però ara ja farem feina en totes aquestes qüestions.
Deveu haver de tenir fil directe tant amb l’església com amb l’Ajuntament.
Sí. El rector Antoni Amorós té veu i vot dins l’Associació. L’església hi està molt lligada. Pel que fa a l’Ajuntament, sense la seva col·laboració no es podrien dur a terme aquest tipus d’activitats. Hi estam en contacte per consensuar la proposta de programa, l’acompanyament de la policia… Hi estan implicats molts de departaments municipals, Serveis Generals, Cultura, Patrimoni… La Setmana Santa té l’arrel que té, que és de fe, acompanyament i penitència, però va més enllà d’això, perquè l’acompanya la gastronomia, les panades, la freixura… i molta de gent que va a veure la processó que no és creient, i que ho presencia com un esdeveniment cultural. Les imatges que treim també tenen un valor patrimonial. La part musical, amb els Salers que surten el diumenge de Pasqua o la marxa d’en Ribotet que es toca a la processó del Divendres Sant quan el Sant Crist surt de l’església…
Els cossiers varien substancialment la ruta cada any depenent d’on és ca la dama, amb la idea de garantir que van passant per tot el poble. Sant Antoni té una volta més estable. La ruta dde les processons a quina s’assembla més?
Els cossiers o els dimonis de Sant Antoni fan les seves voltes en funció d’unes aturades determinades. Nosaltres no tenim uns llocs especificats on hàgim de fer aturades, però sí que depenem de sortides i arribades. L’única processó que té canvis és la de Crist Rei, que a més és l’única processó de barriada que es conserva. La mateixa confraria decideix cada any quin serà el recorregut. Després tenim la processó del Silenci, que parteix del Convent i arriba a l’Església Gran. Aquí triam el recorregut que consideram més senzill. Per a les processons del Dijous i el Divendres Sant. La primera va cap a Baix des Cos i la segona passa pel carrer de l’Amargura, Príncep, Major, Pius XII i una altra vegada cap a l’Amargura.
Cada confraria va lligada a una església?
Moltes de les confraries que hi ha ara varen néixer a una barriada. La del Sant Crist de la Fe, a Fartàritx. La del Calvari, a Crist Rei. La de Sant Pau a sa Torre. O la de l’Agonia a Santa Catalina. Totes varen néixer els anys vuitanta. A la de Sant Pau hi va fer molta feina mossèn Bartomeu Munar. Cada confraria, a la fi, està vinculada a una església.
Els passos són propietat de les confraries?
Els passos es guarden a un lloc que té l’església, però són de les confraries. En cas que hi hagués una dissolució d’una confraria, passarien a ser propietat de l’església. Si hi ha canvis pronunciats a un pas, s’ha de fer una consulta al Bisbat, perquè hi ha una qüestió patrimonial.
La festa de Sant Antoni, ja ho diu el mateix nom, és d’origen religiós, però la celebració més massiva viu d’esquena al fet litúrgic religiós. Aquest sentiment no el podem tenir amb les celebracions de Setmana Santa. O sí?
És ver que tant Sant Antoni com Sant Jaume tenen un sant que són de caire religiós i cristià, però alhora la festa ha anat creixent d’una altra manera. En canvi, la Setmana Santa és recordar allò que Jesús ens va ensenyar, amb la passió, mort i resurrecció. És una qüestió que m’ha fet pensar moltes vegades. Pots ser creient o no ser-ho, però el Divendres Sant quan passa el Sant Crist, el silenci que es fa, com la gent es posa dreta… aquest silenci sepulcral i aquest respecte sempre hi són. En el cas de Sant Antoni, la gent major que anava a l’ofici del Sant sí que tenia aquest component creient i religiós, que creia en Sant Antoni com a patró dels animals i dels pagesos i conradors.
Quines novetats tenim al programa d’enguany?
La principal va ser la presentació, que sempre es feia a Ca Na Vallespina i enguany contractàrem una banda de Palma i la vàrem fer a l’església del Sagrat Cor de Fartàritx, amb una resposta molt positiva per part de la gent de Manacor que ens va voler acompanyar. També farem un homenatge als Salers de Manacor, perquè ens acompanyen cada any el diumenge de Pasqua. Farem dos tallers, també un per ensenyar el cant de Sales i un d’infantil per pintar campinorats. Volem intentar créixer, perquè no som una associació tancada.
Vols afegir res més?
Demanam als ciutadans de Manacor que per allà on passin les processons hi col·laborin, que hi participin, que trenguin domassos i banderes, que il·luminin les façanes. Als membres de les confraries els recordam que les processons acaben dins l’església, i que esperin allà dins. La processó del Divendres Sant acaba quan el Sant Crist entra a l’església. També vull fer un agraïment a tota la gent que col·labora i que participa a la Setmana Santa manacorina, i especialment a Aina Perelló, que ha pintat aquesta mà del seu germà, que és una mà amb història i feina feta que aguanta aquest rosari. La gent es pensa que és una foto, però és un quadre. A la Banda de Música, a les corals tant la del Conservatori com la d’Ars Antiqua, a les parròquies de Manacor, a Protecció Civil, a l’Ajuntament… i a tota la gent que fa possible tot això, gràcies.
