Parlam amb Miquel Santandreu, Marta Blanco i Sebastià Vives, del col·lectiu Neura, que organitza el Neuròtic de dissabte 3 d’agost.
El Neuròtic es consolida i ja en són 3. Què ens podeu avançar de l’edició d’enguany?
Sebastià Vives: El que més destaca és la tornada de Roig. Fa uns tres anys que no fan cap concert. N’Alícia Miquel tancarà la jornada fent de punxadiscs. També hi ha Glymur, una banda de Palma que fan una música experimental que parteix del sistema de creences de les cultures aborígens australianes, el que anomenen songlines, unes rutes de mapes guiades per cançons que funcionen com un dipòsit de coneixement cultural; a més de Roko Banana, un grup de Banyoles que formen part del col·lectiu Massa Fressa, amb qui tenim voluntat de generar connexions.
Miquel Santandreu: També duim B1n0, un grup de música electrònica que estan a mig camí entre l’electrònica més underground i a la vegada la música ballable. A més, des del primer any vam decidir donar-li un espai important a l’escenografia i l’espai visual, que enguany s’ha encarregat de dissenyar na Mar Sureda.
S.V.: A part d’això, també hi ha la xerrada de Tomeu Canyelles sobre Música i Turisme, que s’emmarca en el context de les mobilitzacions de la contra cimera, i en què es fa un recorregut històric de quina és la relació entre música i turisme i de quina manera la música s’ha utilitzat com a instrument per la indústria turística. També hi haurà un discofòrum en col·laboració amb Suralita per reflexionar sobre el fet musical més enllà dels mateixos concerts.
Marta Blanco: Ens sembla important programar activitats que acompanyin el discurs i no només fer un concert.
Sembla un model de concert diferent del del festival, amb activitats que giren entorn de la reflexió musical i que defuig de la lògica depredadora del festival.
S.V.: El Neuròtic és un esdeveniment petit, obert a tothom, que només passa un dia i que no té la voluntat d’atreure tantes persones com un festival. Nosaltres ens volem distanciar de la paraula “festival”, i mai ens hem definit en aquests termes, però el més important és que no hi ha cap voluntat de fer doblers amb això. És un acte autogestionat, sense ànim de lucre, gratuït i en què les consumicions són a preus populars, i que es distancia del que proposen els grans festivals. Intentam convidar gent que tengui projectes similars al nostre com Suralita, La Clota o Massa Fressa.
M.B.: Miram de dur gent que tengui projectes que ens agradin i amb els quals puguem generar connexions i fugir de la competitivitat, molt present als festivals.
Com encaixa el Neuròtic en el calendari i els objectius de Neura?
M.S.: El Neuròtic és l’acte estrella de la nostra programació anual, però Neura existeix per apropar els actes culturals als barris i al poble i això és el que ens agrada fer.
S.V.: De fet, hem tengut debats interns sobre si donar tanta importància al Neuròtic, perquè el que defensam és una activitat cultural continuada. Un dels nostres objectius és activar culturalment espais en desús perquè hi passin coses i per a nosaltres en el seu moment fou important activar l’espai del Museu de Manacor. De la mateixa manera que amb els col·lectius amb qui compartim coses, intentam generar sinergies amb els espais com ara el Goya o el Museu, també. No volem anar allà i envair-los, sinó trobar formes de relacionar-nos perquè tengui un sentit.
Què hem d’esperar de Neura els temps que venen?
M.B.: Tenim la voluntat de continuar ampliant aquest teixit i de poder fer aquestes activitats.
S.V.: Hi haurà projectes com el Neuròtic o el Ca d’Altri que es repetiran, i també qualque novetat. Ara estam mirant de col·laborar amb el Konvent.zero. No volem només fer un acte puntual per poder activar espais i associacions sinó que creim en l’acció continuada i defugim de la idea d’apostar pel creixement del Neuròtic perquè es converteixi en un esdeveniment multitudinari. La idea és més créixer en projectes que no fer un gran esdeveniment.
