Escric aquest article hores després de la manifestació que va tenir lloc a Palma diumenge horabaixa en contra de la massificació turística i que va ser tot un èxit de participació. Fa temps que la sensació de malestar és més que evident, i ha esdevingut un fenomen transversal que afecta sectors molt diversos de la població de les Illes.
El mes d’octubre passat va tenir lloc una Contracimera turística amb un bon seguiment i a final de juny el I Congrés de Turisme de la Societat Civil, s’han activat agrupacions a diferents municipis en demanda d’un nou model turístic i ja hi ha hagut un parell de manifestacions (i se’n faran a altres illes). Sense cap dubte el poble torna a estar en marxa, s’organitza i vol defensar els drets; en aquest cas sobre el territori, l’accés a l’habitatge i per a una millor qualitat de vida.
Per altra banda, aquests dies la Conselleria d’Educació i Universitats ha fet públiques les dades sobre la lliure elecció de llengua en el primer ensenyament; això és en el primer curs del segon cicle d’infantil, als quatre anys de l’infant (que no té res a veure amb el Pla pilot segregador). El 78,5% de les famílies de les Illes ha triat el català com a llengua del primer ensenyament per als infants; mentre que un 16% ha fet l’opció del castellà.
En el cas de Menorca ha estat d’un 89,8%, a Mallorca d’un 79,7%, i a Eivissa i Formentera d’un 65,2%. Una vegada més cal donar les gràcies a les famílies que, malgrat tots els intents de la Conselleria, han fet una opció d’estima a la llengua, al país, a la cultura pròpia i a la bona tasca normalitzadora de les escoles d’arreu de les Illes. També s’ha de reivindicar la feina de les entitats que han treballat en xarxa per informar les famílies dels avantatges de triar el català per als infants, així com la tasca enorme del professorat, persistent i discreta.
Aquesta és una prova més de les polítiques erràtiques del Govern de Prohens pel que fa als intents d’arraconar la llengua catalana a l’ensenyament i que ha rebut una resposta contundent per part de les famílies, com passà en temps de José Ramón Bauzá o amb el fracàs a l’hora de comptabilitzar els centres educatius que han optat de manera voluntària pel Pla Pilot segregador per al pròxim curs.
És el moment de reclamar al Govern de les Illes i a la Conselleria en particular que deixi de banda els atacs en contra del català, i posi en marxa d’una vegada el Pla de xoc de foment de la llengua catalana, tal com recull l’Acord de millores signat el 2023.
Amb el trencament del suport de Vox al Govern de Margalida Prohens, cal deixar de dependre de l’extrema dreta i s’ha de fer cas de les recomanacions d’òrgans com el Consell Escolar de les Illes Balears o el Consell Social de la Llengua Catalana, entitats en desacord amb les accions contràries a la llengua pròpia a la sanitat, la funció pública i l’ensenyament.
No ens podem deixar dur pel desànim ni pensar que tot allò que feim, totes les lluites que engegam, serà debades. Tenim una societat dempeus pel que fa a la preservació pel territori i a posar límits a un turisme desbocat que empitjora les nostres vides; hem guanyat batalles importants com el fracàs del Pla pilot i la lliure elecció de llengua en el primer ensenyament. Som un poble unit, alegre, combatiu i, com s’ha demostrat, amb una autoestima ben alta.
