Miquel Mut (El Carritxó, 1955) és un històric del futbol a Portocristo. Amb ell parlam d’una època daurada del futbol regional a tot Mallorca que és molt difícil que pugui tornar. Jugava de migcampista i va guanyar tres vegades la distinció de jugador més regular de la Tercera Divisió. Un palmarès espectacular.
Vares néixer al terme de Felanitx. Com neix la vinculació a Portocristo?
Sí. Jo vaig néixer al Carritxó, i la meva família va venir a viure al Port quan jo tenia vuit anys. Mon pare va començar a fer feina a Cala Romàntica.
I de sempre amb el futbol. Quan començares a jugar?
Amb la Penya Eolo de Portocristo. Jo tenia 13 anys. Després em va fitxar el Manacor juvenil i com a juvenir ja vaig jugar amb l’equip dels grans, amb el Manacor de Tercera. Hi vaig fer 19 partits essent juvenil. Després, l’any 1975 vaig fitxar amb el Felanitx. Jugàvem a Preferent i pujàrem a Tercera. Record que havien vengut bastants de jugadors de Manacor a jugar amb nosaltres, també.
Aquí molta de gent et recorda per haver jugat amb el Porto Cristo…
Sí, vaig fitxar pel Port als 27 anys i hi vaig jugar fins que em vaig retirar, als 34.
Aquell equip era molt potent… arribàreu a jugar a Tercera, una cosa impensable avui per al Porto Cristo CF. Com s’explica aquella apoteosi?
Jo vaig venir a jugar aquí en aquell temps. Duia el club l’amo en Joan Tauleta, que era una bellíssima persona i un president enorme. Sabien dur les coses, ell i la directiva. Després també s’hi posaren també Àngel Conesa i Mateu del Tànit. A partir d’aquí, la cosa va anar per avall i ha acabat així com ha acabat.
Aquelles directives i aquella afició eren capaces de dur jugadors amb projecció i amb recorregut.
Sí. Teníem jugadors molt molt bons, i també jugadors molt bons de Portocristo, com ara Pep Pinya, Guillem Cerdà, Guti, Tauleta, Nofre Ferrer… O també jugadors que venien de Manacoor com Xisco Forteza, Xisco Munar, Joan Mesquida, Sebastià Nadal… Arribàrem a jugar a Tercera dos o tres anys.
I amb una rivalitat sensacional amb el Manacor, fins i tot en els partits amistosos de pretemporada.
Si, em record de partits de lliga contra el Manacor. Una vegada digueren que havien fet un milió dues-centes mil pessetes d’entrada, en doblers d’aquell temps… Hi havia gent per damunt les parets i tot.
Vares destacar com un jugador molt regular.
Quan vaig estar a Felanitx vaig guanyar el trofeu de la Regularitat de les Balears tres anys seguits.
Quin era el secret per ser tan regular?
Per ser un jugador regular el secret era jugar sempre i córrer molt. Els periodistes feien una publicació damunt el diari Última Hora després de cada partit i et donaven fins a tres punts segons el que haguessis fet. Vaig anar dos anys seguits a Palma a cercar el premi a l’Última Hora. I després un altre any va ser al Casino de Mallorca. Record que hi havia en Magdaleno del Mallorca i en Martín Vázquez del Madrid. I aquell periodista tan famós d’aquell temps, en José María García.
En quina posició jugaves?
Vaig arribar a jugar fins i tot de porter. Va ser a un partit al Port de Pollença. No n’hi havia d’altre de disponible i m’hi vaig haver de posar jo. Però vaja, jo jugava al mig del camp.
Un mig centre defensiu?
No t’ho sabria dir. En aquell temps pujaves i davallaves. Ara parlen de pivots i coses així que en aquell temps no s’usaven. Només hi havia córrer, pujar i davallar.
Recordes qualque partit especial? Qualque incident?
Record aquella rivalitat que dèiem amb el Manacor… però incidents, no. Bé, passaven coses, i en el temps d’ara tot serien incidents. Perquè ara no et poden dir segos què.
Te’n deus recordar de la invasió de camp amb Maria Frare al capdavant.
Sí. Jo hi era en aquell partit, i hi va haver la invasió de camp, però tampoc no és que passàs res de l’altre món.
Era un temps que el futbol es vivia amb una intensitat enorme. Els camps sempre eren plens.
Tots els camps s’omplien. Quan jugàvem amb el Felanitx i anàvem fora camp, pareixia que jugàvem dins ca nostra, perquè la gent ens acompanyava pertot. I amb tots els equips passava igual. Felanitx, Porreres, Campos…
Avui res de tot això és possible. Per què?
Jo en don molt la culpa a la televisió. Primer donaven un partit per setmana i ara donen futbol cada dia i pots veure el que tu vols quan vols. La tele ho ha mort molt tot. També és ver que avui haver d’anar al camp i no poder fumar o no poder pegar crits a l’àrbitre… tot això formava part del xou. Avui pegues un crit i l’àrbitre t’atura el partit per qualsevol beneitura.
També varen ser anys de glòria per al Manacor.
Sí, havien arribat a Tercera Nacional, i havien duit jugadors molt bons: Canteli, Basterra, Herminio… Però tota aquella gent va fugir i varen pujar jugadors com Xisco Forteza, Paquito Muñoz (que era son pare dels Muñoz)… Hi havia d’entrenador en Faure.
Sempre pareix que el Manacor podria arribar a Segona B i quedar-hi, però no hi queda mai.
Perquè no basta. A tots els llocs hi ha senyors que solen aportar. A Manacor això no passa. A Segona B i ara també amb Primera i Segona Federació, els jugadors ja cobren bastant, i els doblers no arriben.
Un temps es donava molta d’importància al planter de jugadors joves…
Sí. Antigament els equips dels al·lots se sustentaven amb l’economia dels equips dels grans. Era l’equip gros el que pagava. Avui és a l’inrevés, l’equip gros se sustenta amb les fitxes que paga cada al·lot del planter per jugar a futbol.
Jugàveu en camps de terra i les envestides també eren més fortes. Diries que, sense ser brut, el futbol d’aquell temps era més dur?
Sí, en aquell temps tot era més dur. Però en haver acabat el partit havies acabat. La diferència avui és que ara juguen molt més ràpid.
Quins entrenadors recordes?
A Felanitx vaig tenir Vilar, Sampol, Julve, Joan Tauler… i al port Acuñas, Nofre Riera, que li dèiem en Menotti, i Pep Pinya. No vaig tenir cap problema mai amb cap d’ells. Un era d’una manera i un era d’una altra. Sí que record Pep Pinya com un entrenador molt viu, perquè sabia canviar un lateral de posició quan veia que l’extrem li fugia. Sabia llegir molt bé el que passava damunt el camp.
Avui segueixes el futbol d’aquí?
Només vaig a veure el meu net, que juga amb l’Atlètic Balears.
