La comunitat educativa de les Illes va expressar una vegada més, dimecres de la setmana passada, el rebuig al Pla pilot segregador del conseller Antoni Vera i en demanà la retirada, com féu l’assemblea de l’IES Mossèn Alcover, imatge que acompanya aquest article. La proposta de la Conselleria d’Educació i Universitats és un experiment sense base pedagògica que no ha rebut el suport de cap agent social ni ha estat consensuat amb cap membre de la comunitat educativa.
A això cal afegir que el Partit Popular ara ja no té l’excusa de dependre de l’acord d’investidura amb l’extrema dreta de Vox, per tant n’és una responsabilitat exclusiva seva i, a més, la proposta del Pla no figurava al programa electoral de les darreres eleccions autonòmiques.
El conseller Vera va mentir a la Xarxa Educativa per la Llengua quan va dir que el Pla no s’oferiria a l’etapa de secundària, després d’haver vist que cap centre públic de primària s’hi afegí l’any passat; i que tampoc no hi hauria una ampliació per a centres de primària que s’hi volguessin incorporar, unes paraules que ben aviat han quedat en no res
Per què és tan important que els equips directius no s’afegeixin al Pla?
Tothom sap que la llengua minoritzada a les Illes és el català i que la competència en castellà està més que garantida; per això és vital assegurar que l’únic element corrector de la desigualtat lingüística és el sistema educatiu i, per tant, no ens podem permetre cap passa enrere. A més la normativa vigent prescriu que un dels deures dels poders públics de les Administracions illenques és la normalització progressiva del català en tots els àmbits de la societat.
El Pla segregador no és un mirall de bondats ni tampoc té un “full de serveis” impecable. Està pendent de resolució judicial, ja que diversos actors socials han presentat recurs legal contra aquesta norma, que de manera no fonamentada vol desmantellar l’aplicació dels principis derivats de la normativa lingüística vigent, com la Llei de normalització lingüística, la Llei d’educació de les Illes Balears i el Decret de mínims.
A les portes del nou procés de matrícula, les famílies de Balears tenen l’opció de triar la llengua del primer ensenyament a quart curs d’infantil. Per això se’ls demana que apostin una vegada més pel català, la llengua pròpia segons l’Estatut d’Autonomia, com va quedar palès d’una manera molt majoritària l’any passat. Aquesta és la manera de garantir que l’alumnat tindrà un bon coneixement de les dues llengües oficials en acabar el procés d’escolarització.
Hem de saber transmetre a les famílies que estam orgullosos de la nostra llengua, el català, i del patrimoni lingüístic i cultural de les Illes Balears, amb referents il·lustres com Ramon Llull, Aina Moll, Maria Antònia Oliver, Miquel Àngel Riera o Josep Maria Llompart. I volem que el nostre alumnat pugui accedir al coneixement i gaudi de tot aquest món que parla en català, com a llengua de cohesió en un entorn multilingüe.
Acab aquest escrit posant en valor la tasca dels docents, a més de manifestar la plena confiança en els equips directius i en els equips docents, que sempre han actuat d’acord amb els criteris pedagògics i els projectes educatius, i que han garantit des de fa dècades la plena competències de l’alumnat en les dues llengües oficials.
La situació sociolingüística de les Illes reclama mesures urgents que fomentin l’ús del català en tots els àmbits de la societat en la línia de les propostes del Consell Social de la Llengua Catalana, un òrgan que el Govern de Prohens manté sense cap tipus d’activitat, en una situació flagrant de deixadesa i menyspreu institucional.
