*Foto de Flickr d’Enrique Dans
Fa uns mesos un catedràtic de la Universitat de Granada assegurava que si posàs un examen com els que posava fa vint-i-cinc anys no aprovaria gairebé ningú. Els motius d’aquesta situació els hem de trobar en una alarmant davallada del nivell acadèmic. És evident que en qüestions com el nivell de matemàtiques, el lèxic i vocabulari, la comprensió i lectora i el desenvolupament de moltes de les capacitats entre altres coses, s’ha aprimat d’una manera alarmant (i vergonyosa).
En aquesta societat postmoderna en la qual vivim es parla sovint d’innovació pedagògica, de competències, d’eines TIC, de classe inversa, de situacions d’aprenentatge, ensenyament multinivell, entre molts altres conceptes. La innovació és necessària i imprescindible, però sovint, en nom d’aquesta innovació, ens hem oblidat del que és essencial.
Les noves maneres d’ensenyar sovint han desplaçat metodologies considerades tradicionals i sobretot s’ha reduït la profunditat dels continguts. Els mètodes d’ensenyar i de treballar a classe de tota la vida són vàlids. I això vol dir fer redaccions, dictats, lectura i més lectura, correccions, esquemes, mapes conceptuals, lèxic i vocabulari. També, fer i repetir fins que calgui les operacions aritmètiques i assumir el llenguatge matemàtic essencial. I no desterrar la memòria. Una professora de química m’ha fet una confessió: “Nosaltres els feim memoritzar els símbols i les valències dels àtoms per a fer la formulació. Per segons qui això és un desbarat, un anacronisme”. Em deix coses. Segur. No dic que això s’hagi deixat de fer. El que defens és que són coses que haurien de ser considerades intocables i prioritàries. De fet, som dels que pensen que és millor fer més poques coses però ben fetes.
I els continguts. A l’hora de formar un alumnat competent i crític els continguts són imprescindibles. Col·legis i instituts tenen la funció essencial de fer que l’alumnat assoleixi un conjunt de coneixements tan ampli com sigui possible. I amb relació als coneixements, els continguts, ens agradi o no, són una part essencial. L’empobriment cultural en la societat actual és un fet obvi. I una societat basada en aquest empobriment és una societat coixa, acrítica, mal·leable, amb poca capacitat de desenvolupament humà. Quan pens en els continguts em ve al cap un pensament: al nostre país abunden els opinadors, persones que opinen sobre temes diversos (per exemple en relació amb la llengua), persones que van a platós televisius on parlen i opinen alegrement. També les xarxes socials en van plenes. I sovint rere l’opinió no hi ha la consistència d’una base de coneixements. Hem de substituir la cultura dels xerraires i discutidors de cafè (i qui diu cafè diu xarxes socials) per una en la qual el gruix de la societat sigui capaç de debatre, criticar, raonar, argumentar, analitzar. Una societat basada en el saber.
Hi ha una altra qüestió en la qual vull posar la mirada: les eines digitals. Pens que se n’ha abusat en tots els sentits. L’ús del paper i del bolígraf (metàfora de totes les eines analògiques) ha de ser compatible amb un ús racional de les eines digitals.
D’altra banda, hem creat una societat sobreprotectora amb els més joves. Una sobreprotecció superlativa que en molts casos no els prepara per a la frustració (o els deixa indefensos emocionalment quan hi ha adversitats). I com a societat no sempre es fomenta la cultura de l’esforç i el sacrifici. Aquest fet, afegit a la “necessitat” de no tenir xifres estadístiques negatives (xifres de repeticions, xifres de fracàs escolars) condueixen a baixar el nivell acadèmic.
Em deix coses. En som conscient. Com la realitat social (amb molta desigualtat i creixement demogràfic), els continus canvis legislatius, la burocràcia, etc.
Per defensar aquestes coses i oferir alternatives a les inèrcies educatives actuals, un grup de professors ha creat el Col·lectiu Hèlios que forma part de l’Observatori Crític de la Realitat Educativa) Estarem pendents de les propostes i del procés de reflexió col·lectiva que volen encetar en favor d’un canvi de la realitat educativa actual.
